Breu història de la nostra escola
L’escola de la República
L’any 1931 Sabadell tenia un cens escolar de 8.550 alumnes, dels quals només 5.550 estaven matriculats. Com a conseqüència d’això, 3.000 nens i nenes no podien assistir a l’escola.
Com a solució, l’alcalde Magí Marcé va decidir construir tres noves escoles, una de les quals era la nostra: l’escola Creu Alta.
La primera pedra es va posar el 5 d’agost de 1935, aprofitant la Festa Major, i les obres es van iniciar al febrer de 1936, però es van aturar al 1937 degut a la Guerra Civil.
L’escola de la Postguerra
La subsecretaria d’Aviació va incautar l’edifici de l’escola l’1 de desembre de 1938. Va ser ocupada per soldats i utilitzada com a caserna.
El 14 d’agost de 1941 la regió Aèria va retornar l’edifici de l’escola a l’Ajuntament.
La falta d’habitatges va fer que fessin ús de l’edifici de l’escola els sense sostre, generalment nouvinguts i gent d’ètnia gitana. No hi havia ni finestres ni portes i la gent les tapava amb cartrons, fustes i roba.
Per falta de mitjans econòmics, l’Ajuntament va vendre a la “Caixa d’Estalvis de Sabadell” l’edifici de l’escola i l’any 1952 va edificar-hi habitatges i dos petits edificis que es van destinar a una nova escola.
Al maig de 1954 va tenir lloc la inauguració de les vivendes, locals baixos per a comerços i l’escola.
L’escola
Va començar a funcionar com a escola unitària. Constava de dos pavellons, un de nens i l’altre de nenes. Cada pavelló tenia dues aules.
Cap als anys 60 l’Escola va passar a formar part de l’ ”Agrupación Escolar Concordia ”, que estava compresa, a més a més, per unitats del sector de la Concòrdia i del sector del carrer Major.
Als anys 70 es va implantar l’EGB amb caràcter obligatori i gratuït. A partir del curs 75-76 al “Colegio Nacional Concordia” es va implantar la segona etapa d’EGB. Per això, a l’escola del sector Ribot i Serra es van realitzar unes obres d’ampliació, que van consistir en aixecar un pis amb 3 aules a cada pavelló. D’aquesta manera, el sector Ribot i Serra va passar a tenir de 4 a 10 aules on s’impartien només classes de 6è, 7è i 8è amb una matrícula de 40 alumnes per classe.
Els alumnes que venien d’aquest sector eren els grans de tot el “Colegio Nacional Concordia” , i els alumnes de pre-escolar i primera etapa quedaven repartits entre C/ Blanca, C/ Major, C/ Ramiro de Maeztu i les aules prefabricades a Can Borgonyó.
Va ser al curs 81-82, amb la construcció del CN Font Rosella i el tancament de les aules del C/ Major, quan el CN Concordia va quedar dividit només en dos sectors: C/ Blanca i C/ Ribot i Serra, amb una línia des de pre-escolar fins a 8è en cadascun dels sectors amb un únic director per tots dos.
Des de quan ens diem Creu Alta?
El curs 85-86 l’Administració concedeix un altre director i les escoles es separen. Una continua amb el nom de Concòrdia i l’altra com a Concòrdia 2. El Concòrdia 2 demana a l’administració que s’anomeni Creu Alta. És a partir del 1987 que ens diem Escola Creu Alta.
Amb el pas dels anys l’escola es va quedar petita i va arribar un moment en què els alumnes de P-3 i P-4 van haver d’anar a un pis que hi havia al davant de l’escola (Carrer Aparici).
L’actual escola Creu Alta
Al gener del 2001 l’escola es va traslladar a l’edifici nou del carrer Pi i Margall.