Ens han vingut a fer un taller que es deia Falí-Falà: joc entre dues cultures. Va venir el Guim, tallerista de l’associació Irènia, per explicar-nos i guiar-nos durant tota l’activitat.

Ens vam separar en dos grups perquè havíem de viure en dos països diferents: Falí i Falà. Cada país tenia normes pròpies, molt diferents entre elles, i això feia que al principi ens sentíssim una mica perduts.

Al país de Falà, havíem d’aconseguir cinc cartes del mateix color amb animals diferents, però hi havia una condició important: no podíem parlar ni tocar ningú. Per comunicar-nos, només podíem ensenyar el color de la carta i fer el so de l’animal que volíem. No era gens fàcil, però era molt divertit.

Al país de Falí, el joc funcionava d’una altra manera. Si volies jugar amb algú, havies de picar el peu tres vegades. Si l’altra persona volia jugar, havia de trepitjar-te el peu, i si no, havia de creuar els braços. Quan acceptàvem jugar, cadascú tenia un gra de cafè. El joc consistia a endevinar on era el gra.

El número de la sort a Falí era el tres, i per això, si algú endevinava tres vegades seguides, havia de fer tres cops el gest amb tres dits i dir: dododo, dododo, dododo. Si algú es saltava les normes, a Falí l’agafaven per la samarreta i el portaven a la presó. En canvi, a Falà el càstig era diferent: tots sacsejaven les mans perquè s’abaixés el volum, sense parlar ni tocar ningú, fent dududududududu.

Quan vam acabar de jugar, vam fer un debat. Vam parlar de les persones que van a viure a altres països i dels motius que les porten a fer-ho. També vam reflexionar sobre com ens havíem sentit quan no enteníem les normes o la manera de comunicar-nos. Així vam treballar i verbalitzar l’empatia.

Va ser una manera molt divertida i intensa d’entendre com se senten les persones quan arriben a un lloc nou i de posar-nos, per una estona, a la seva pell.