Hola famílies,

Us presentem a la Laia Campos i a l’Ona Zapater, alumnes de 4t. d’ESO de l’Institut Les Margues i antigues alumnes de Sant Marc. Aquest curs han assistit algunes tardes, junt amb altres companys i companyes de l’institut, a fer un servei comunitari a la nostra escola.

El mes de gener se’ls va oferir l’opció de col·laborar amb el projecte d’escola relacionat amb les “Arts Escèniques”. Sabent que la seva passió és la dansa, se’ls va encarregar la creació de tres coreografies de diferents musicals: “I just can’t wait to be king” del musical El Rei LLeó per a la comunitat de Petits; “Singing in the rain” del musical Singing in the rain per a la comunitat de Mitjans i “Greased Lightnin” del musical Grease per a la comunitat de Grans.

Per conèixer una mica més la seva relació amb la dansa els hi hem fet les preguntes que us mostrem a continuació:

Entrevistador: Quants anys fa que balleu?

Laia: Des que tinc quatre anys. Sempre ha format part de mi.

Ona: Jo també. De fet, vam començar juntes a la mateixa escola.

E.: Per què esteu enamorades de la dansa? 

L.: Perquè desperta en mi un sentiment indescriptible que m’omple i em fa ser qui soc. Quan ballo sento que ofereixo la millor versió de mi mateixa.

O.: El ball m’ha donat força, amistats i confiança. És on he après a créixer i a superar-me. Cada assaig, cada coreo, m’emociona. I això em fa estimar-ho cada dia més.

E.: Què sentiu quan balleu?

L.: Em sento connectada amb la gent que m’envolta, amb el món que m’encanta i sento que momentàniament visc una felicitat inexplicable i ideal que em fa ser qui soc. Per a mi el ball és una finestra de desconnexió i pau.

 Ona: Quan ballo no penso en res més. Només existeix el ritme, la música i el meu cos seguint-lo. És com si tot el meu món es resumís en aquell moment. Ballar em fa desconnectar de tot.

Les següents preguntes estan relacionades amb la creació de les tres coreografies per als infants:

E.: Quin és el procés que heu fet servir per crear cada coreografia?

L. i O.: Primer escoltàvem la cançó que havíem de coreografiar i pensàvem en els nens i nenes que l’havien de ballar. Vam intentar quadrar la lletra de les cançons amb els passos perquè els hi resultés més fàcil d’aprendre. Un cop teníem la idea general ho provàvem nosatres mateixes per saber si els nens i nenes s’ho podrien aprendre. 

E.: Heu tingut en compte l’edat dels infants per a la seva creació?

L. i O.: Totalment! Podem dir que va ser la primera cosa que vam pensar i el que més diferencia les coreos de cada grup.

E.: Quin consell donaríeu als nens i nenes de l’escola per memoritzar els passos de la seva coreografia?

L. i O.: Com a ballarines i segons el que ens han dit des de petites, és que, almenys un cop a la setmana, intentin recordar tots els passos de la coreo, a poc a poc, i quan els hi sembli que ja ho tenen clar, provar-ho amb música per quadrar-ho amb el temps de la cançó. En el cas que repassant tinguessin algun dubte, preguntar-ho a la Cristina, als mestres d’Educació Física o a l’equip de mestres d’Infantil, per tal de no quedar-se amb dubtes.

I fins aquí la nostra entrevista a les nostres coreògrafes, Laia i Ona. La seva sensibilitat i el seu amor per la dansa ens han conquistat a tots. Moltes gràcies!