Què és allò que em fa connectar amb la meva essència? Que senten els nostres infants quan a través de les seves mans toquen i viuen?
Durant l’etapa d’infantil és molt important oferir als nostres infants experiències sensorials que els facin viure experiències corpòries… Es a dir vivències a través del seu propi cos… I per conseqüència experiències que passin del cos a l’ànima… Allò que passa per les mans… Quedarà impregnat per sempre més… Serà allò que els nostres infants recordaran… I embolcallaran a través de les futures experiències i aprenentatges.
Com a escola som el segon pas, entorn i vincle a oferir aquest procés… Ja que com diu Lucila Levin:
“Es considera al diàleg tònic postural com el primer vincle essencial entre el nen i els seus pares o qui compleixi les seves funcions. A través d’aquesta relació corporal, emocional i afectiva, que pren com a escenaris els jocs corporals i els contactes diaris, és on el nen entrellaça l’estructura biològica al llenguatge produint el desenvolupament psicomotor. El cos i el llenguatge s’articulen en l’eix de la subjectivitat, trobant en el diàleg tònic postural l’espai apropiat per a fer-ho”
