El proper 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia. Volem celebrar-ho, i volem que sigueu VOSALTRES les i els protagonistes. Ens ajudareu a fer-nos sentir a través de les xarxes?
Ens agradaria que cada una i cada un dels nostres alumnes participés compartint els seus versos preferits. Teniu tres maneres de fer-ho:
1. Deixeu els versos com a comentari aquí mateix, fent clic a la icona
al final d’aquest article.
2. Si teniu twitter, feu un tuit amb els vostres versos preferits i acompanyeu-los del hashtag #cfaOlesapoesia i citeu @cfaOlesa.
3. També podeu posar una foto a l’Instagram acompanyada dels vostres versos preferits, amb el hashtag #cfaOlesapoesia.
Important! Aquesta iniciativa és oberta: és a dir, poden participar tant alumnes i famílies com el personal de l’escola o tothom que vulgui.
Esperem les vostres aportacions!!!



Un ,dos -,tres
Corre sense aturar-te
Phenomenal Women – MAYA ANGELOU
Pretty women wonder where my secret lies.
I’m not cute or built to suit a fashion model’s size
But when I start to tell them,
They think I’m telling lies.
I say,
It’s in the reach of my arms,
The span of my hips,
The stride of my step,
The curl of my lips.
I’m a woman
Phenomenally.
Phenomenal woman,
That’s me.
No diré mai, no diré mai l’amor,
perquè l’amor no pot ser dit.
No intentaré – no gosaré – l’amor,
perquè del tot no pot ser assumit.
Potser, qui sap si per l’areny dels anys
m’acostaré silenciós al riu
on pesca absort l’home que no somriu,
capblanc, mirant com llisca, sense afanys,
la vida i sent el cant d’un negre ocell.
Potser d’amor li parlaré a ell.
Joan Vinyoli
Fujo del temps
que no sigui ara,
de l’espai
que no sigui aquí,
i de l’abisme
que no sigui amb tu.
No envidiéis mi alegría, mi salud ni mi canto;
no envidiéis lo que sueño, ni envidiéis lo quedigo.
pues todo eso no vale ni una gota de llanto.
Pero envidiadme todos la amistad de este amigo…
Ah, sí, envidiad la gloria de esta firme confianza,
cuyo sentir profundo ni en mal ni en bien se altera,
porque yo siento mío lo que tu mano alcanza
y en él es permanente mi dicha pasajera.
Envidiadme este amigo que no envidia mi goce,
compartiendo igualmente mi entusiasmo y hastío.
Nada puede importarle si nadie lo conoce,
porque mi canto es suyo si su silencio es mío.
Envidiadme este amigo que me mira de frente,
que es alegre en mi triunfo y es triste en mi fracaso,
porque en él es espiga lo que en mí fue simiente,
y yo duermo en su lecho pero él bebe en mi vaso.
No importa si estoy solo, pues siempre está conmigo,
y mis propias arrugas lo van haciendo viejo.
Ah, sí, envidiadme todos la amistad de este amigo
que refleja mi espejo.
إلى أمي
أحنُّ إلى خبز أُمي
وقهوة أُمي
ولمسة أُمي..
وتكبرُ فيَّ الطفولةُ
يومًا على صدر يومِ
وأعشَقُ عمرِي لأني
إذا مُتُّ،
أخجل من دمع أُمي!
خذيني، إذا عدتُ يومًا
وشاحًا لهُدْبِكْ
وغطّي عظامي بعشب
تعمَّد من طهر كعبك
وشُدّي وثاقي ..
بخصلة شَعر ..
بخيطٍ يلوِّح في ذيل ثوبك ..
عساني أصيرُ إلهًا
إلهًا أصير ..
إذا ما لمستُ قرارة قلبك !
ضعيني، إذا ما رجعتُ
وقودًا بتنور ناركْ ..
وحبل غسيل على سطح دارك
لأني فقدتُ الوقوفَ
بدون صلاة نهارك
هَرِمْتُ، فردّي نجوم الطفولة
حتى أُشارك
صغار العصافير
درب الرجوع ..
لعُش انتظارِك !
Molt bonic el poema, Nadia (l’he pogut llegir gràcies al traductor)!
Se dice que para vivir
se requiere de esperanza
A veces solo se necesita descubrir
En tu corazón un poco de confianza .
La esperanza es como el sol
que se renueva cada día
o como un campo de girasoles
que al verlo llena de alegría
حب الإنسان لنفسه و حبه للآخرين من أساسيات السعادة ، كذلك تسامحه مع غيره من الناس و خدمة من يحتاج للمساعدة بدون مقابل يخلق في نفسه الراحة و البهجة .
És un poema molt bonic, Ilyass, amb pensaments molt profunds!
l’he pogut llegir gràcies al traductor 😉
Muchos creen que soy locura,
rebeldía,
pero soy más cordura,
armonía.
No me la paso feliz a cada rato,
no me la paso diciendo chistes,
no me la paso con gente a mi lado,
la mayoría de las veces estoy así,
solo.
…
Varias veces creen que salgo con amigos,
“¿madre puedo ir al parque con unos amigos?”
pero me siento en la fuente solo,
me siento solo,
sé que lo estoy,
lo sé, es solo que… Duele recordarlo.
alhadolilah por todo *
No es suficiente no poderte mirar hondo,
no basta con los dedos señalarte la risa.
No es nada olerte el pelo,
ver tu danza,
escucharte la voz
ponerla en cinta.
No es suficiente no, soñar contigo
alhamdolilah por todo
Cuando el mar sea redondo
y el sol deje de brillar,
ese será el día
en que te pueda olvidar.
Cuando estoy contigo me siento tan feliz que ni el Cielo,ni las estrellas,ni el Mar,ni la tierra me hace sentir como me haces sentir tu
molt maco
Anònim
Menja , caga fort i ni tinguis por de la mort.
No es tracta
d’aconseguir coses
per ser feliç,
sino de gaudir
de les que tenim
I sobre tot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat viure,
no un altre,
i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis
cridat a prendre part,
com tothom,
en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.
Miquel Martí i Pol
Como quisiera
Poder vivir sin aire
Como quisiera
Poder vivir sin agua
Maná
Dir-te adéu era això:
veure com cremen boscos
i ser jo tots els arbres.
També la pluja ferma
que ha començat a caure.
Mireia Calafell
PA AMB TOMÀQUET
Déu ens do ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d’oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagés si pot ser
que és més saboròs que els altres
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
MIQUEL MARTÍ I POL
DRAP DE LA POLS, ESCOMBRA, ESPOLSADORS // Maria Mercè Marçal
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers al camp de batalla.
i am not a victim of my life
what i went through
pulled a warrior out of me
and it is my greatest honor to be her
-rupi kaur
ROSA LEVERONI, Elegia 6
No em preguntis, amor, per què t’estimo,
si no trobo raons. Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l’arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
És que sabries, cert, l’ardent misteri
d’unes ales signant l’atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l’aire passa?…
No em preguntis, amor, per què t’estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure’t com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l’únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort…
Presència i record (1952)
AQUEST MATÍ, Raymond Carver
Aquest matí era diferent.
Hi havia una mica de neu a terra.
El sol surava en un diàfan cel blau.
El mar era d’un plàcid turquesa fins on allargava la vista.
Amb prou feines es veien onades. Tot era encalmat.
Em vaig vestir i vaig sortir a caminar,
no volia tornar, volia xuclar tot allò que la natura m’oferia.
Caminava al costat d’uns arbres vells i encorbats.
Vaig creuar un camp tacat de pedres on s’apilava la neu.
Vaig continuar fins al penya-segat. Allí, vaig contemplar el mar,
el cel, les gavines que giraven sobre la platja blanca, allà baix.
Tot era bell. Una llum freda i pura
ho banyava tot.
Però, com sempre, els meus pensaments, dispersos.
Em vaig forçara veure el que veia i res més.
Vaig dir-me: “Això és el que importa, no la resta.”
( I per un o dos minuts ho vaig aconseguir).
Per un o dos minuts es van esborrar
les meves reflexions sobre el que està bé
i el que està malament: el deure, els records dolços,
les idees sobre la mort, com havia de tractar la meva exdona.
Tot allò que esperava aquell matí va desaparèixer.
Les coses amb què vivia cada dia.
Allò que havia trepitjar per seguir endavant.
Però per un o dos minuts em vaig oblidar de mi mateix i de tota la resta.
Sé que ho vaig fer.
Perquè en mirar enrere no sabia on em trobava.
Fins que uns ocells es van alçar dels arbres torts.
I van volar cap on jo necessitava anar.
QUE ME’N RECORDI, Laia Noguera
Retornar els deutes de seguida.
Recordar que és difícil aguantar-me.
Mesurar les paraules.
Donar les gràcies, demanar perdó.
Pensar en els pares
d’aquesta persona i de l’altra.
Saber que m’equivoco,
que no es pot ser perfecte.
Escoltar quan em parlen.
Dir bon dia i adeu sabent
que el temps i la distància no existeixen,
i l’odi s’evapora tot solet.
Saber dir prou, saber dir encara.
Regalar el millor tall.
Esperar-me una mica.
Ser conscient de cada mentida, cada abús,
de cada petit robatori que cometo,
de l’orgull que imprimeixo en el que escric.
Donar les gràcies, demanar perdó.
Pensar en els pares
i agrair les persones que m’aguanten.
Mireu quin vídeo més bonic!
https://www.youtube.com/watch?v=SItSaBJXVG0&t=1s
Joana Raspall, “Podries”
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
***
I aquí teniu el poema recitat i dibuixat!
https://www.youtube.com/watch?v=dvEDdx030ww
Water falls from the bright air
It falls like hair
Falling across a young girl’s shoulders
Water falls
Making pools in the asphalt
Dirty mirrors with clouds and buildings inside
It falls on the roof of my house
It falls on my mother and on my hair
Most people call it rain
Jim Jarmusch
DIFERENTES MARIO BENEDETTI
Tu y yo nos hemos criado diferentes por tanto .
Diferimos em algunas de nuestras actitudes .
El mejor regalo que yo te puedo hacer , es aceptarte como tú eres ,
a pesar de que no apruebo todo lo que tu digas o hagas .
Amor y amistad es fuerza que nos une en nuestras diferencias .
Sé que no puedo cambiarte ,
ni tú puedes cambiarme.
Tú cambias si quieres
yo cambio si quiero .
Que bueno es asÏ pues los dos somos libres y
siendo libres , es como unicamente podemos amarnos .
Amor es dejar que tu seas lo que quieres ser
y yo sea lo quiero ser .
Acompañame en el camino de ser ,
para que crezca el ” Nosotros ” , en el tu y yo .