El dia 19 de juny de 2019, vam celebrar el festival de fi curs al casal de L’Ampolla. Els alumnes amb els seus mestres van preparar unes actuacions per a les famílies per a acomiadar-se del curs escolar i desitjar-nos unes bones vacances i un bon estiu.

Els alumnes de P5 van rebre l’orla, obsequi de l’AMPA de l’escola.

Els alumnes de 6è van rebre l’orla i un obsequi de l’AMPA; i l’escola els va fer entrega d’un recull de fotografies del seu “Pas per l’escola”.

La vida són etapes, i aquest fi de curs arriba també un altre  “Pas per l’Escola”, enguany serà la trajectòria de 35 anys a l’escola Mediterrani de la directora, Sefa Llaberia,  em jubilo amb molt de goig, amb un treball responsable que m’ha omplert,  m’ha fet superar i millorar com a persona gràcies a vosaltres mestres, alumnes, mares i pares.

Vaig arribar a una petita i acollidora escola, un claustre de professors reduït i molt bona companyia, amb una AMPA molt treballadora i amb inquietuds com la que tenim ara a l’escola. Però amb uns interessos diferents, un alumnat i nº de professorat que ha augmentat considerablement.

Quants anys! quantes caretes expectants i amb ganes d’aprendre. Molts de pares i mares d’alumnes de l’escola us conec des de petits/es, quin goig haver vist el camí que heu fet  i  transmetre aquest delit   pel coneixement i ganes d’aprendre i ser bones persones, i l’he mantingut fins avui amb el desig de conrear passió per aprendre o com a mínim fer-la planera i comprensible.

Quants projectes i quants reptes hem compartit.  Vaig començar amb moltes ganes d’ensenyar i m`he emportat moltes ganes d’aprendre a aprendre i estima d’alumnes i famílies. Crec sempre hi haurà la paraula canvi a la nostra tasca. Que tan dolent és ser extraordinàriament rígid en els plantejaments, com moure’s al ritme del vent que bufi.

Dins la meva motxilla  m’emporto el més bonic: la il·lusió, l’empatia, els records i el regal d’aprendre i en aquest article del bloc, en un dia  tan especial, us ho vull fer arribar. M’he sentit com a casa.

Començo aquesta nova etapa amb il·lusió. Ara la meva fita serà el més preuat, el temps, que com tots/es sabeu no controlo massa bé. Així que, cap a nous reptes.

Als mestres què us puc dir? que seguiu endavant, que tenim una professió extraordinària i que caldrà tota una vida per anar sent millor mestre.

Als alumnes us diré que respecteu molt als vostres mestres i si voleu aprendre, deixeu-vos sorprendre i a les famílies que hi confieu, parleu….. i sempre, sempre tenir temps per als vostres fills i filles.

Gràcies a la Comunitat educativa de l’escola per la vostra feina i complicitat. Procurem no oblidar el que deia Einstein:” La ment és com un paracaigudes, només funciona si la tenim oberta”.
Una abraçada ben forta i a reveure!.

Sefa Llaberia i Mestre

mestra i directora de l’escola Mediterrani