A l’escola Núria Morer i Pi  vénen a l’escola alumnes de poblets i nuclis del voltant de Planoles.  Aquest cas és el dels nostres alumnes Marc i Marta Hervàs i anys enrere també hi va assistir la germana gran de la família, la Laia, que ara ja va a l’institut.

Us fem la transcripció de la notícia.

<A Dòrria, una dels nuclis de població de Toses, només hi viuen tres nens, la Laia, la Marta i en Marc, que són germans. De fet, que visquin tot l’any, explica el seu pare, Abel Hervás, només són nou persones, de les quals cinc ja formen aquesta família.

Els tres germans són alguns dels infants i joves del Ripollès que s’han de desplaçar perquè no tenen escola o institut al seu poble. De fet, a Toses, comenta el pare,  fa dècades que no n’hi ha: “La meva sogra hi havia anat”.

Els nens i nenes del poble tenen assignat com a centre de referència el més proper, l’escola Núria Morer i Pi de Planoles, que juntament amb l’escola de Vallfogona formen la Zer (Zona Escolar Rural) Comte Arnau, amb qui comparteixen mestres i especialistes.

Cada dia el pare o la mare porten i recullen la Marta, que cursa quart de Primària, i en Marc, que cursa P-4, a l’escola de Planoles. Hervás comenta que en no ser més de dos nens al nucli que hi han d’anar no s’activa el transport escolar, per la qual cosa els donen un ajut econòmic per compensar-ho. Al migdia es queden a dinar al centre. La germana gran, fa 3r d’ESO a l’ institut Abat Oliba de Ripoll. “La gran baixa amb la Teisa”, el bus convencional, quan li quadren els horaris i en alguns casos es queda a dormir a casa dels avis, a Campdevànol. Hervás explica que “has d’anar-ho trampejant” amb als avis i també intentar conciliar-ho amb les feines que tenen el pare i la mare, que és filla de Dòrria.

I en el joc també hi entren les activitats extraescolars, que en el cas dels petits un dimecres sí i un no en poden fer a la mateixa escola.

Una de les dificultats que es troben a l’hivern, explica la Marta, és que “a vegades quan neva no podem venir a l’escola”. Segons el pare, l’any passat van ser sis o set dies que encara que tinguis tot terreny és complicat. “De fet, el curs passat un dia “vaig venir a buscar els nens i vaig baixar les mestres fins a Ripoll” perquè la neu dificultava la mobilitat.

Ser una escola petita, comenta la filla mitjana, fa que en estar barrejats nens de diferents edats “els grans ens ensenyen a fer coses que no sabíem”. En total hi ha 24 alumnes que es reparteixen en dos grups, un de P3 fins a primer i l’altre de segon a sisè.

Segons Hervás, “està més individualitzat”, ja que al centre hi ha quatre o cinc mestres -algunes també van hores a Vallfogona on hi ha sis alumnes-. De l’escola, diu en Marc, el que li agrada més és jugar.

Els caps de setmana, els nens de Dòrria, però, són més, ja que hi ha segones residències i arriben a ser entre 10 i 12 famílies.>