A la vora d’una granja de “Vesasabeón” hi passava el riu “Meandre” i on dos
valents pastors sovint hi anaven a pasturar.

Un dia, mentre caminaven van veure un ocell blanc i van començar a perseguir-
lo perquè volien saber quin tipus d’ocell era.

L’ocell volava tan ràpid i tan alt que els dos pastors van acabar perdent-se pel bell
mig del terreny. Els dos pastorets, atemorits, van començar a caminar buscant el
camí de tornada, però el que van trobar fou una cova. Després de fer una bona
ullada des de fora van decidir entrar-hi, i es van trobar… Un drac! Els pastors
van començar a fugir cames ajudeu-me però el drac, que era molt bonifaci, els
va dir que no tinguessin por, que no era un drac dolent .
-Com et dius? -Va preguntar al drac un dels pastors.
-Em dic JONENSINILIX- va respondre tot poruc el pastor.
Els pastors li van explicar tota l’aventura que havien viscut i el drac, donada la
seva amabilitat i valentia, els va voler ajudar. – I com ho faràs? – li preguntà
l’altre pastor-.
-Doncs com que fa molt de temps que visc per aquests voltants he pogut
confeccionar un mapa de tots els camins que van al món F.E.M, on viviu
vosaltres. Veniu, us acompanyo perquè pugueu tornar a casa.

Però hi havia molts camins per triar i cap dels tres no sabia per on anar. Van
fer voltes i més voltes i al final, els pastors es van fer un embolic ben gran i es
van marejar. Van anar a seure al peu d’un arbre per descansar i pensar què
podien fer. Mirant l’horitzó van veure alguna cosa que es movia i es van aixecar
per anar a observar-ho de més aprop. De sobte, es van adonar que allò que
miraven ja ho havien vist abans; van pujar damunt del drac i van començar a
perseguir allò que els resultava tan familiar. Resulta que era….l’ocell blanc! Es
van posar a seguir-lo fins que van arribar al món F.E.M. L’ocell blanc els
havia guiat!
Els dos pastors estaven tan emocionats de l’alegria d’haver arribat un
altre cop a casa seva que ho volien celebrar fent una festa amb el drac.
Però quan se’n van adonar l’ocell blanc ja havia marxat . Van pensar que
l’havien de trobar de totes totes per agrair-li la seva ajuda i van decidir
que anirien a buscar a Sant Jordi perquè els ajudés a trobar-lo. Van fer
camí fins a Montblanc amb el mapa que drac portava fins que el van
trobar; allí l’hi van explicar tot el que els havia passat. Sant Jordi, que ja
coneixia l’ocell blanc de feia temps, sabia on trobar -lo. Tots quatre van
fer camí a la recerca de l’ocell blanc i no molt lluny d’allí el van trobar.
Van emprendre el camí de tornada al món F.E.M i el gran acte van
festejar.
I així és com acaba aquesta història que us hem contat, que no diem que és
mentida, si no, que és veritat!

Autor: Autors de l’ocell blanc