Aquest matí, just quan estàvem a punt de començar una activitat de consciència fonològica a partir de diferents fruites, mentre jo agafava la caixa, he sentit de fons…
“El cor està al cos i si ens treuen el cor no podem viure. Si no ens treuen el cor podrem viure. També si ens treuen una altra cosa que no sigui el cor.”
“El cor on està? aquí, al mig o aquí?”
“El cor és aquí…”
No podíem fer cap altra cosa que continuar amb aquest tema tan interessant!!! 🙂
Hem tingut una petita conversa sobre allò que sabem del nostre cos:
“Les venes (que algú se les veia molt clarament als braços) són com túnels de la sang.”
“Les costelles semblen una guitarra.”
“Els pulmons estan un a cada costat.”
“Els ossos no es poden trencar! Es dobleguen per alguns llocs que sí que es pot (articulacions). Si et doblegues un os per un lloc on no es pot, te’l trenques.”
“El cap també és un os (crani) i a dins hi ha el cervell, que és molt important. Sinó seríem uns robots?!”
Un cop hem acabat d’explicar-nos aquelles coses que sabem, de fer-nos algunes preguntes i algunes hipòtesis, la Sara ha anat a buscar un esquelet per la classe!
L’hem obert… i hem començat a compartir les nostres idees:
“La part transparent és com la nostra pell però aquí no té el color de les carns, és perquè puguem veure què tenim a dins.”
“La guitarra són les costelles! És això!”
“Què són aquests túnels que semblen laberints? (intestins).”
“Què són aquests trossos de carn? (alguns òrgans).”
“On és el cor?”
Com que ens hem fet tantes preguntes, hem decidit d’anar a preguntar als grans si sabien respondre totes les nostre preguntes. En saben moltíssim!!!!!!! A vegades ens ha costat d’entendre què ens explicaven i tot! Quin llenguatge tant tècnic!!!
Mireu…
Arrel d’aquí, començaran diferents activitats de descoberta del propi cos i que ja us anirem compartint… endavant!!!
Fins aviat!!!
