Hola i adéu, Singatalla…

Aquesta setmana ens ha passat una cosa ben curiosa!!!

Tot just quan anàvem a tancar finestres i persianes per a fer massatges relaxants, hem vist una silueta a la finestra. Una SINGATALLA!!! Ens hi hem acostat en silenci, mooolt a poc a poc perquè no marxés, i quan hem obert la llum… hem vist que era morta.

< Quina mala sort!! > hem pensat totes i tots… Algú quan ha volgut tancar la finestra l’ha aixafat…

Hem agafat lupes, taula de llum, retoladors i papers i l’hem dibuixat després d’observar-la molt i molt bé.

• Té cinc dits!!
• Té unes ratlles diferents al cos i a la cua (horitzontals i verticals).
• Té un forat sota la cua.
• Té la panxa clara…
• El cap no se l’hi veu, està aixafat…

L’hem tingut uns dies a l’escola, exposada amb els nostres dibuixos i el llibre on explica què són les singatalles.

Avui, que hem anat al riu, ens hem acomiadat d’ella i hem acordat que la deixaríem anar sobre una fulla, per si de cas es despertava…

Hem tingut una petita conversa sobre el aquest tema, i hem acabat concloent que no sabíem què passaria, ni on era realment la vida de la singatalla, ni si tornaria o no.

La mort forma part de la vida, i ens genera molts dubtes, i aquests ni els adults els sabem respondre.

A la vida hi ha moltes preguntes que no tenen resposta… visquem, doncs, aquestes situacions d’incertesa amb molta naturalitat.

Podeu descarregar-vos les imatges i el vídeo clicant a la imatge: