Josep Lluís li fem l’entrevista per saber quina va ser la seva experiència en el món de l’esport.

A l’àmbit esportiu, quina ha estat la tasca que més t’ha agradat fer?

Totes les tasques em van agradar, però la millor de totes va ser d’entrenador.

Quin va ser el primer reconeixement que has tingut? Per què?

El meu primer reconeixement va ser quan vaig acabar de ser entrenador de bàsquet perquè havia tingut molts èxits. També he tingut molts reconeixements quan he deixat de treballar.

Què vas sentir quan et vas convertir en entrenador? En quin equip t’has sentit més còmode?

Quan vaig començar a ser entrenador em vaig sentir emocionat i orgullós per començar una nova etapa. A l’equip que he estat més còmode va ser a l’escola del col·legi Sant Pau, que feia d’entrenador a tots els equips.

Amb quin equip heu guanyat més trofeus? 

L’equip amb qui he guanyat més trofeus ha estat l’equip del col·legi Sant Pau. tenia tres categories: benjamí, aleví i infantil.

De tots els equips de futbol que has jugat, quin és el teu preferit?

Amb el Sant Pau, perquè em vaig sentir més còmode i quasi tot el temps que he jugat i entrenat bàsquet he estat al Sant Pau de Tarragona.

Quina va ser la raó que et va fer canviar d’entrenador a ser secretari tècnic?

Vaig estar amb els dos càrrecs a la vegada, mentre estava d’entrenador em van oferir de ser secretari tècnic del Consell esportiu i treballava moltes hores. Més tard vaig optar a la plaça de director d’esports i vaig deixar de les altres feines.

Quin és l’acte que has realitzat que t’has sentit més orgullós?

He organitzat molts actes però del que m’he sentit més orgullós ha estat aconseguir les revisions mèdiques esportives completes, que són garantia de salut, pels nens que feien esport federat i es va donar l’opció de fer-les a la ciutat de Tarragona. És una activitat que no es nota, no es veu, però és molt important. 

Com va ser la teva experiència com ajudant dels jocs olímpics?

Aquesta experiència va ser molt bona, fantàstica i complicada. Jo tenia de compartir la direcció del patronat d’esports de Tarragona amb la col·laboració amb els Jocs i de vegades anava molt de bòlit. Anava i venia de Barcelona molt sovint.

De quins esports han estat entrenador? Quin esport t’ha agradat més?

He estat entrenador de futbol i bàsquet i m’han agradat per igual els dos, però a nivell de formació el bàsquet i a nivell de jugar el futbol. Jo vaig començar jugant a bàsquet però a conseqüència d’una lesió no hi vaig poder jugar més i em vaig passar a jugar a futbol.

En alguna ocasió has assistit a tornejos de tennis taula? Hi havien molts participants?

No és que hi hagi assistit, és que els he organitzat! Abans, el patronat d’esports només organitzava competicions d’esports com futbol o bàsquet, i vam pensar que era una bona idea introduir el tennis taula. Va ser tot un èxit i avui en dia encara es fan! El nombre de participants depenia de l’edat, però era molt bonic veure com joves de diferents punts de Catalunya jugaven plegats. Un any, fins i tot vam organitzar els campionats d’Espanya!

 Quants anys tenies quan vas començar a  futbol sala? En quin equip jugaves?

Entre 19-20 anys vaig començar a jugar a futbol sala al col·legi Sant Pau. Abans hi havia diverses maneres diferents de jugar a futbol sala, finalment van unificar les normes.

De quina altra forma t’hauria agradat viure els jocs olímpics? 

M’hauria agradat poder dedicar-me únicament als jocs olímpics perquè en aquell moment feia dos feines molt estressants i gairebé mai era a casa.

Va ser dur jubilar-te? Què fas ara actualment? 

No, no va ser dur perquè justament em va agafar la pitjor època, en aquell moment era pandèmia, ara estic molt més tranquil perquè ja no estic tant involucrat i em puc dedicar a la família.

Què trobes a faltar de la teva feina?

Trobo a faltar el contacte amb la gent que és el que més m’agrada. I veure la gent fent esport en les instal·lacions que has preparat i organitzat.

Quins records tens en el món laboral?

Totes les coses que vaig fer i , com a totes les feines, hi ha coses bones i coses dolentes. El fet de ser entrenador, secretari tècnic, tenir la possibilitat de poder fer i estrenar instal·lacions esportives als barris de Tarragona quan estava al patronat d’esports. 

Ara que estàs jubilat segueixes fent activitats voluntàries amb l’esport i activitats esportives?

Sí, sempre he estat a disposició, he tingut més contacte amb Tarragona tot hi ser de Lilla. Participo com a voluntari en algunes activitats entre elles la mitja marató on vaig de cap de cursa (persona que va davant dels corredors amb el cotxe per indicar per on han de passar).

Et sents afortunat per tot el que has fet a la teva vida i quina ha estat l’etapa més difícil?

Em sento afortunat i l’etapa més difícil és la posat en funcionament de les instal·lacions de Campclar l’any 1985. 

Quan eres petit vas arribar a pensar que faries tot el que has fet?

No, vaig fer psicologia i em vaig dedicar a l’esport, però sempre sempre m’ha agradat ajudar a la gent.

Com vas conèixer la teva dona? 

Ens vam conèixer a través de l’esport.

Com et vas sentir quan van néixer els teus nets?

Em vaig sentir amb molta satisfacció, evidentment. Ara em puc dedicar més al nets.

Actualment quins són els teus hobbies?

Actualment, el meu hobby és ser pagès, els meus pares van ser pagesos i des  de petit m’ha agradat però no tant com el món de l’esport.

Quina anècdota ens explicaries i ens podries donar un consell per aconseguir les nostres fites?

Us podria fer un llibre però us explicaré una anècdota del Jocs del Mediterrani

A l’hora d’entregar la medalla a una nedadora, el que la havia d’entregar no li donava ni li ficava a la guanyadora.  Al final la segona medallista, li va haver de posar ella. Va ser un moment molt televisat i resulta que a l’home estava enfadat ja que no li havien dit el nom correcte o no se li havia dit la pronunciació correcte.

I per aconseguir les vostres fites us donaré tres consells: practicar, practicar i practicar.

Moltes gràcies Josep Lluís per venir a la nostra escola i compartir aquest moment amb nosaltres.