Estem parlant del cos humà, sobretot d’on va el menjar que mengem. Sembla que totes i tots estem d’acord en una cosa: que tenim un tub que va de la boca a la panxa. Però llavors passa una cosa, que tenim idees diferents sobre on està el menjar. Alguns pensen que es queda al coll, i que ja no surt mai més d’allà, uns altres pensen que va al melic, o a la panxa. I d’altres que va a tot el cos, passant pels braços i les cames. Cadascú ha dibuixat les seves idees en un full.

Estem també d’acord en que el menjar serveix per créixer, i sabem que hi ha menjar que serveix per créixer i un altre tipus de menjar que no serveix. El problema és que les coses que t’agraden, com ara les llaminadures i els gelats, no serveixen per fer créixer el cos; les coses que no agraden, com el bròquil, sí que van bé.