GRADUACIÓ DE L’ALUMNAT DE 6È

Estimats i estimades alumnes de sisè,

Ja ha arribat aquell moment que sabíem que arribaria… però que, entre vosaltres i nosaltres, molts hauríem preferit retardar una miqueta més. Perquè acomiadar-se mai és fàcil, sobretot quan diem adéu a una etapa tan especial com la que hem viscut junts.

Han estat anys intensos, plens d’aprenentatges, d’amistats, de reptes, d’il·lusions, de nervis abans d’un examen… i, com no, de moltes rialles.

Hem compartit tant… i de tantes maneres!

Com oblidar els dies amb la porta del mig oberta? Tot semblava normal fins que començàvem a veure cares que no tocaven i pensàvem: “Un moment… aquest alumne no era de l’altra classe?” I vosaltres, tan tranquils, asseguts com si res. Al final, semblava que teníem una sola classe amb doble entrada!

I què en dieu de l’excursió del Cola-cao? Quin dia! Encara recordem les cares de felicitat plena… i també les cares plenes de Nocilla. Semblava que en lloc d’una sortida educativa haguéssim anat a fer un anunci de xocolata.
Va costar netejar les samarretes… però encara més treure’ns el somriure de la cara.

I com oblidar el gran concurs de piles del curs passat? Mare meva… què competència! Tot un exemple d’esperit competitiu i de compromís amb el medi ambient. És veritat, 5è A es va endur la copa… però  vau estar-hi fins al final, donant-ho tot. De fet, encara hi ha famílies buscant piles per casa des d’aleshores.

I aquest any… vam acabar a remull! El bateig de mar va ser una experiència brutal. Ens vam mullar, vam riure, vam fer activitats aquàtiques… i per rematar-ho: gelats per a tothom! Que no es digui que no sabem gaudir de la vida.

Però més enllà d’aquestes anècdotes que ens fan riure i recordar, també hem compartit moments de creixement de veritat. Us hem vist madurar, superar dificultats, fer equip, ajudar-vos els uns als altres i construir un grup que fa goig de veure.

Heu après a escoltar, a respectar, a ser pacients (més o menys…), a aixecar-vos quan les coses no sortien com esperàveu. I això és molt més que sumar fraccions o memoritzar els rius de Catalunya.

No sou les classes més tranquil·les, ni les més callades… ni falta que fa.
Però sí unes de les que la Mar i jo més hem gaudit.
Les més especials, les més autèntiques… i les més marxoses per a mi.

Ens heu ajudat, ens heu fet cas (quan heu volgut), ens heu estimat com mai…
I nosaltres, amb tota la nostre paciència infinita (que en tenim moltíssima!), sempre hem estat al vostre costat. I ho tornaríem a fer una i mil vegades més.

Hem pensat molts cops:
“Els farem repetir a tots! Que es quedin un any més! Com els deixarem marxar?” Però, sincerament, també hi ha hagut dies que pensàvem:
“Que se’n vagin jaaaa a l’institut!

Però és que… portem molts anys junts (jo fins i tot 4!), aguantant…
Us hem vist com creixíeu, com canviàveu (alguns literalment en alçada), com apreníeu a llegir, a escriure, a conviure, a demanar perdó… i a fer preguntes sense parar! I a vegades sense molt de sentit… com: i si la terra fos quadrada? Podem veure el futur? O quan, a punt de començar una explicació, encara no havíem dit res i ja sortíeu amb un:
“Anna, Mar, què heu dit?”!

Ens heu fet plorar d’alegria… i també riure fins a plorar (el karma).
Ens heu fet sentir estimades i també una mica esbojarrades, perquè cada dia amb vosaltres ha estat una aventura.

Heu cridat “Anna i Mar” (alguns més que uns altres) de tantes maneres que tenim un màster en intuir tons de veu:
Mar?

Aaaannaa! (per explicar algun coti).
Mar… (no trobo el bolígraf).
Annaaaaaa! (a les 8:30 del matí, sense compassió)
I fins i tot ens heu dit mama, que també ens hem acostumat.

A la mínima que us deixàvem anar un somriure, una pista, una mirada entre nosaltres dues… vosaltres ja estàveu muntant la festa perquè sabíeu que era el moment i podíeu. I és que, si una cosa hem tingut clara sempre, és que amb vosaltres mai no ens hem avorrit.

I ara marxeu. I ens fa una mica de mal. Perquè aquest comiat no és només d’un curs. És d’un camí sencer. Ara comenceu una nova etapa. L’institut. Potser amb una mica de por, però amb moltes ganes també. I esteu preparats. De veritat.

Nosaltres ens quedem aquí, mirant-vos des de la distància, orgulloses, contentes…I sí, segurament seguint l’Instagram de l’institut per saber de vosaltres. I si mai trobeu a faltar la vostra classe, el vostre racó de pati, les abraçades, els balls improvisats, sabeu que aquí sempre tindreu unes mestres esperant-vos… amb l’altaveu encès i la música a punt.

Gràcies per tot el que hem viscut. Per fer-nos sentir que val la pena ser mestra.

Sigueu valents. Sigueu vosaltres.
I recordeu: el més important no és on aneu, sinó com hi aneu. Amb il·lusió, amb coratge, i amb un somriure d’aquells vostres, que ens han alegrat tants dies.

Us estimem amb bogeria.
I no ens oblideu… perquè nosaltres, segur, no us oblidarem.

Amb tot el cor,
les vostres mestres preferides de sisè 💛✨

Mostra fotogràfica