Avui hem celebrat la Diada de Sant Jordi a l’escola amb activitats diverses:
- Hem fet de poetes i hem recitat poemes ben distrets.
- Amb imaginació i creativitat una auca de St. Jordi original hem elaborat.
A l’hora de l’esbarjo hem gaudit amb els jocs i després a continuar:
- Al pati, al racó dels troncs, hem organitzat un espai de Bibliopati: hem recomanat llibres i hem fet animació a la lectura amb una pila de llibres que hem anat a buscar a la biblioteca de Les Borges i de Bellpuig.
- Amb dedicació i paciència hem elaborant unes boniques roses.
S’ha fet l’hora de dinar i d’agafar forces per a la tarda molt bé actuar amb:
- Un bonic recital de petits i petites rapsodes i
- L’espectacle de titelles que tan bé hem preparat.
Adéu Sant Jordi, fins l’any que ve que més activitats podrem fer!
Si voleu veure les fotos de la diada cliqueu al drac:
Si voleu llegir l’adaptació de la llegenda de st.Jordi que hem representat us la deixem aqui:
Narrador: Hola. Us explicarem la llegenda de Sant Jordi, però aquesta vegada l’heroi d’aquesta història no és el cavaller Sant Jordi sinó la princesa. I el lloc on va passar, no es segons diu la tradició catalana, al voltant de la vila de Montblanc. Sinó que la nostra història es situa al petit poble de les Garrigues, anomenat l’Espluga Calba.
Voleu conèixer els personatges que hi surten ?
Drac: Jo sóc el drac que assolo els voltants de l’Espluga Calba. Sóc un monstre ferotge i terrible. Puc caminar, volar i nedar, i tinc l’alè tant pudent que des de les Borges Blanques se sent.
Princesa: Jo sóc la princesa Blancaflor. La més fota i lluitadora de tota la zona de les Garrigues.
Sant Jordi: Sóc el cavaller Sant Jordi, sóc més aviat poruc i m’agraden molt les roses.
Rei: Jo sóc el rei, el pare de la Blancaflor. Un rei just que s’estima tota la gent del seu poble.
Pagès: Jo sóc en Sebastià. Un pagès de de la vil·la que parla en nom de tot el poble. Música.
Narrador: I voleu saber que va passar ? Doncs que molt a prop de la vil·la de l’Espluga Calba va aparèixer un drac ferotge de grans dimensions.
Drac: Aquest sóc jo !!!
Narrador: Era tan gran que no acabava mai la gana.
Drac: Tinc gana… Tinc gana !!!
Narrador:- Es menjava les ovelles de dos en dos i els cavalls de mig en mig.
Pagès: Se’ns han acabat les ovelles !!
Drac: Tinc més gana !!
Pagès: Se’ns han acabat els cavalls .
Drac: Tinc més gana !!
Pagès: Se’ns han acabat les vaques i el bous !!
Drac: Tinc més gana !!!
Pagès: Només ens queda la verdura !!!
Drac: No m’agrada la verdura !!!
Narrador: Quan els animals es van acabar el drac es volia menjar la gent del poble.
Rei: Estimat poble de l’Espluga!! Se’ns han acabat els animals i el drac es vol menjar tota la gent del poble.
Princesa: Ai pobres de nosaltres !!!
Rei : Hem pensat que podríem donar una persona per dia per matar la gana del drac.
Pagès: El problema és que no hi ha cap voluntari. Oi que no, poble de l’Espluga?
Poble: Noooooooo….
Narrador: I de la gent del públic. Hi ha algun voluntari per anar d’excursió a la panxa del drac ?
Rei: I doncs què podem fer ?
Drac: Jo tinc gana !!!
Rei: I si féssim un sorteig. Aquell que surti elegit haurà de sacrificar-se pels altres.
Pagès: No és mala idea. Que us sembla gent del poble ??
Poble: Bé…..
Narrador: I a la gent del públic, què us sembla ?
Narrador: I així ho van fer. Cada dia abans de sopar es feia el sorteig i la persona desafortunada sortia del poble per anar a cercar el drac.
Drac: Què voleu que me’l mengi ?
Condemnat: Ahhhh…..
Drac:I aquest, què voleu que me’l mengi ??
Condemnat: Ahhh….
Narrador: I així anaven passant els dies. Tot semblava anar bé perquè el drac no feia malifetes fins que va passar un fet que va trasbalsar la història.
Rei: Estimat poble de l’Espluga Calba. Avui al sorteig li ha tocat a la meva filla, la princesa Blancaflor
Princesa: Pare jo no vull morir !!
Pagès.: Si voleu majestat m’ofereixo voluntari per donar sopar al drac en lloc de la princesa. A tots ens dol donar una jove, gentil i gallarda com la vostra filla a la bèstia pudent.
Rei.: De cap manera. Sóc un rei just i tothom és igual davant la llei.
Princesa: Està bé, pare. Aquesta nit el drac menjarà la princesa.
Narrador: Al vespre tothom va sortir a dir adéu a la princesa.
Poble: Adéu princesa Blancaflor !!!
Narrador: Però vet aquí que mentre la Blancaflor caminava cap al drac -que ja començava a ensalivar pensant en el sopar- va aparèixer un cavaller dalt d’un cavall portant una llança molt llarga i punxeguda, que no havia fet servir mai.
Princesa: Qui sou, bon senyor?
Sant Jordi: Sóc el cavaller Sant Jordi que he vingut per matar el drac i alliberar el poble.
Princesa: On aneu, desgraciat, que no veieu que el drac se us menjarà de viu en viu !! Jo sóc forta i sabre sortir-me d’aquest problema. Aniré jo a veure al drac.
Sant Jordi: Potser tens una mica de raó però això és el que sempre s’ha dit en aquesta història.
Princesa: Me’n vaig a veure al drac.
Narrador: La fera va presentar-se, amb gran horror davant de la donzella. Ella sense tenir-li por va començar a parlar-li.
Princesa: Drac estigués tranquil, he vingut a explicar-te la importància de menjar verdures.
Narrador: La princesa es va passar molta estona explicant-li receptes fetes amb verdures. I al drac se li anava fent la boca aigua. Al final va decidir que enlloc de menjar carn, es decantaria per menjar verdura.
Drac: Ui quina bona pinta fa tot això que m’estàs explicant. Ara mateix, me’n vaig a cal Miquel a comprar un cistell ple de verdures per preparar-me aquests plats tan deliciosos.
Narrador: D’aquesta manera va ser com el drac va marxar i va deixar tranquils als habitants del poble de l’Espluga.
Narrador: La princesa va anar a trobar el sant Jordi i li va explicar que havia convençut al drac per canviar la carn per les verdures.
Sant Jordi: Que valenta has sigut princesa!
Princesa: Que et sembla si per recordar aquest dia tan especial proposem a la gent del poble que planti un roser a casa seva?
Narrador: Des d’aquell dia per la diada de sant Jordi es regalen roses.
Narrador: La gent del poble agraïda va escriure aquesta història per tal que mai s’oblidés la valentia de la princesa que va convèncer el drac i va salvar el poble de l’Espluga Calba.
I conte contat ja està acabat.
I si us heu divertit… tots junts podeu aplaudir.
