Al poble de Sunyer, hi vivien un grup de set nens i nenes que estaven molt feliços per la propera
arribada de la primavera. Ja havia entrat el mes de març i, cada any en arribar aquesta estació
de l’any feien sortides tots plegats al camp que estava a prop de casa seva i allí contemplaven
la fantàstica coloració que hi donaven la diversitat de flors. Com que els agradava els colors tan
vius que tenien volien fer un ram ben bonic amb flors de tots colors: vermell, blau, groc, verd,
lila, blanc i negre… Però el que realment volien era trobar la flor especial i quedar-se’n una
cadascun.
Per això, en arribar el primer dia de primavera ja estaven preparats per a fer la seva primera
sortida.
Així doncs, “el grup dels set” van anar a jugar al camp on van trobar moltes flors. Era un gran
dia de camp! Estaven molt pendents d’anar amb molt de compte de no trepitjar les flors;
d’aquests manera, podrien trobar la seva flor especial i agafar algunes de les flors tan boniques
que hi havia, olorar-les i anar confeccionant el preciós ram.
Fins que un dia però, van deixar de fer les seves sortides i es van començar a quedar al poble
jugant. Així van passar molts i molts dies; va passar el mes de març, l’abril, el maig i va arribar
el juny. Començava a fer forta calor i un dia, una de les nenes del grup, se’n va recordar que
encara no havien aconseguit la flor especial.
Van decidir que a partir de l’endemà tornarien al camp cada dia fins a trobar-la. I així ho van fer.
Ben aviat la matí, per no passar tanta calor, es van trobar al camp, es van dividir en grups i es
van posar a iniciar la recerca. Al cap d’una estona van anar collint algunes flors per al ram i
mirant si alguna els cridava més l’atenció que les altres.
En passar dues hores més, un del grup dels set va començar a saltar d’alegria, havia trobat la
flor especial!
Els altres van anar corrent a trobar-lo i atansar-se van veure que al seu voltant n’hi havia
moltíssimes més com aquella. Cada nen i nena en va agafar una.
Amb la flor especial finalment a la mà, van somriure sota el sol de Sunyer, agraint els colors que
el camp els havia donat. Tot i que la primavera s’acabava, guardarien per sempre aquell perfum
de felicitat als seus cors, esperant amb ganes que l’any vinent la terra tornés a florir.
Autor: Autors de la flor