El curs 21/22 vam començar a recuperar la presencialitat a les escoles després d’un curs, el 20/21, totalment COVID. Això ens va encoratjar i permetre reprendre un espai tan especial a la nostra escola: el club de lectura mestres – famílies. Així doncs, després d’una aturada d’un curs pandèmic, vam retrobar-nos amb un nou fil conductor: llocs del món. La idea era viatjar a través dels llibres a diferents indrets del planta amb la voluntat de conèixer una mica més la seva gent i el seu entorn. Alguns moments difícils de contagis COVID van fer que no realitzéssim les 9/10 sessions habituals, tot i això, vam viatjar a 7 llocs ben interessants: Coney Island (EUA), Ciutat de Camp (Sud-àfrica), Txernòbil (Ucraïna), Medellín (Colòmbia), boscos Quebec (Canadà), New Ross (Irlanda), entre Estocolm (Suècia) i ciutats de Grècia.

Com ja dèiem a la crònica del curs anterior, és impossible relatar tot el que ha passat club a club, però trobem bonic deixar una mica la petjada d’aquells aspectes més rellevants o que han suscitat més debat.

Coney Island (EUA). Totes teníem ganes de retrobada i va ser una trobada esplèndida, malgrat el primer títol va ser dels més difícils per gairebé tothom. És un llibre molt descriptiu, amb poca acció, del qual en vam destacar com a virtut el retrat tan acurat que fa de Coney Island (et pots imaginar cada racó) i l’encert de l’escenari per accentuar la decadència. El debat es va centrar força en allò que cada personatge aporta a l’altre. Una gran majoria pensava que era un suport personal i una estima com a persones molt més que la intensitat del sexe. També vam creure que si el llibre l’hagués escrit una dona, hagués estat diferent.

 

Ciutat de Camp (Sud-àfrica). Segurament totes tenim al cap la imatge que ens va quedar d’aquestes dues dones, tan diferents i tan genuïnes. Dues dones d’entrada antagòniques però amb vivències molt similars: matrimonis desgraciats i maternitats frustrades. Van ser dues protagonistes molt potents: l’Hortència ja d’entrada i la Marion gràcies a la seva evolució. També vam destacar com d’interessant era que la protagonista negra fos una dona molt poderosa econòmicament parlant, amb tot el que això generava a l’alta societat de Ciutat de Camp a Sud-àfrica (inoblidables les descripcions de les dones blanques amb les que compartia reunions de dames). Especialment interessant totes les pinzellades de l’apartheid així com l’inici tan potent i que marca ja des d’un primer moment el to àcid de la novel·la. 

 

Txernòbil (Ucraïna). Amor per sempre a la Baba Dúnia. Segurament va ser el llibre més unànime quant a valoracions, sensacions i vincle amb l’obra. A totes ens va tocar aquesta velleta única, amb tanta clarividència i empenta que decideix tornar a Txernòbil després del desastre nuclear. Ella i la peculiar comunitat amb la qual conviu ens van impactar, especialment per la perseverança de viure-hi com pels fets que la història narra. Va ser un goig conèixer a una protagonista que viu tan en pau amb ella mateixa.

 

 

Medellín (Colòmbia). Va ser un llibre que a totes ens va colpir pels fet que relata i pel dolor i la ràbia que traspua. Totes el vam valorar com una obra que vol ser un homenatge d’un fill cap a un pare amb la voluntat que no caigui en l’oblit. Vam reflexionar força sobre com alguns esdeveniments tan colpidors i dolorosos són desconeguts quan no ens afecten a nosaltres, però alhora va ser reconfortant recordar que la literatura ens permet apropar-nos a aquests fets i tenir més consciència social. Un altre dels grans temes comentats va ser l’amor i admiració del fill cap al pare i en aquest sentit, em va semblar preciosa la reflexió d’una mestra que va dir “ vull que el meu pare se’l llegeixi perquè sàpiga el que sento per ell”.

 

Boscos Quebec (Canadà). Un dels llibres més valorats per totes les persones del club. Vam riure recordant alguns moments i també vam expressar el patiment davant d’alguns esdeveniments. En vam destacar la genialitat dels narradors, així com el concepte de la llibertat per viure la vida com un creu que l’ha de viure. Els paratges dels boscos del Quebec també ens van encantar, de fet, una lectora va dir que gràcies a la veu narrativa havia pogut “sentir les olors” del lloc. 

 

 

New Ross (Irlanda). Una grata sorpresa com un text tan petit, una trama tan curta, podia generar tanta reflexió sobre com els petits fets canvien vides. Vam compartir que era magistral com el narrador tenia la virtut de generar un equilibri perfecte entre mostrar i no mostrar tot allò que passa. Vam parlar sobre la doble moral, la família com a font i origen sobre com habitem el món, el conflicte religiós més que no pas polític, entre d’altres. Llibres que ens tornen a situar en un moment històric i una barbàrie al darrere. Una de les lectores va destacar “ m’ha encantat que m’hagi generat tantes ganes de saber i buscar” i una altra ens va compartir un text molt interessant: “Encerradas en los conventos de Irlanda”. Una mostra més sobre com llegir i, sobretot, comentar les lectures amb altres persones ens amplien la visió i mirada que tenim del món i vers el món. 

 

Entre Estocolm (Suècia) i ciutats de Grècia. Moltes de les lectores van valorar l’obra com un diari de reflexions i potser perquè havien generat expectatives d’acció, els hi va faltar que passessin més coses. Malgrat això, tothom va destacar la potència d’algunes frases com a vies per a la reflexió. També una escriptura fluïda que feia que gairebé el llegissis d’una tirada. Més enllà del llibre, una de les reflexions més interessants i potents del club va ser la gràcia que les propostes d’un club de lectura siguin llibres que potser mai llegiries (d’entrada). Moltes vam compartir alguns títols del club que han marcat el nostre recorregut lector i segurament mai haguéssim triat. 

En relació a aquest últim aspecte, cal agrair un curs més l’assessorament i guiatge de la nostra estimada Fe Fernández, l’ànima de l’Espolsada, que generosament ens acompanya en cadascun dels camins lectors que emprenem. És un luxe llegir tot el que ens proposa. 

 

Com ja us hem explicat en alguna altra crònica, club a club, després de parlar de cada llibre, valorem aquella lectura i li posem una nota. Al final del curs, a la trobada del juny, fem retrospectiva i els tornem a valorar amb una visió de conjunt. Com que sé que les lectores del club tenen molta intriga per saber com va quedar el TOP7 del curs, adjunto els dos rànquings abans d’entrar a parlar una mica de cada llibre.

En aquesta IV edició, hi ha hagut menys moviment que habitualment, només dos i molt subtils. El que sí que hi ha hagut (i ja és un clàssic) és la reflexió constant sobre com les obres guanyen quan les comentes amb altres persones. Totes, però especialment aquelles que ens han costat més o bé no hi hem connectat gaire. Veure com altres persones han trobat altres accents o “gràcies” al llibre enriqueix molt la visió que en tenim i obren horitzons a la interpretació i la reflexió.

Acabo aquesta crònica el dia que inaugurem un nou curs de club i aprofito per fer una crida a totes les famílies del centre a que se sumin a aquest espai mensual de conversa que tant ens enriqueix.

Quin goig tenir un club de lectura d’escola com el nostre!

-Lara-