Una de les activitats que millor funcionen al DERT són les tertúlies literàries. L’objectiu principal d’aquestes trobades és generar converses significatives a partir de temes que ens interpel·len en el nostre dia a dia. La dinàmica comença amb la lectura d’un fragment triat d’un llibre, novel·la o poema, que esdevé el punt de partida per obrir la conversa. Us compartim el darrer text que hem treballat a l’aula.
– Digui’m, hi ha alguna pregunta que sempre fes a les seves entrevistes?
-Sí. Preguntava què els faria més por al final de la seva vida: adonar-se que no han sabut estimar, o que no els han sabut estimar?. Vostè que respondria?
-Jo faig les preguntes. Respongui vostè.
-Sempre he pensat que m’espantaria més creure que no he sabut estimar. Com diu una cantant espanyola: “De tener que elegir, es preferible siempre querer, siempre querer, que dejarse querer”. Després, però, vaig saber d’una teoria de Maquiavel que em va fer dubtar.
-Quina teoria?
-Maquiavel reflexionava sobre què li seria més útil a un governant: que el poble l’estimés o que li tingués por. I la conclusió va ser que és molt més poderós que t’estimin, però és un sentiment que no pots controlar, perquè l’amor que et professa algú en realitat pertany a aquest algú altre. En canvi, la por que et tenen la pots controlar si exerceixes terror. Crec que ara em faria més por pensar que no m’han sabut estimar, perquè no saber reconèixer l’amor que et donen, o no valorar-lo (sigui perquè no el pots controlar o perquè no encaixa amb les creences que has incorporat inconscientment des de la infantesa) és molt trist.
Text extret del llibre: Com una mica d’aigua al palmell de la mà de Mireia Sallarès
