Bona tarda,

des de cicle superior també us volem saludar i donar molts ànims a tots vosaltres.

Aquests dies una de les propostes que vam fer a l’alumnat va ser escriure un petit text sobre el coronavirus. Podia ser inventar un conte, explicar com ens sentim o com ho vivim des de casa, entre altres opcions.

En aquest post us volem compartir amb tots els nens i nenes de l’escola un parell de contes escrits per alumnes de 6è (text 2 i text 3) i, prèviament un altre text explicatiu sobre el virus, a veure si us agraden.

Una forta abraçada,

#totaniràbé

• Text 1. CORONAVIRUS (Xènia Padilla)

Hola, avui parlarem d’un tema molt interessant, el coronavirus. Aquesta és una malaltia que ha fet que tots haguem d’estar confinats, però realment, és tan perillós com la gent es pensa?

Bé, de fet el coronavirus pot ser perillós i greu en diferents casos, per exemple en cas que tinguem una altre malaltia, o siguem vells.

En qualsevol cas, hem d’intentar prendre les màximes precaucions per parar aquest virus, perquè encara que no sigui massa greu és molt contagiós, i hem d’intentar reduir el nombre d’afectats.

Per prevenir aquest nou virus hi han algunes recomanacions, aquestes són les principals: 

• Mantenir una higiene personal bàsica (sobretot rentar-nos les mans).
• Estar sempre a més d’un metre de les persones que sàpiguen que estan infectades.
• Fer ús de les mascaretes.
• No viatjar a llocs on està demostrat que hi ha gent amb la malaltia.
• No compartir coberts, raspalls de dents, etc…

Aquest virus, com ja hem dit abans es molt contagiós, normalment el passem quan respirem o toquem alguna cosa on hi hagin caigut gotes respiratòries d’una persona infectada o si hi estem en contacte.

Per saber si una persona té el coronavirus, és important fixar-se amb els símptomes que presenta que son bàsicament, la tos, el mal de coll, la febre, dificultats respiratòries, el malestar general, els mocs i els calfreds. És important no precipitar-nos a l’hora de dir que una persona té el virus, perquè és possible que tingui la grip o un refredat normal, ja que els símptomes son gairebé els mateixos.

Per últim, m’agradaria parlar dels orígens de la pandèmia. Hi ha estudis que diuen que va començar a Wuhan en un mercat d’animals il·legal on van vendre un ratpenat que, sortosament tenia el coronavirus, i que a partir d’aquí s’ha anat escampant, encara que hi ha més teories i suposicions. 

• Text 2. CORONAVIRUS (Joana Pérez)

– Pare, pare, ja he decidit quin conte vull que m’expliquis aquesta nit.

Era l’hora d’anar a dormir i en Biel volia que el seu pare li llegís una història abans de que agafés el son.

– Molt bé fill, així que la llegenda de Sant Jordi, has escollit.- va dir el pare amb un somriure a la cara- Doncs començo.

I, quan estava a punt de començar la primera frase, el Biel va saltar:

– Quan podrem tornar a l’escola? Tinc moltes ganes de poder veure les meves amigues i amics.

El petit Biel era un nen de sis anys molt mogut al qual li encantava jugar i divertir-se, però ara no podia fer-ho, ja que havia d’estar tancat a casa a causa d’un nou virus al qui tothom tenia por.

– Ho sento, fill, ara per ara no podem anar-hi, a l’escola. Jo entenc que vulguis veure als teus companys i companyes, però de moment val més quedar-se a casa per no posar-te malalt, ho entens?- Va dir sabent-li molt greu. I va ser aleshores quan se li va acudir una idea per fer entendre al seu fill tot el que estava passant.- Mira, saps què? Apaga el llum. T’explicaré el conte de Sant Jordi sense llegir-lo. Serà una mica diferent del que tu coneixes però t’agradarà, ja ho veuràs.

En Biel va prémer l’interruptor i l’habitació va quedar a les fosques.

– D’acord pare, quan vulguis pots començar.

Tenia ganes d’escoltar aquesta versió del conte inventada pel seu pare, així que va posar-se còmode i al cap d’uns segons el pare va començar:

– Hi havia una vegada, no fa gaire temps, però sí en un país molt llunyà, una ciutat que era molt feliç. Les persones que hi vivien portaven una vida agradable i s’estimàven entre elles. Fins que un dia, inesperadament, va aparèixer del no res una bèstia terrible que va començar a intimidar a tothom. Nigú sabia d’on havia sortit, però sí que coneixien el mal que podia causar: acabar amb la vida d’una persona innocent.  

– Era capaç de matar, aquella bèstia, doncs?

Va preguntar el petit, que tenia molta son però volia escoltar la història.

– Sí fill, si que podia matar, però estigues tranquil que només afectava d’aquesta manera a la gent més dèbil com la gent gran o que patia alguna malaltia. Les nenes i nens estaven molt forts i podien lluitar-hi i derrotar-la. El monstre s’anava multiplicant i cada vegada fent-se més fort fins que va acabar escampant-se per tot el món. És per això que van decidir  suspendre els actes on s’hi reunia molta gent i tancar totes les escoles per prevenir que aquell ésser acabés amb tots i totes nosaltres.- En Biel estava a punt de tancar els ulls quan va escoltar el final del conte:- I, quan menys s’ho esperaven, va arribar una persona amb l’arma amb la qual podien acabar amb la bèstia: els va explicar que ella treballava en un lloc desconegut per aquella gent anomenat laboratori. Allà s’encarregaven, ella i el seu equip, de crear armes per acabar amb bèsties com la que tenien al davant. S’anomenaven virus i eren uns bacteris molt perillosos que podien, al igual que aquest, acabar amb la vida de molta gent. Els hi va oferir una vacuna, que era com una mena d’escut protector que si te’l posaves, el virus no et podia atacar. I, va ser així com poder acabar amb el monstre, bé, el virus, malaltia… I tot i que ja havien perdut a molta gent estimada, al final van aconseguir fer-lo fora.

Quan va acabar la història va veure que en Biel ja dormia, així que va aixecar-se del llit i va obrir la porta.

– Pare, a l’àvia la va atacar la bèstia, oi?

El pare va somriure i tot seguit va afegir:

– Sí, amor meu, la va atacar la bèstia. Però no li podem tenir por, perquè sinó es farà encara més forta.

– Sí, pare. I quan vindrà la persona amb l’arma per derrotar-la?

– Falta poc, fill, falta poc. Ara dorm que és molt tard.

– Bona nit pare.

– Bona nit fill. 

 

• Text 3. CORONAVIRUS (Lídia Sarrà)

Hola a tots els humans. Em dic COVID-1, i sóc el pare d’en COVID-19.

Durant la meva vida he tingut 19 fills, i vaig decidir homenatjar al meu pare, el COVID-0, posant-los el nom de COVID i un número de referència, en aquest cas, l’any en el que van néixer.

Tots els meus fills viuen en pau i tranquil·litat, menys el més petit, en COVID-19. És hiperactiu i no para quiet.

-Pare!- diu en COVID-19- Vull fer la volta al món abans que un meteorit ens esclafi a tots!

-Això no pot ser fill meu, faries molt de mal si sortissis. Ja saps que la família COVID és de les més perilloses del planeta Terra!- diu en COVID-1.

-Molt bé. Si no em deixes sortir tu, m’escaparé jo solet, pel meu compte. I no podràs fer res per impedir-ho!

Dit i fet, al dia següent, quan en COVID-1 va cridar als seus fills COVIDS per esmorzar, va veure que en COVID-19 no hi hera.

-Maleït nen! Li vaig dir que no podia sortir, i que ha fet, doncs sortir!- va exclamar el pare, indignat. -Hauré de demanar ajuda als meus companys per trobar-lo.

De seguida, va agafar el telèfon i va trucar als seus amics virus: la PAPILOMA, l’EBOLA i la GRIP AVIÀRIA. Els hi va demanar que si el podien ajudar a buscar-lo, i van acceptar. Però havien d’anar amb compte de no escampar-se a ells mateixos, ja que sinó, també podrien causar danys.

Malauradament, el virus es va escampar, i no van poder fer res per aturar-lo. Avui en dia, sanitaris, botiguers i tota la gent que es queda a casa, ajuden a parar aquest terrible virus. Si ens quedem a casa, tot anirà bé.

 FI