L’altre dia els de 5è, com ja és tradició a l’escola, vam anar a fer la sortida de VIU EL PARC, a la Serralada de Marina.
Vam tenir un monitor que es deia Israel i que era molt simpàtic i en sabia molt.
Després d’esmorzar vam estar veient alguns ocells i a d’altres, com al picot, el sentíem cantar. Llavors vam començar a fer el recorregut de l’excursió per la zona.
La sortida constava de diferents activitats:
La primera va consistir en fer 150 m sols pel bosc, d’un en un, per notar l’experiència de caminar sols per la muntanya i per veure si sabíem orientar-nos amb les senyals que trobem a la natura.
La segona activitat consistia en fer un joc sobre les plantes invasores que era el miraguà i les autòctones que era la ginesta.
També vam fer una activitat que consistia en mirar el paisatge i comparar-lo amb una fotografia que ens donava l’Israel on hi havia coses que abans no hi eren i ara sí.
Vam jugar a un joc que es deia Ars i Capsgranys que consistia en que dues persones feien d’ars i un de capsigrany. Els arços que són arbres, es posaven amb les mans juntes per dalt dels seus caps i els capsigranys es posaven al mig. El monitor deia ARS i llavors els arços es movien i el capsigranys es quedaven al lloc i si deia CAPSIGRANY al reves. Quan deia INCENDI FORESTAL tothom es movia.
Un altre exercici que vam fer va ser dibuixar un animal que l’Israel ens descrivia però que no sabíem quin era. La majoria vam pensar que era un lleó però en realitat era un GRILL!!!
L’última activitat, i la més divertida, va ser poder jugar a la Gasela, en una zona de prat que semblava una savana. l’Israel era la gasela i nosaltres érem animals depredadors que ens havíem d’apropar sense que ell ens veiés i ens sentís i tocar-lo. Era molt xulo ja que amb aquelles fulles i plantes podíem amagar-nos sense problema.
Després ja vam dinar i vam tenir una estona per jugar al que vam voler.
Ens va agradar molt poder sortir de l’escola tot un dia amb els companys i companyes de classe, tot i que el Pere , el Jordi i l’ Àlex no van poder venir.
Una cosa que no ens va agradar gaire és trobar vidres, ampolles i brutícia per la natura 🙁
Bruno, Clàudia i Mariona
