La setmana passada ens va visitar el Treneta a l’escola per explicar-nos com vivien el Nadal a G\u00f3sol quan ell era petit.<\/p>\n
Va comen\u00e7ar l’explicaci\u00f3 igual que ho va fer la Margarita, dient que abans tot era molt diferent.<\/p>\n
Ens va explicar que de petit tamb\u00e9 hi havia el ti\u00f3, ja arribava aqu\u00ed als boscos de G\u00f3sol, per\u00f2 que no tenia ni cara ni barretina. Un cop el tenien a casa, sempre estava a la vora de la llar de foc encesa, aix\u00ed estava ben calent. Tamb\u00e9 el tapaven amb una manta per assegurar-se que no agaf\u00e9s fred, com el nostre. La nit de Nadal el cagaven tots junts, per\u00f2 els regals eren ben diferents als d’avui en dia. El ti\u00f3 no ens cagava joguines, sin\u00f3 que solien ser mitjons i, amb una mica de sort, una samarreta. Tamb\u00e9 ens va dir quin era el regal m\u00e9s esperat: una rajola de turr\u00f3 d’ametlles i una bosseta d’anissos. Aquella nit era la \u00fanica que podien menjar aquells dol\u00e7os, per aix\u00f2 era tan esperada!<\/p>\n
Tamb\u00e9 ens va explicar totes les misses a les quals havien d’anar, com ara a la missa del gall a les 12h de la nit, on cantaven nadales i feien xerinola. L’endem\u00e0, despr\u00e9s d’haver tornat a anar a missa els esperava un dinar ben bo: escudella de la bona i un pollastre.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’aquests dies tan bonics, ja arribava el dia de Reis, que el Treneta comenta que eren tan macos. Arribaven per la carretera amb cavalls i amb 3 o 4 patges cadasc\u00fa que il\u00b7luminaven el cam\u00ed amb teies. Aquests anaven a l’esgl\u00e9sia a repartir els regals per a tothom i s’ha de dir que tots els regals eren d’aqu\u00ed, no n’hi havia cap que vingu\u00e9s de molt lluny!<\/p>\n
Un altre dia molt bonic era Sant Joan, en qu\u00e8 cada ve\u00efnat competia per veure qui feia la foguera m\u00e9s gran.<\/p>\n
Despr\u00e9s va voler compartir com havia sigut la seva infantesa aqu\u00ed al poble. Ens comenta que era for\u00e7a semblant a com \u00e9s ara, per\u00f2 que ara no hi ha tanta gent com abans al poble, ja que a l’escola hi havia 60 nens i nenes! Ell als 13 anys ja va haver de plegar de l’escola per poder cuidar als seus germans i treballar. Ens va sobtar que quan s’equivocaven en dictats, el mestre els pessigava o els picava a la m\u00e0 si no es portaven b\u00e9.<\/p>\n
Una cosa que ens va recalcar molt va ser que abans entre ve\u00efns s’ajudaven molt\u00edssim, com per exemple per fer arribar l’aigua a les cases, cosa que troba a faltar.<\/p>\n
Va ser una visita molt bonica, gr\u00e0cies per compartir-ho!<\/p>\n
Ah i per cert! La Margarita va tornar a l’escola per ensenyar-nos com es fan el quadres de diamants. Els hem posat a la carta dels reis, a veure si tenim sort!<\/p>\n