Quan pensem què podem trobar dins una cova, una de les primeres coses que ens vénen al cap són les conegudes estalactites i estalagmites. Aquestes formacions geològiques d’origen calcari, formades bàsicament de Carbonat de Calci, són conseqüència de la circulació de les aigües subterrànies, que mica a mica van adquirint bicarbonat de calci, i la posterior precipitació química dels minerals que prèviament s’hi han dissolt.

Quan l’aigua es filtra gota a gota fins al sostre de la cova, tendeix a adherir-se a aquest i a formar gotetes. Quan aquestes perden part de l’aigua i del Diòxid de carboni, el carbonat de calci precipita formant dipòsits semblants a caramells (d’aquí que, de les estalactites, també se les anomeni “caramells”). A l’escorres més aigua pel sostre, la precipitació de carbonat de calci continua i els dipòsits creixen en longitud i amplada constituint les estalactites. Aquestes poden arribar a ser enormes i, en molts casos, adopten formes curioses.

El carbonat de calci pur és blanc, però les estalactites acostumen a tenir diferents colors a causa de les impureses que conté el mineral. Part de l’aigua filtrada cau en el terra i s’acumulen masses de carbonat càlcic semblants a estalactites invertides. Aquests dipòsits, que creixen cap amunt des del terra de les coves, s’anomenen estalagmites.

Avui farem una estalactita.

Materials

•     Dos gots de vidre
•     Aigua calenta suficient per omplir els dos gots
•     Un fil o cordill de cotó d’uns 35cm (és important que no sigui fil sintètic)
•     Sal de cuina (amb uns 250g en tindrem de sobres)
•     Un plat petit (també pot servir el tap d’un pot)

Procediments i mètode:

•     Omplim els gots amb aigua calenta i hi tirem la sal. Remenem fins a aconseguir una dissolució saturada de sal a tots dos gots.
•     Posem el plat petit entre els dos gots.
•     Submergim els dos extrems del fil, un a cada got. Procurarem que el fil (entre els dos gots) quedi penjat de tal manera que faci panxa cap en vall.
•     Deixem el muntatge fet i en funcionament durant uns 7 dies i observem el què passa (el procés és lent però anirà més ràpid quan més alta sigui la temperatura ambient).

Resultats i conclusions

La solució salada puja per capil·laritat al llarg del fil i cau gota a gota al plat petit. L’aigua de la dissolució

s’evapora lentament però no la sal. Aquesta sal acaba formant cristalls per un procés anomenat

“sedimentació evaporítica”.

En funció de quines siguin les condicions ambientals, tardarem més o menys o obtenir uns resultats

satisfactoris del nostre experiment. Les temperatures altes augmenten els nivells d’evaporació i això

n’accelera la sedimentació salina, i en conseqüència la formació de l’estalactita.