Per saber on anem, ens cal comprendre d’on venim

 

Sant Hilari Sacalm, capital de les Guilleries, és un poble situat a gairebé 800 metres d’altitud, en un entorn muntanyós i de gran riquesa natural. Aquesta posició geogràfica explica el seu clima fresc i plujós, que ha marcat al llarg dels segles la vida i l’activitat dels seus habitants.

A principis del segle XX, la vila vivia principalment del bosc, de l’agricultura —amb la patata com a cultiu estrella— i del turisme que generaven les fonts mineromedicinals i el seu paisatge. Tot i això, l’aïllament respecte a les grans vies de comunicació i la poca implantació industrial van frenar el seu creixement fins als anys seixanta.

 

Els inicis de l’ensenyament públic

Tot i que no hi ha dades exactes, sabem que l’any 1900 ja existia una Junta Local d’Ensenyament, vinculada a les juntes provincial i nacional. Això demostra que a Sant Hilari ja hi havia una estructura educativa pública en funcionament.

En aquells temps, l’educació era segregada per sexes i irregular, ja que moltes famílies necessitaven els infants per treballar al camp. Els nens i nenes podien estudiar en tres centres diferents:

• El col·legi de les Germanes Carmelites de la Caritat

• Els semi-soterranis de l’Ajuntament (educació pública)

• L’escola parroquial, vinculada al bisbat de Vic

Com arreu del país, l’ensenyament va patir els canvis polítics de l’època: durant la monarquia d’Alfons XIII es feia en castellà; a la República es van retirar els símbols religiosos; i amb el franquisme, l’escola va quedar al servei de l’ideari del règim.

 

La construcció del nou edifici escolar

A principis del segle XX, la precarietat de les aules va fer evident la necessitat de construir un nou edifici. L’any 1917, gràcies a la cessió de terrenys del doctor Morales i a una subvenció estatal, es van iniciar les gestions. El projecte, obra de l’arquitecte senyor Girals, fou adjudicat a l’empresa de Joan Compañó Carós, de Santa Coloma de Farners.

Les obres es van posar en marxa el 20 d’octubre de 1934 i van finalitzar a la primavera del 1937. El nou edifici era modern i funcional: parvulari, vuit aules grans i lluminoses, espais per a treballs manuals amb material de laboratori francès, calefacció central i un ampli pati d’esbarjo. Era un “edifici modèlic”, deia el Sr Reixach, exdirector que va exercir més de 40 anys al centre, “no n’hi havia cap altre igual”. De fet, molts coincidien en dir que l’escola estava molt ben pensada per la funció que havia d’acomplir i pel tipus de persones que hi havia d’assistir: nens i nenes. El 1937 es van iniciar les classes al Grup Escolar Fonts de Sacalm, però la Guerra Civil en va interrompre l’activitat i l’edifici fou reconvertit en hospital per als ferits republicans.

Acabada la guerra, l’edifici va quedar malmès i abandonat fins als anys quaranta, quan va ser rehabilitat gràcies a l’aportació del Departament de Colònies Escolars. El setembre de 1939 es va reprendre l’activitat amb dues aules i sota un nou nom: Colegio Nacional Doctor Morales.

 

Creixement i coeducació

Als anys seixanta, amb la industrialització i la creació de llocs de treball vinculats a la fusta, l’embotellament d’aigua, els embotits i les arts gràfiques, la població va créixer de manera notable. Aquest augment d’alumnat va desbordar l’escola, que va haver de créixer i adaptar-se constantment.

Al curs 1962–63 es va implantar la coeducació, amb nens i nenes compartint aula. També s’impartien classes per a adults. Tot i això, es mantenien les dificultats per cobrir totes les places de mestres i l’obligació de fer les classes en castellà.

 

El debat sobre el nom

Durant molts anys, el nom “Doctor Morales” no va arrelar entre la població. El 1986 es va obrir un debat per canviar-lo. Entre les propostes hi havia “Col·legi Públic de Sant Hilari Sacalm” o “Fonts de Sacalm”, però finalment, el 1991, es va aprovar per majoria absoluta l’actual denominació: CEIP Guilleries, en homenatge a la subcomarca natural que identifica i caracteritza Sant Hilari. 

 

Una escola arrelada i en constant evolució

Amb més de cent anys d’història, l’escola pública de Sant Hilari ha crescut i evolucionat al ritme del poble. Ha passat de les aules precàries dels seus inicis a convertir-se en un centre modern, integrador i compromès amb el territori. En col·laboració amb la comunitat, ha modelat i confeccionat la forma d’ensenyar, procurant adaptar-se a la realitat del moment. 

Avui, l’Escola Guilleries és molt més que una escola: és un espai de memòria, identitat i futur per a totes les famílies de Sant Hilari.