L’escola rural al segle XXI

70è Aniversari de l’Escola Sant Jaume de Brafim –  (1947-2017)

En primer lloc voldria felicitar a l’escola pel seu 70 aniversari i per extensió al conjunt del poble i de tota la gent (mestres, pares i alumnes) que al llarg d’aquests anys han fet possible la seva activitat.

També voldria mostrar el meu agraïment personal i institucional per la invitació a aquest acte. A la seva directora, Rosa Maria Andreu, i al Manel, que em va fer la proposta personalment.

És un honor i una gran responsabilitat però, sobretot, és una gran satisfacció poder compartir aquest moment de celebració tan important. Moltes gràcies en nom meu i de la FCEP.

Voldria començar fent una confessió personal. Tota la meva formació de primària la vaig fer una escola rural, en Ejea de los Caballeros, en las Cinco Villas, província de Zaragoza. Encara conservo alguns amics de llavors i els records són molts bons.

A més,la meva primera feina com a mestre d’educació física va ser a una escola rural en Lleida, en Els Alamuns, durant dos cursos, i va ser també una etapa molt gratificant. Per tant la meva vinculació amb l’escola rural és molt important en la meva vida i la tinc en molt alta consideració.

Es por tot això que  la vostra invitació és molt important per mi i suposa una gran responsabilitat com us he dit abans.

Ara intentaré donar la meva visió de L’Escola Rural al segle XXI, de qual crec que és la seva realitat i com la vivim des de l’àmbit universitari, a on tenim la responsabilitat de formar futurs mestres i contribuir a un millor desenvolupament del sistema educatiu en tots els seus components, amb una vocació de servei públic i amb una visió innovadora i de canvi.

La realitat de l’escola rural al llarg dels primers 75 anys del passat segle s’ha caracteritzat per l’absència de qualsevol política amb relació a l’educació del món rural.

L’any 1979 (se celebraren les primeres eleccions municipals democràtiques i l’organització i celebració de les Primeres Jornades d’Escola Rural de Catalunya en BCN) esdevindrà clau en el procés de reforma i transformació de l’escola rural a Catalunya. L’escola ja no serà vista tant com una càrrega per a les arques municipals sinó com un element d’identitat i com un servei que les famílies reclamen.

En aquest sentit Les Jornades d’Escola Rural i la reflexió que s’hi produeix representen un punt d’inflexió en l’evolució de l’escola rural a les comarques catalanes.

La importància de l’escola rural a Catalunya

La ruralitat a Catalunya és una realitat que no podem obviar, ja que gairebé tres quartes parts de la geografia catalana són considerades rurals (Fundació del Món Rural, 2015). Per tant, en el territori català predominen els petits municipis i, com a conseqüència, escoles petites amb aules multigrau,2 és a dir, heterogènies pel que fa a l’edat. Segons el Departament d’Ensenyament (2015), a Catalunya hi ha 278 escoles rurals, de les quals 210 formen part de les 88 Zones Escolars Rurals (ZER) i 60 són escoles que no formen part de cap ZER. Per aquests motius, des del punt de vista educatiu, l’escola rural té un paper clau en el desenvolupament rural i en el seu reequilibri territorial. Una escola petita i pública en un poble evita l’emigració de la població jove, i, per tant, l’envelliment total de la seva gent; arrela els infants al seu medi mantenint la pròpia identitat cultural i valorant l’entorn com un element patrimonial; en definitiva, dóna vida al poble, ja que un poble sense escola és (o podria esdevenir) un poble mort.

Quines són les claus per l’èxit educatiu en una escola rural?

• El paper dels mestres, amb una alta dedicació i un gran compromís personal cap els nens i les seves famílies.
• Els grups multinivell i multicicles permeten la interacció entre alumnes de diferents edats així com també entre mestres. Aquest sistema fomenta l’autonomia i la responsabilitat de cada nen, mitjançant el treball cooperatiu.
• El vincle que es crea gràcies a la relació propera entre els mestres, els alumnes, la família i el poble. Aquesta proximitat ajuda que el treball sigui més personalitzat, gairebé com unes classes particulars, i permet l’atenció a la diversitat.
• El recolzament de l’administració pública educativa cap a la realitat de l’escola rural i el seu context. En aquest sentit voldria destacar tot el ventall de normativa, recursos i projectes que tenim disponibles en la xarxa, tos ells compartits i accessibles a tothom.
• En aquest sentit, l’agrupació de les ZER, és un exemple d’aquet recolzament. Permet un lligam directe entre els alumnes de les diverses escoles. Aquesta realitat ens col·loca com una experiència de referència a nivell estatal i europeu.
• L’esforç que fan els ajuntaments per ajudar a mantenir les escoles i el compromís de les famílies i els equips directius i docents de les escoles per millorar la tasca que fan.

Quins són els problemes de l’escola rural?

• Que determinats processos de canvi i millora costa de que arribin a la feina que es fa dintre de l’escola. Estic parlant de canvis metodològics a l’aula, d’implantació de treballs integrats en àmbits com les ciències (STEM), d’accés a determinat tipus de projectes d’innovació i/o recerca, etc.
• Oferta limitada d’activitats extraescolars.
• La construcció i el manteniment d’una plantilla estable i amb bons nivells de relació i coordinació, aqueta plantilla necessita estabilitat i continuïtat per desenvolupar el seu projecte.
• La formació continuada dels mestres. Moltes vegades tenen molts problemes per accedir a aquesta formació o no és una formació orientada ni contextualitzada a la realitat de l’escola rural, encara que actualment hi ha oferta formativa disponible.
• Les dificultats per treballar en xarxa i de participar en projectes d’innovació i recerca. No tant a nivell de la pròpia ZER com de tenir vincles amb altres escoles i amb altres ZER’s. Això està lligat a les dificultats d’accedir a convocatòries de projectes i els requisits que demanen, que moltes vegades són difícils de complir.

Reptes de l’escola rural

• La formació inicial dels futurs docents que fem a les facultats. Som conscients de la necessitats que hi ha cap aquesta escola. De fet intentem tractar aquesta realitat en alguna assignatura i oferim pràctiques als alumnes, a més d’intentar tirar endavant curs de formació i màster entre diferents universitats.

• Desenvolupar i aprofundir en la utilització de metodologies de treball multinivell. L’escola rural requereix mestres coneixedors de la realitat educativa dels territoris rurals, professionals formats per fer front a la diversitat pròpia d’aquestes escoles i respectuosos amb el medi que els envolta; d’aquí la importància de contemplar l’escola rural en els Plans de Formació Inicial dels Estudis de Mestre.

• La disponibilitat de recursos o l’elaboració dels mateixos, adaptats a la realitat i context de les escoles.

• El recolzament i reconeixement de l’administració amb polítiques educatives i socials que ajudin al desenvolupament de l’escola i el seu entorn.

• Aconseguir un ús integrat de les TIC/TAC tant entre el professorat com entre el alumnat i les seves famílies. Aquestes tecnologies són una gran oportunitat d’accés a recursos, de col·laboració entre alumnes i centres, de comunicació entre les famílies i l’escola i l’escola i la societat, etc. Avui s’estan fent moltes coses en aquest àmbit però tenim un gran repte per davant encara. Ara bé, això també demana un professorat competent digital i amb disponibilitat de fer ús d’aquestes tecnologies.

• Potenciar i desenvolupar el treball en xarxa entre les escoles i les ZER. Hi ha instruments per aprofundir en aquest tipus de treball com són els projectes educatius i curriculars, jornades de treball i formació, promoure els projectes entre alumnes de diferents centres/municipis/ZER’s

I el futur?

Em consta l’esforç que fa l’administració educativa per millorar les condicions de l’escola rural i la decidida aposta que està fent la universitat per estudiar i desenvolupar aquesta realitat, exemple del qual és el grup GIER, integrat per distintes universitats, que organitza des de fa més de 30 anys jornades d’estudi en tot el territori, amb participació activa de les mestres de les escoles, professors universitaris i alumnes dels graus d’educació infantil i primària.

Hi ha també diferents entitats i associacions que també treballen i estan compromesos en la millora de l’escola rural: Consell Escolar de Catalunya, associacions de mestres, etc.

Crec que la situació actualment, encara que millorable, és raonablement bona. La crisis ha colpejat molt for a l’educació amb una important retallada de recursos i una important des valorització del paper del mestre i de l’escola en general, a més de que hi ha una certa percepció en la societat, especialment entre els pares i mares, de que l’escola ha de resoldre tots els problemes que actualment estan vivint els nens, sense tenir en conta que l’educació és una tasca compartida i que és dintre de l’entorn familiar on s’han de treballar i adquirir els valors i les competències més rellevants per a la vida.

A més, crec que s’està produint una re valorització social de l’escola i de la tasca del mestre. De fet hi ha un gran consens social de que una bona educació és el millor camí per construir una societat amb futur, justa i que doni igualtats d’oportunitats a tothom.

A més des de l’administració s’estan fent molts esforços per millorar la formació inicial i continuada dels mestres.

En definitiva, sóc  optimista cap al futur de l’educació i, per extensió, de l’escola rural. Ara bé, els diferents agents que intervenim hem de treballar junts, ser valents i generar canvi sense por, encara que no s’encertí a vegades.

Moltes gràcies i per molts anys!!