SENSE TRUCAR A LA PORTA

admin16/10/19  

Avui quan hem arribat a l’escola hem rebut un cop molt fort. A la força, sense permís, a les fosques  heu remenat tots els nostres calaixos, heu esbotzat les nostres portes i heu maltractat les nostres pertinences. Us heu passejat per els  passadissos sense mirar els nostres dibuixos ,  només embogits per trobat quelcom de valor.

Nosaltres som rics en somriures, en somnis ,en jocs i abraçades, no tenim pas diners, no tenim pas quelcom que us pugui interessar . Som nens i nenes que ens mereixen un respecte, que ens mereixen tenir el millor. I avui no ens heu deixat anar escola, ens heu pres un somriure què és el nostre gran tresor.

Potser vosaltres no vareu tenir una escola bonica plena de colors i de bons records, potser no vareu aprendre que les petites coses son les què més ens estimem.

Hem trobat per terra els nostres papers on tenim recollits els nostres somnis, els nostres colors amb els que pintem el nostre futur, heu trepitjat records de molts bons moments. Ens hem sentit petits molt petits, espantats ,vulnerables, com si la nostra força marxes per la finestra que heu forçat.

Heu entrat  sense trucar a la porta, a la força, trencant vidres i embrutant els nostres espais, heu oblidat que l’escola sempre està oberta que és un lloc de pau, un lloc on hi convivim tots. Tot el què heu malmès ho hem anat construint poc a poc i avui  ens ho hem trobat  tot així.

Si voleu venir a la nostra escola ,sempre  truqueu a la porta i sereu benvinguts!