L’ Isaac i la seva mare la Núria ens explicaven la Llegenda de Sant Jordi, tot i haver-la treballat recentment i conèixer a fons com es van desencadenar els fets, aquesta llegenda ens entusiasma molt; el curs passat la vam interpretar de pe a pa i ens agrada moltíssim rescatar-la i visionar-la de nou.

Gràcies per la posada en escena i la gran interpretació, hem passat una molt bona estona i com podreu comprovar hem rigut de valent, doncs l’encant i la gràcia amb què l’Isaac ho intrepretava n’ha estat el detonant.

Avui Naiara, fas 6 anys i nosaltres estem molt i molt contents de poder celebrar-ho amb tu!

Per molts i molts anys Naiara que siguis molt i molt feliç!

L’Arnau ens ha sorprès amb un conte d’endevinalles sobre els animals de granja, ell i la seva mare, l’Agnès ens han fet passar una molt bona estona jugant amb la llengua a través de les endevinalles, les onomatopeies i el joc. Titelles “casolanes” en mà i en un tres i no res misteri resolt!

Gràcies per una molt bona estona on hem rigut força, quin guirigall, sons d’animals que s’havien de trobar, animals desparionats,… jocs engrescadors sobre una granja ben divertida!

Sense saber el títol del conte que ens presentaria el Guerau, d’alguna manera tots s’ensumaven que els bombers hi serien presents d’una manera o atra, i així va ser.

El Guerau ens presentava amb els seus pares la Sílvia i el Josep Ramón el conte que més el fa gaudir, “Els bombers”.

Vestit de bomber, carregat d’eines, un edifici amb flames i un seguit de personatges i vehicles de rescat, el Guerau ens anava interpretant i il·lustrant el conte. Quasi com un joc vam presenciar un recat en viu i en directe.

El bomber Guerau ens ha ensenyat la importància de demanar ajuda en cas d’emergència  i com fer-ho a través d’un “joc” molt senzill (112)

L’Arnau i la seva mare, la Míriam ens han presentat el seu conte preferit un conte molt especial donat la gran saviesa que hi conté; una nova lliçó de vida.

Titelles de plastelina fets a mà, grans imatges il·lustratives on els personatges semblen quasi reals, … una molt bona feina, una molt bona presentació que ens ha fet posar-hi els cinc sentits.

Una llebre es burla de com és de lenta una tortuga, i aquesta li diu que, malgrat que, la llebre és més ràpida, pot ser que ella la guanyi en una cursa. I la llebre, totalment convençuda que això és impossible, accepta el repte!

Tot un clàssic, una faula molt divertida i molt educativa en valors per als nens i nenes. Ens ensenya valors com
la constància, l’esforç, no sentir-se superior als altres ni riure’s dels altres, el respecte, la perseverància, la tolerància, la humilitat,…

Gràcies per una lliçó que cal anar  recordant i en ajuda en ocasions a entendre els nostres petits però a la vegada grans conflictes.

Entrem a l’aula i les cares de sorpresa, curiositat i emoció  no es fan esperar, descobreixen a les safates d’experimentació quelcom estrany, diferent, on algú hi reconeix certs animals, altres desconeguts, “pedretes” de colors que no saben ben bé el que pot ser… tota una sèrie d’interrogants en busca de resposta.

Ens plantegem hipòtesis, dubtem sobre els materials a experimentar,altres som capaços de reconèixer la gelatina, tenim curiositat per tocar-la, sentir-la i descobrir si es freda, calenta, si es molt tendra, humida, … descobrir que s’hi amaga en el seu interior, algú identifica un cranc, altres una llagosta, …tenim a disposició lupes per poder fer una observació prèvia molt minuciosa, utilitzant també estris per treballar-hi, però el que realment ens ha fet gaudir, ha estat el poder posar-hi les mans, amagar-les, axafar,…

En definitiva, una gran experiència sensorial, on hem exclòs el sentit del gust doncs com a norma bàsica a l’aula multisensorial, sabem que no ens posem res a la boca ni mengem res que hi trobem.

La música, la geometria, l’art i la creativitat uneixen forces per fer esclatar la primavera geomètrica.

Totes les arts per elles mateixes tenen significat, però aquest s’incrementa quan aquestes interactuen. Això és el que hem fet partint de l’audició d’un clàssic de la música; Vivaldi i les quatre estacions, la primavera ha captat però, la nostra atenció; ens ha provocat una resposta emocional, sensorial i motriu en escoltar-la, hem jugat a recordar la resta d’estacions així com  descobrir quina estació correspón a cada fragment que hem escoltat.

Hem estat capaços d’identificar i composar  a través de la geometria imatges relacionades amb la primavera i els seus elements.

Una base de treball blanca o bé una base de treball de color, amdues han estat part de la nostra composició, el resultat però no ha estat sorprenentment el mateix així com la llum negra com ve sent habitual, magnifica el valor visual de les nostres composicions degut a la luminiscència i la fluorescència, la llum natural tendeix a restar de manera increible l’encant de les nostres obres provocant en nosaltres cert desencant quan aquesta es fa  present.