{"id":4066,"date":"2024-03-13T13:38:17","date_gmt":"2024-03-13T12:38:17","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/zer-mediterrania\/?p=4066"},"modified":"2024-03-13T22:58:07","modified_gmt":"2024-03-13T21:58:07","slug":"concurs-xxi-pilarin-bayes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/zer-mediterrania\/general\/concurs-xxi-pilarin-bayes\/","title":{"rendered":"Concurs XXI Pilar\u00edn Bay\u00e9s"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Estimades fam\u00edlies, us compartim el conte que van redactar els alumnes de la comunitat dels grans per al XXI concurs Pilar\u00edn Bay\u00e9s.<\/p>\n

Esperem que us agradi. Ara nom\u00e9s cal esperar el veredicte !!!<\/p>\n

 <\/p>\n

EN MARC OBRE ELS ULLS<\/span><\/em><\/p>\n

Dimarts, 20 de febrer de 2024<\/b><\/em><\/p>\n

S\u00f3n les \u00faltimes hores de la meva vida.<\/span><\/em><\/p>\n

Em dic Marc i aquesta \u00e9s la meva hist\u00f2ria.\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n

Estimada humanitat, estic a una habitaci\u00f3 d’un trist hospital. Estic esperant not\u00edcies de la meva malaltia. Escric aquesta carta perqu\u00e8 vull donar les gr\u00e0cies a totes les persones que m\u2019han ajudat al llarg de la meva exist\u00e8ncia.\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n

Reconec que he sigut una persona hip\u00f2crita, ego\u00efsta i poc emp\u00e0tica. Mai no he agra\u00eft res i no he valorat a ning\u00fa.<\/span><\/em><\/p>\n

Ara m\u2019adono que des del dia que vaig n\u00e9ixer, he necessitat l\u2019ajuda i la cura de les altres persones. Per posar un exemple, nom\u00e9s els primers minuts de la meva vida ja necessitava un metge, una matrona, infermeres, fins i tot un hospital sencer.\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n

No m\u2019he adonat\u00a0 que cada dia he pogut menjar gr\u00e0cies a l\u2019esfor\u00e7 dels pagesos, he tingut una llar degut als estudis dels arquitectes i la feina dels paletes, aix\u00ed com he tingut una bona educaci\u00f3 perqu\u00e8 els mestres m\u2019han ensenyat a llegir i escriure.\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n

No em puc imaginar una vida sense saber llegir, i \u00e9s ara al final de la meva vida que reconec el sacrifici d\u2019aquella mestra que m\u2019ensenyava amb paci\u00e8ncia cadascuna de les lletres.<\/span><\/em><\/p>\n

La col\u00b7laboraci\u00f3 i cooperaci\u00f3 de les persones m\u00e9s properes ha fet que tingui una vida f\u00e0cil i digna.\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n

Recordo perfectament que des de petit m\u2019enfadava per tot i amb tots, no menjava els plats que preparava la mare, era avarici\u00f3s, em portava malament a l\u2019escola, no ajudava a ning\u00fa, insultava als companys i he continuat amb aquesta actitud fins gran.<\/span><\/em><\/p>\n

Actualment no em parlo amb els meus germans i familiars. Tampoc tinc amics per compartir noves experi\u00e8ncies. En definitiva, s\u00f3c i he sigut una persona realment dolenta.\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n

Estic molt preocupat per la meva salut.<\/span><\/em><\/p>\n

Els metges han de passar d\u2019aqu\u00ed una estona per dir-me si els resultats m\u00e8dics confirmen la meva vida o la meva mort.\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n

Mentre estava fent les meves reflexions i escrivint aquesta carta m\u2019he endormiscat. De sobte, he vist dos doctors enfront meu comentant sobre la meva malaltia. La noia \u00e9s una doctora alta i prima amb els cabells llargs i rinxolats i l\u2019altre metge \u00e9s baixet amb les ulleres de cul de got. Aquest \u00faltim amb veu apagada m\u2019ha dit:<\/span><\/em><\/p>\n