“Cal recuperar, mantenir i transmetre la memòria històrica, perquè es comença per l’oblit i s’acaba amb la indiferència”
José Saramago

Masia “Els Pavos” on actualment està ubicada l’escola. Foto 1.
Celebració familiar dels antics propietaris del mas. Foto 2.
Inicis
Masia “Els Pavos” on actualment està ubicada l’escola. Foto 1.
Celebració familiar dels antics propietaris del mas. Foto 2.
El març de 1982, el Departament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Blanes van arribar a un acord per a la construcció d’una nova escola a la zona del Pla Parcial dels Pavos. En aquell moment, degut a que els dos centres escolars de la nostra vila, l’escola Joaquim Ruyra i l’escola Napoleó Soliva, estaven molt massificats i, també, perquè hi havia molts nens i nenes del barri de Quatre Vents escolaritzats en aquests dos centres. Llavors, es va decidir crear unes aules als baixos d’uns edificis del Carrer Canigó que es van anomenar “aules de Quatre Vents”, agafant el nom del barri on es van instal·lar provisionalment a l’espera de poder construir una escola nova. Al setembre del mateix any, es va començar el curs amb una certa oposició per part de les famílies perquè pensaven que aquestes aules no reunien les condicions necessàries per als seus fills i filles. Es va començar fent 1r, 2n i 3r d’EGB i el curs següent es va ampliar fins a 5è i 6è i, fins i tot, es van habilitar uns baixos de la Plaça Nurià per als més petits (P4 i P5). Van començar tres mestres, la Dolors Iglesias, en Salvador Pont i l’Esteve Pallerols, tots ells joves, il·lusionats, emprenedors i molt motivats per l’ensenyança i aquest nou repte. Més endavant, en augmentar el nombre d’aules provisionals, s’hi van anar incorporant la Maria Salvat, l’Eduard Saguer, en Joan Adroher i la Pilar Bolós, i la Carme Cornet i la Pilar Blanco al parvulari. En total van ser tres cursos que van funcionar les aules. Pel que fa als mestres, aquests depenien administrativament del CEIP Joaquim Ruyra i formaven part activa del Claustre de Mestres. Van ser anys difícils perquè es disposaven de pocs materials i recursos. L’esbarjo i l’Educació Física es realitzaven al carrer, però la col·laboració de les famílies i de tot el veïnat van fer que es guardin molt bons records d’aquells anys i els lligams afectius amb famílies i, sobretot, amb l’alumnat, encara avui es recorden amb nostàlgia. Les famílies, l’equip educatiu i l’alumnat d’aleshores van tenir un paper fonamental i molt participatiu en la demanda d’una nova escola al barri. Es van fer manifestacions, reunions amb l’ajuntament, inspecció, entre altres, per reivindicar la construcció en tres fases diferenciades del que avui és el nostre centre.
Origen
1982
El març de 1982, el Departament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Blanes van arribar a un acord per a la construcció d’una nova escola a la zona del Pla Parcial dels Pavos. En aquell moment, degut a que els dos centres escolars de la nostra vila, l’escola Joaquim Ruyra i l’escola Napoleó Soliva, estaven molt massificats i, també, perquè hi havia molts nens i nenes del barri de Quatre Vents escolaritzats en aquests dos centres. Llavors, es va decidir crear unes aules als baixos d’uns edificis del Carrer Canigó que es van anomenar “aules de Quatre Vents”, agafant el nom del barri on es van instal·lar provisionalment a l’espera de poder construir una escola nova. Al setembre del mateix any, es va començar el curs amb una certa oposició per part de les famílies perquè pensaven que aquestes aules no reunien les condicions necessàries per als seus fills i filles. Es va començar fent 1r, 2n i 3r d’EGB i el curs següent es va ampliar fins a 5è i 6è i, fins i tot, es van habilitar uns baixos de la Plaça Nurià per als més petits (P4 i P5). Van començar tres mestres, la Dolors Iglesias, en Salvador Pont i l’Esteve Pallerols, tots ells joves, il·lusionats, emprenedors i molt motivats per l’ensenyança i aquest nou repte. Més endavant, en augmentar el nombre d’aules provisionals, s’hi van anar incorporant la Maria Salvat, l’Eduard Saguer, en Joan Adroher i la Pilar Bolós, i la Carme Cornet i la Pilar Blanco al parvulari. En total van ser tres cursos que van funcionar les aules. Pel que fa als mestres, aquests depenien administrativament del CEIP Joaquim Ruyra i formaven part activa del Claustre de Mestres. Van ser anys difícils perquè es disposaven de pocs materials i recursos. L’esbarjo i l’Educació Física es realitzaven al carrer, però la col·laboració de les famílies i de tot el veïnat van fer que es guardin molt bons records d’aquells anys i els lligams afectius amb famílies i, sobretot, amb l’alumnat, encara avui es recorden amb nostàlgia. Les famílies, l’equip educatiu i l’alumnat d’aleshores van tenir un paper fonamental i molt participatiu en la demanda d’una nova escola al barri. Es van fer manifestacions, reunions amb l’ajuntament, inspecció, entre altres, per reivindicar la construcció en tres fases diferenciades del que avui és el nostre centre.
Finalment, es va inaugurar l’Escola Quatre Vents gràcies a l’actitud reivindicativa d’unes famílies que volien una escola de qualitat i a prop de casa amb tot el que això comporta en la millora d’equipaments pel barri.
Inauguració
1985
Finalment, es va inaugurar l’Escola Quatre Vents gràcies a l’actitud reivindicativa d’unes famílies que volien una escola de qualitat i a prop de casa amb tot el que això comporta en la millora d’equipaments pel barri.
Es va crear el Consell Escolar Municipal de Blanes, que, per votació, va escollir Montserrat Orench com la primera representant del sector de famílies de l’Escola Quatre Vents.
Consell Escolar
1988
Es va crear el Consell Escolar Municipal de Blanes, que, per votació, va escollir Montserrat Orench com la primera representant del sector de famílies de l’Escola Quatre Vents.
El curs 2010-2011, l’escola va celebrar el seu 25è aniversari amb diferents actes.
Aniversari
2010
El curs 2010-2011, l’escola va celebrar el seu 25è aniversari amb diferents actes.
Imatges (cedides per l’AMBL) i adaptació del text de la Montserrat Orench Bernat, extrets de la revista del 25è aniversari de l’escola Quatre Vents. Podeu llegir l’article complet clicant aquí.