Entre els dos i els tres anys, un infant és capaç de recitar els números. Tanmateix, si li demanem que compti un munt de taps no diu un número per a cada tap. Alguna vegada assenyala diversos taps entre un número i l’altre, i altres diuen diversos números assenyalant un mateix tap.
Aquests infants han après de memòria una seqüència de paraules, però encara estan lluny de saber comptar.
Per aprendre a comptar cal que es desenvolupi el concepte de correspondència un a un.
És a dir, a cada tap li correspon un nombre fins a acabar tots els objectes que volem comptar.
Per arribar al concepte de correspondència un a un cal que es donin dos processos previs:
- Partició: ser capaç de separar els objectes en dues categories(comptats i no comptats).
- Etiquetació: saber la seqüència dels números (1,2,3…) i assignar un número a cada element del conjunt.
Direm que ha assolit l’habitabilitat de comptar quan és capaç de començar a comptar des d’un número qualsevol i és capaç de comptar cap amunt i cap avall, és a dir, fent el compte endarrere.
Quan passem a comptar la primera desena (els números compresos entre el 10 i el 20) l’habilitat és més complexa. Cal entendre que el número 14 no el compon un 1 i un 4 (en aquest cas el resultat seria 5!), sinó un 10 i un 4. En aquest camí cap al concepte de comptatge, tant els taps com els reglets, son un material excel·lent per comprovar les nostres deduccions.
Així comprovem que el 16 és 10+6 o bé que l’11 és un 10+1.
