Breu història de la nostra escola
L’escola de la república
L’any 1931 Sabadell tenia un cens escolar de 8.550 alumnes dels quals només 5.550 estaven matriculats, com a conseqüència d’això 3.000 nens i nenes no podien assistir a l’escola.
Com a solució l’alcalde Magí Marcé decideix construir tres noves escoles de les quals una d’elles era la Creu Alta.
La primera pedra es va posar el 5 d’agost de 1935, aprofitant la Festa Major.
Les obres es van iniciar al febrer de 1936 i es van aturar al 1937 degut a la guerra civil.
L’escola de la Postguerra
La subsecretària d’Aviació va incautar l’1 de desembre de 1938 l’edifici de l’escola. Va ser ocupada per soldats i utilitzada com a caserna.
El 14 d’agost de 1941 la regió Aèria va retornar l’edifici de l’escola a l’Ajuntament.
La falta d’habitatges va fer que fessin ús de l’edifici de l’escola els sense sostre generalment nouvinguts i gent d’ètnia gitana. No hi havia ni finestres ni portes i la gent les tapava amb cartrons, fustes i roba.
Per falta de mitjans econòmics, l’Ajuntament va vendre a la “Caixa d’Estalvis de Sabadell” l’edifici de l’escola i l’any 1952 va edificar-hi habitatges i dos petits edificis que es van destinar a una nova escola.
Al maig de 1954 té lloc la inauguració de les vivendes, locals baixos per a comerços i l’escola.
L’escola
Va començar a funcionar com a escola unitària. Constava de dos pavellons, un de nens i l’altre de nenes. Cada pavelló tenia dues aules.
Cap als anys 60 l’Escola va passar a formar part de l’ ”Agrupación Escolar Concordia ”, que estava compresa, a més a més, per unitats del sector de la Concòrdia i del sector del carrer Major.
Als anys 70 es va implantar l’EGB amb caràcter obligatori i gratuït. A partir del curs 75-76 al “Colegio Nacional Concordia” es va implantar la segona etapa d’EGB. Per això, en el sector Ribot i Serra l’empresa Esteban Martínez Moreno va realitzar unes obres d’ampliació, que va consistir en aixecar un pis amb 3 aules a cada pavelló. D’aquesta manera, el sector Ribot i Serra va passar a tenir de 4 a 10 aules on s’impartien només classes de 6è, 7è i 8è amb una matrícula de 40 alumnes per classe.
Els alumnes que venien d’aquest sector eren els grans de tot el “Colegio Nacional Concordia” i els alumnes de pre-escolar i primera etapa quedaven repartits entre C/ Blanca, C/ Major, C/ Ramiro de Maeztu i les aules prefabricades a Can Borgonyó.
Va ser en el curs 81-82, amb la construcció del CN Font Rosella i el tancament de les aules del C/ Major, quan el CN Concordia va quedar dividit només en dos sectors: C/ Blanca i C/ Ribot i Serra, amb una línia des de pre-escolar fins a 8è en cadascun dels sectors amb un únic director per tots dos.
Des de quan ens diem Creu Alta?
El curs 85-86 l’Administració concedeix un altre director. L’escola es separa. Una continua amb el nom de Concòrdia. Es demana que l’altre centre s’anomeni Creu Alta, però no ho concedeixen fins l’any següent.
L’escola Creu Alta va anar millorant al llarg dels anys tenint menjador, aula d’informàtica, biblioteca, aula de música i psicomotricitat.
Amb el pas dels anys l’escola es va quedar petita i va arribar un moment en què els alumnes de P-3 i P-4 van haver d’anar a un pis que hi havia al davant de l’escola( Carrer Aparici nº).
