Hola famílies, amb aquest article us volem fer participar en el meravellós camí de l’aprenentatge que estan fent els vostres petits i petites. De vegades és difícil entendre les dinàmiques o metodologies que es fan servir ara per guiar i mostrar als nens i nenes nous conceptes i coneixements. Amb aquest article ens agradaria acostar-vos a aquestes grans ments dels més petits per tal que pugueu ajudar-los des de casa a continuar amb el seu procés d’aprenentatge.

Les lletres estan representades en el cervell de manera diversa, és a dir, que les percebem no només amb la vista, sinó també amb el tacte i a través de la simulació mental dels moviments que s’executen quan escrivim. En definitiva, llegir és escriure. En aquest procés hi participa una xarxa neuronal extensa que s’activa quan aprenem a llegir i quan escrivim amb el llapis. A cada lletra li correspon un sol moviment, un patró específic.

No hem de passar per alt la importància d’executar el traç de les lletres, no hem de perdre de vista que dins el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura hem de tenir presents els exercicis de grafisme.

A partir d’aquí, la incògnita resideix en el fet de saber fins a on exigir sense tornar a l’època repressiva i rígida dels quaderns específics de cal·ligrafia però, alhora, sense quedar-nos amb la permissivitat ni amb la creença que el més important és transmetre el missatge sense mantenir les formes.

Al parvulari, l’alumne aprèn a escriure les diferents lletres de l’abecedari a través de diferents jocs i exercicis que pot realitzar al llarg del dia, la qual cosa comporta un entrenament oculomanual que es generalitza quan dibuixa, pinta, retalla, envernissa, encola, punxa, estripa, enganxa, desenganxa, etc. Les diferents activitats de tècniques plàstiques ajuden a millorar les habilitats motrius, les activitats psicomotrius (amb cercles, mocadors, cordes, estores, pilotes, bastons, calaixos, etc.) o la transcripció gràfica de les audicions musicals.

Sabies que….

Les lletres de pal són més fàcils d’escriure (tot i que siguin més difícils de llegir perquè gràficament es diferencien ben poc entre elles), i és per això que motiven més l’alumnat quan comença a aprendre. A més, es tracta d’un tipus de lletra que no requereix gaire instrucció i que es pot copiar o reproduir sense moltes indicacions. Però si veiem que l’alumne no segueix les característques tipogràfiques de les grafies haurem d’incidir en el procés de realització del traç per afavorir la intel·ligibilitat de les lletres.

L’alumne de parvulari va madurant progressivament en la coordinació mà-ull, es va definint lateralment i va desenvolupant la funció simbòlica.

Quan entren a l’escola, els alumnes més petits veuen que tot el que els pertany (els seus objectes personals) està marcat amb el seu nom amb l’objectiu d’una identificació personal dins el context alfabetitzador escolar. L’alumne comença a adonar-se del significat del seu nom propi a travès de la rutina en què està immers; per exemple, passar llista (qui ha vingut i qui no ha vingut a l’escola, el grup de nens que se’n va a la piscina, els nens que es queden a dinar a l’escola, etc.) és una activitat diària d’organització de l’escola que l’ajuda a situar-se en el temps i en l’espai i, a més a més, el convida a identificar el seu nom i els dels altres companys.

Apunta…

La repetició gairebé diària fent servir suports i materials diferents facilita la memorització visual, auditiva i gràfica dels infants. Per exemple, se’ls pot acompanyar en l’escriptura del seu nom amb pautes dels moviments motrius que requereix cada grafia, això vol dir aprendre i viure la direccionalitat a l’hora de escriure cada lletra.

Aquí us deixem unes plantilles de l’abecedari per saber quin moviment motriu requereix cada lletra!

(SI LES VOLEU IMPRIMIR NOMÉS CAL QUE FEU CLIC AL BOTÓ DRET DEL RATOLÍ I ANEU GUARDANT LES IMATGES)

• Si teniu plastificadora podeu fer un dossier amb les fitxes plastificades (imprimiu a mig foli), d’aquesta manera els peques poden resseguir i practicar tantes vegades com vulguin amb retoladors de colors (si són “Velleda” millor), això sí, quan acabi ha de netejar cada làmina amb tovalloletes eh!