Aquest final de curs, la Maria Bru es jubila, després de dedicar un període de 23 anys de docència en aquesta escola. Maria, en nom de tota la comunitat educativa, volem expressar el nostre agraïment per la teva dedicació a Les Escoles de Gurb. Gràcies per ser-hi sempre, des de la teva parcel·la has aportat a tot l’alumnat i al claustre de mestres allò que cadascú ha necessitat. Et desitgem molta sort i tota la felicitat en aquest nou capítol de la teva vida, esperem que la jubilació et porti moments de tranquil·litat i que trobis temps per gaudir de les coses que més t’agraden. Els seus companys i companyes et desitgem el millor en aquesta nova etapa! Moltes gràcies per tot el que has compartit amb nosaltres!
A continuació trobareu el conte que se li va llegir el dia que vam fer l’acte per acomiadar-la amb tots els nens i nenes del cicle dels petits:
“Vet aquí una vegada una mestra anomenada Maria, que treballava en una escola plena de nens i nens. Cada dia, la Maria anava a treballar contenta i feliç perquè li encantava estar amb tots ells, aprendre un munt de coses noves i compartir estones de joc.
Un 20 de juny com avui, la Maria va fer 60 anys, com podia ser que hagués arribat tan aviat! Era un dia molt especial, i calia celebrar-ho! Els seus companys i companyes de l’escola li van organitzar una gran festa per acomiadar-la. Havia arribat el dia, li van dir que era hora de jubilar-se. La Maria no sabia què volia dir això de jubilar-se, així que ho va preguntar als seus amics i amigues.
Els seus amics i amigues li van explicar que jubilar-se volia dir que ara podria descansar i gaudir del temps lliure després de tants anys treballant. Li van dir que podria fer tot el que sempre havia volgut fer: viatjar, llegir llibres, pintar, fer excursions o simplement relaxar-se.
La Maria va entendre que la jubilació era com un nou començament, una nova etapa de la seva vida en la qual podria fer tot el que li agradava sense haver de preocupar-se per la feina i pel temps. Va agrair als seus amics i amigues que li fessin saber què significava aquesta nova aventura i va marxar cap a casa amb una motxilla plena de bons records i un gran somriure, que sempre l’acompanyava… Que contenta va estar la seva gosseta, la Pimpa, quan la va veure arribar i notar en la seva mirada que ara la Maria tindria moooolt més temps per estar amb ella, jugar i sortir a passejar!
Des d’aquell dia, la Maria va gaudir de la seva jubilació fent tot el que li agradava i sentint-se molt feliç i satisfeta de la gran feina que havia fet fins ara. I tots els nens i nenes del poble sabien que la jubilació era un moment especial en la vida d’una persona, en què es pot gaudir de la tranquil·litat i la felicitat.
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos… I aquest conte ja s’ha fos!”
A veure, amb el conte que us he explicat sabeu quina mestra es jubila avui? Doncs sí, la MARIA!
Tots els alumnes d’infantil et faran entrega d’una pedra amb el seu nom. Aquestes pedres, com les de la riera de St. Pere, són màgiques i estan plenes de records, d’emoció, de sentiments i d’agraïment cap a tu, Maria.
