Ha aparegut una capsa a la classe!, què hi deu haver a dins? fem les nostres hipòtesis i comencen a sorgir les primeres idees: “hi ha galetes“, “hi ha caramels“, “un cotxe“, … Després d’una estona ja no podem contenir més el desig d’obrir la capsa! La sacsegem a veure quin soroll fa i no se sent res! “ESTÀ BUIDA!“.
Potser la podríem omplir nosaltres!
Hi ha molts moments al dia en què ens sentim contents, altres moments en què estem enfadats o potser tristos, altres tenim por, vergonya o ràbia… Posar paraules a allò que sentim ens ajuda a conèixer-nos millor i a conèixer més bé a la resta de companys/es de la classe. Això ens permet estrènyer vincles afectius entre uns i altres.
Racionalitzar les emocions també és una manera d’afavorir la capacitat d’empatia, de comprendre com se senten les altres persones, així quan sorgeix un conflicte, és més fàcil entendre’l i poder pensar en una solució.
 |
| Decorem la capsa amb gomets de colors |
Aquesta capsa buida cada dia s’està omplint d’emocions: en petits papers, els nens/es fan un dibuix (voluntàriament) del que estan sentint o han sentit en un moment determinat. Hi ha qui, fins i tot, és capaç d’escriure ja algunes lletres sobre el que ha volgut dibuixar.
Després ho expliquen a les mestres, que ho escriuen per no oblidar cap detall i cada nen/a posa la seva emoció dins la capsa.
Durant la setmana es llegeixen, es mostren i el protagonista de cada emoció ho explica a la resta de companys/es (si vol): alguns ben orgullosos, altres amb una mica de vergonya, altres amb seguretat…
Aquest és un moment molt especial perquè escolten, comparteixen, senten, recorden, expressen tot participant en una conversa que sempre aporta nous aprenentatges i un millor autoconeixement:
– “Jo també tinc por dels fantasmes”. – “Jo no en tinc”…
– “Estic trista perquè volia el collaret de la mama i no l’he pogut portar a l’escola”. – “Demana-li que te’l deixi demà”…
– “Estic contenta perquè vaig anar a patinar sobre gel”. – “Jo també vaig anar a patinar sobre gel i em va agradar molt!”…
