{"id":396,"date":"2015-07-23T15:26:30","date_gmt":"2015-07-23T14:26:30","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/zer-les-salines\/?page_id=396"},"modified":"2017-12-11T16:45:58","modified_gmt":"2017-12-11T15:45:58","slug":"qui-som","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/zer-les-salines\/escola-les-salines\/qui-som\/","title":{"rendered":"Qui som"},"content":{"rendered":"

L’ensenyament i les escoles – Ma\u00e7anet de Cabrenys<\/p>\n

\n

per Pere Roura i Sab\u00e0<\/strong><\/p>\n

publicat en el programa de la festa d’estiu del 2010<\/em><\/p>\n

\n

Ensenyar vol dir comunicar a alg\u00fa coneixements te\u00f2rics o pr\u00e0ctics d\u2019una ci\u00e8ncia, d\u2019un art, etc.., donant-li\u2019n lli\u00e7ons i explicacions. Per\u00f2 avui dia, es prefereix parlar d\u2019educaci\u00f3, un terme m\u00e9s ampli que es defineix com una activitat humana i comunicativa entre persones per mitj\u00e0 de la qual les unes envers les altres es transmeten est\u00edmul, motivaci\u00f3, orientaci\u00f3, ajuda, pensaments, sabers, habilitats, normes i pautes de coneixement i de conducta, que afavoreixen el seu creixement i desenvolupament com a persones.<\/p>\n\n\n\n\n
\"curs2009\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Curs 2009 – 2010<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

L\u2019escola \u00e9s el marc d\u2019aprenentatge i aqu\u00ed el mestre o educador \u00e9s el transmissor de les ensenyances amb la finalitat fonamental d\u2019aconseguir la formaci\u00f3 dels nens i nenes que consisteix en el desenvolupament de totes les seves capacitats i facultats per aprendre.<\/p>\n

\n

<\/a>L\u2019escola antiga<\/strong><\/h2>\n

En un article que tracta de l\u2019ensenyament, Josep M\u00aa Marqu\u00e8s va escriure: \u201c Les primeres escoles conegudes s\u00f3n les parr\u00f2quies, i tenen com a alumnes els escolans, \u00e9s a dir els nens que serveixen els cultes D\u2019aquest fet deriva el nom a casa nostra i el prengueren per la ra\u00f3 de rebre escola\u201d.
\nEl nivell del clergat era relativament alt i per aix\u00f2 gaireb\u00e9 tots els mestres eren sacerdots. El bisbe concedia les llic\u00e8ncies per ensenyar a llegir, a escriure i catecisme i entre els anys 1598 i 1638 es van donar 213 llic\u00e8ncies d\u2019ensenyar.<\/p>\n

La primera refer\u00e8ncia a l\u2019ensenyament a Ma\u00e7anet \u00e9s de l\u2019any 1612, quan el bisbe de Girona d\u00f3na llic\u00e8ncia al clergue Antoni Mas per fer escola i ensenyar a la seva vila. El 1624 s\u2019assigna el c\u00e0rrec a moss\u00e8n Antoni Cantenys. Els mestres s\u2019anomenaven mestres de minyons, mestres de primeres lletres o mestres de gram\u00e0tica. Hi havia dos nivells d\u2019ensenyament, el primari o de primeres lletres, on s\u2019ensenyava b\u00e0sicament a llegir seguint uns quadernets anomenats beceroles i els rudiments del catecisme i d\u2019aqu\u00ed es passava a l\u2019escriptura m\u00e9s simple. A l\u2019ensenyament secundari s\u2019ensenyava gram\u00e0tica i l\u2019aritm\u00e8tica m\u00e9s b\u00e0sica i les jornades escolars duraven de 4 a 6 hores. Les nenes completament marginades, el seu dest\u00ed era com a mestresses de casa, per aix\u00f2 nom\u00e9s anaven a costura.<\/p>\n

\nPer ser mestre s\u2019havia de tenir m\u00e9s de 25 anys; gaireb\u00e9 sempre eren clergues que cobraven alguna mesada als nois excepte als m\u00e9s pobres , per\u00f2 no vivien nom\u00e9s dels pocs diners que guanyaven ensenyant, perqu\u00e8 solien rebre les rendes.<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\"curs2008\"<\/p>\n

En les fam\u00edlies benestants hi havia un gran inter\u00e8s, per a que els hereus dels masos aprenguessin de lletra per tal de defensar-se en l\u2019administraci\u00f3 de la hisenda i acostumaven a tenir algun estudiant de capell\u00e0 o algun mestre privat que els ensenyava a la pr\u00f2pia casa. Per aix\u00f2 els llinatges d\u2019economia s\u00f2lida fundaren moltes causes pies destinades a dotar donzelles quan contreien matrimoni i per finan\u00e7ar els estudis dels fills.<\/p>\n

\nCap el 1670 el rector dels Horts, ensenyava gram\u00e0tica i el 1680 ho feien els clergues Miquel Blancat i Josep Saguer. El 1689\u00a0 es produeix un fet prou important; els marmessors del ma\u00e7anetenc Antoni Roca, canonge penitencier de la Seu d\u2019Urgell, seguint la seva voluntat dipositada en testament, funden el benefici de la Mare de D\u00e9u de la Consolaci\u00f3, amb el c\u00e0rrec d\u2019ensenyar lletra i catecisme a tos els nens, dotat amb 1898 lliures. Els patrons del benefici eren el rector, el batlle i els regidors que van escollir a Miquel Blancat; aquest el va mantenir fins el 1701 que el permut\u00e0 amb Josep Cortada. El 1724 s\u2019encomana a moss\u00e8n Joan Lagrifa i el 1730 el traspassa al seu germ\u00e0 Pere.<\/p>\n

\"curs1998\"<\/p>\n

\nDes de principis del segle XVIII , les autoritats municipals es comen\u00e7aren a preocupar per l\u2019ensenyament i van llogar un mestre. Sabem que del 1710 al 1740 el consistori pagava al mestre de minyons 15 lliures l\u2019any i el seu local servia alhora d\u2019estudi i d\u2019ajuntament. Per\u00f2 l\u2019ofici de mestre era mal pagat i de poc prestigi, patien un inamovibilitat de sous durant llargs per\u00edodes de temps. D\u2019aquesta \u00e8poca ve la dita popular \u201c passar m\u00e9s gana que un mestre d\u2019escola\u201d. Malgrat tot sembla que els mestres treballaven b\u00e9, perqu\u00e8 a Ma\u00e7anet d\u2019en\u00e7\u00e0 mitjans del segle XVIII, gaireb\u00e9 tots els artesans; gent d\u2019ofici (fusters, negociants, ferrers, clavetaires etc.) i pagesos propietaris sabien firmar i comptar. Els historiadors han considerat que el que\u00a0 tenia capacitat per signar els protocols notarials, tenia si m\u00e9s no uns coneixements m\u00ednims de lectura i escriptura. El 1755 s\u2019estableix a Catalunya el requisit notarial de signar les actes i aix\u00ed es pot deduir el nivell d\u2019alfabetitzaci\u00f3 que hi havia. L\u2019ensenyament elemental des del segle XVII, es feia en catal\u00e0 i continu\u00e0 aix\u00ed fins el primer ter\u00e7 del segle XIX, que el govern va imposar el castell\u00e0 definitivament.<\/p>\n

\"4mestres\"v<\/p>\n

Els mestres Maria Puig, Pilar Puig, Josep Sab\u00e0 i Maria Giralt<\/p>\n

En els documents municipals quan es parla dels mestres ben poques vegades hi posen el nom. El primer mestre p\u00fablic que coneixem \u00e9s Bonaventura Art\u00fas (1739) i alhora hi havia el de la parr\u00f2quia Pere Lagrifa; el 1760 era Mariano Per\u00edch, fill de Palafrugell, casat amb la ma\u00e7anetenca Ll\u00facia Coderch.
\nEl 1765, s\u2019adjudica la pla\u00e7a de mestre a Felip Badia i Fargas amb un sou de 75 lliures l\u2019any, estava casat amb Margarida Estarriol i el 1769 van tenir un fill, Pere, que tamb\u00e9 seria mestre. El 1788, l\u2019ajuntament demana que es pugui augmentar el sou del mestre de minyons fins a 250 lliures perqu\u00e8 no hi ha ning\u00fa que pugui viure amb el sou de 75 lliures i manifesta que hi ha molts alumnes. \u00c9s ben cert que la poblaci\u00f3 s\u2019havia triplicat des del 1718 i el poble comptava amb 1410 habitants sense comptar els 74 del ve\u00efnat dels Vilars, que aleshores era municipi independent.<\/p>\n

\"1967\"<\/p>\n

El mestre Josep Sab\u00e0 i els seus alumnes el 1967.<\/p>\n

El 4 de novembre de 1806, agafa el c\u00e0rrec Anton Roca i Bosch, fill d\u2019Oix que fins aleshores era mestre de Darnius on s\u2019havia casat amb Rosa Juan i Cus\u00ed ; a Ma\u00e7anet van tenir tres fills. En aquest temps el poble tenia 1700 habitants i una matr\u00edcula de 100 alumnes,per\u00f2 nom\u00e9s uns 40 anaven a classe; Anton Roca va ensenyar primeres lletres fins el setembre de 1842 que va morir d\u2019un atac de feridura als 70 anys. El seu sou era de 750 rals l\u2019any i per fer-se un sobresou menava el rellotge de la vila i per aix\u00f2 li pagaven 150 rals.<\/p>\n

\nNo tenim not\u00edcia de cap mestre fins el gener de 1848 que la pla\u00e7a recau a Josep Batlle i Vinyas i amb ell comen\u00e7a una nissaga de mestres que regiran l\u2019escola durant 75 anys.<\/p>\n

\"mgiralt\"<\/p>\n

La mestra Maria Giralt i les seves alumnes.<\/p>\n

<\/a>Locals d\u2019ensenyament<\/strong><\/h2>\n

Els primers locals emprats per a l\u2019ensenyament foren la mateixa esgl\u00e9sia o alguna depend\u00e8ncia parroquial com la sagristia. D\u2019en\u00e7\u00e0 el segle XVIII, l\u2019estudi de minyons era una casa llogada per l\u2019ajuntament on tamb\u00e9 s\u2019hi feien les juntes municipals. Segons els inventaris, nom\u00e9s hi havia una taula grossa amb calaixos, un banc i una dotzena de cadires de balca. Sabem que si m\u00e9s no durant cent anys l\u2019estudi fou empla\u00e7at al primer pis de la casa n\u00famero 5 de la pla\u00e7a major.<\/p>\n\n\n\n\n
\"fabregas\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Mestre Salvador F\u00e0bregas i alumnes (1948)<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\nEl desembre de 1861, l\u2019inspector de primera ensenyan\u00e7a feia constar la trista situaci\u00f3 escolar d\u2019aquella \u00e8poca. Servia d\u2019escola un local de l\u2019ajuntament situat sobre la sagristia (la catequ\u00edstica), que no tenia ni comuna. Hi havia quatre escriptoris rudimentaris pels alumnes m\u00e9s avantatjats, uns bancs de fusta per a la resta i una taula i cadira pel mestre; d\u2019un pany de paret penjaven una pissarra, un mapa d\u2019Espanya i unes beceroles de cartr\u00f3. L\u2019escola de noies tenia lloc en una casa petita (can Don\u00e9s), en dues habitacions petites on amb prou feines hi cabien. L\u2019ajuntament manifestava que no disposava de mitjans per fer una escola i que no hi havia cap casa per arrendar que reun\u00eds les condicions. El 1874, s\u2019acorda fer una comuna al capdamunt de l\u2019escala a l\u2019estudi de nens. Fins el 1875 l\u2019escola de nenes i casa de la mestra era can Don\u00e9s, per\u00f2 les faccions carlistes se\u2019n havien apoderat i servia de duana i quarter; per aix\u00f2 s\u2019havia traslladat tot el mobiliari a la casa quarter de la gu\u00e0rdia civil, per\u00f2 com aquests hi volen tornar, l\u2019ajuntament arrenda la casa n\u00ba 6 del carrer de la Pla\u00e7a a Josep Sot; on s\u2019hi quedaren 30 anys.<\/p>\n

\nA la prim\u00edcia del 1900, el millorament del nivell de vida afavoria l\u2019inter\u00e8s dels pares per l\u2019escolaritzaci\u00f3 dels seus fills, per aix\u00f2 l\u2019ajuntament es va veure obligat a engrandir el local de l\u2019escola de nens. L\u2019aula es va engrandir de 30 metres quadrats, carregant la solera damunt una arcada que encara avui podem veure. Francesc Sot i Olivet, deix\u00e0 1.500 pessetes al consistori per fer les obres, per\u00f2 les males relacions entre l\u2019ajuntament anticlerical i el rector intransigent van fer que a l\u2019agost del 1903 el governador suspengu\u00e9s les obres durant uns mesos, per manca de perm\u00eds de l\u2019autoritat eclesi\u00e0stica, per\u00f2 el 1904 s\u2019estren\u00e0 l\u2019ampliaci\u00f3.<\/p>\n

\"pp\"<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Mestra Pilar Puig i alumnes (1948)<\/p>\n

El 1906, s\u2019ofereix per escola de nenes la casa de Josep Rufet Serra, al carrer de les D\u00f2mines 16 i s\u2019hi quedaren fins el 1913. Aquest any l\u2019ajuntament arrenda l\u2019edifici de l\u2019horta d\u2019en Roger destinat a escoles nacionals, fins el gener de 1926 que la societat de la Uni\u00f3 que havia comprat el local s\u2019hi va voler instal\u00b7lar. Llavors els nens anaren a can Rufet al carrer de les D\u00f2mines i les nenes a can Torlit a la pla\u00e7a; aix\u00f2 comport\u00e0 moltes cr\u00edtiques. Tamb\u00e9 del 1907 al l914, a can Molar ensenyaren les monges franceses i les franciscanes al carrer de les D\u00f2mines\u00a0 n\u00ba 7, del 1923 al 1936.<\/p>\n

L\u2019any 1926, l\u2019ajuntament encap\u00e7alat per l\u2019alcalde Albert Pujul\u00e0 es va proposar acabar amb la insalubritat que oferien els habitatges r\u00f2necs i foscos llogats per a l\u2019ensenyament. Per aix\u00f2 van buscar un terreny per a construir-hi les escoles municipals. Despr\u00e9s d\u2019uns mesos d\u2019exposici\u00f3 p\u00fablica, se\u2019ls ofer\u00ed un camp a la Grevoleda, conegut com el camp d\u2019en Castells propietat d\u2019Anna Reinal Delcl\u00f2s ; i el 26 de gener del 1927, el compraren pel preu de 5.000 pessetes. L\u2019ajuntament en aquell moment disposava de diners provinents de la venda de la \u201cMuntanya del Com\u00fa\u201d, i aix\u00ed tenia prou habilior per encarar l\u2019obra. El 29 de desembre de 1928, per Reial Ordre d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica s\u2019aprova la construcci\u00f3 d\u2019un edifici per a dues escoles unit\u00e0ries, una de nens i l\u2019altra per a nenes amb un pressupost de 48.865 pessetes amb el pacte que el consistori en pagui 16.000 a la caixa general de dip\u00f2sits. El juny de 1930 es van comen\u00e7ar a fer els fonaments i parets de poca al\u00e7ada; per\u00f2 una forta protesta promoguda pels contraris a l\u2019ajuntament, escampava arreu que el pressupost quedava curt, que d\u2019edifici era petit i poc consistent, poc assolellat i que hi mancaven obertures. S\u2019arrib\u00e0 al punt que el que feien de dia els paletes, els opositors ho desmuntaven de nits i desapareixia material.<\/p>\n\n\n\n\n
\"serra\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Mestre Serra i alumnes (1942)<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\nDavant d\u2019aix\u00f2 el 15 de novembre del 1930, l\u2019alcalde i una comissi\u00f3 de forces vives de Ma\u00e7anet va a trobar el governador civil perqu\u00e8 aturi les obres. I el que va succeir \u00e9s que s\u2019aturaren per sempre; les posteriors reclamacions no van servir de res, s\u2019havia perdut una oportunitat d\u2019or i a m\u00e9s tenint en compte que gaireb\u00e9 tots els pobles ve\u00efns ja disposaven d\u2019edifici escolar en propietat.<\/p>\n

\nDurant la Rep\u00fablica un projecte m\u00e9s ambici\u00f3s proposava un edifici amb quatre aules per\u00f2 tampoc va reeixir. Un cop acabada la guerra, les escoles es situaren al carrer de les D\u00f2mines, els nens van continuar a Can Rufet i les nenes i els p\u00e0rvuls ocuparen el local deixat per les monges. El consistori presidit per Josep Sab\u00e0 va tornar a insistir en la necessitat de locals per a les escoles i el maig de 1952 el Ministeri d\u2019Educaci\u00f3 aprov\u00e0 l\u2019expedient d\u2019obres per la construcci\u00f3 de tres escoles unit\u00e0ries, una de nens, l\u2019altra de nenes i una de p\u00e0rvuls.<\/p>\n

\nEs va subhastar l\u2019obra per un preu de 430.680 pessetes i l\u2019aportaci\u00f3 de l\u2019ajuntament va ser del 15 per cent o sigui 64.602 pessetes. L\u2019obra grossa la va fer el contractista Jaume Quera d\u2019Agullana, per\u00f2 tamb\u00e9\u00a0 d\u2019altres hi van intervenir. El febrer de 1954 es fa el trasllat a la nova escola, per\u00f2 encara hi faltava la tanca i els arbres, fins que el 5 d\u2019abril s\u2019entreguen oficialment les escoles i comencen les classes.<\/p>\n\n\n\n\n
\"conxita\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Senyoreta Conxita i p\u00e0rvuls (1941)<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\nEl maig de 1966, la Junta Provincial de Construccions Escolars, va aprovar la reforma de les aules i la construcci\u00f3 de dos pisos per als mestres que es van acabar el 1968. De fa dos anys s\u2019ha parlat de construir un nou centre i enderrocar\u00a0 l\u2019edifici actual , per\u00f2 com estem en temps de pen\u00faries sembla que l\u2019assumpte pot anar per llarg.<\/p>\n

\n

<\/a>L\u2019escola de nens i els mestres<\/strong><\/h2>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Antigament nom\u00e9s els nens tenien acc\u00e9s a l\u2019ensenyament, des del primer ter\u00e7 del segle XIX, servia d\u2019escola el local situat damunt la sagristia i \u00e9s des d\u2019aquesta \u00e8poca que he pogut llistar els mestres successius. Tot seguit farem una relaci\u00f3 dels mestres i una petita biografia de cadascun i tamb\u00e9 hi afegirem els principals esdeveniments a l\u2019escola.<\/p>\n

\n

Josep Batlle i Vinyas.\u00a0<\/strong>\u00a0Nascut a Agullana, al mas Mallol de l\u2019Estepa el 15 d\u2019octubre de 1809, va obtenir el t\u00edtol de mestre elemental i el 1832 comen\u00e7\u00e0 a ensenyar a Vidreres, despr\u00e9s exercir\u00e0 a La Jonquera,St. Lloren\u00e7 de la Muga, La Vajol i Crespi\u00e0 fins el gener de 1848 que tenia 38 anys quan es presenta com a \u00fanic aspirant al concurs per la provisi\u00f3 de mestre a Ma\u00e7anet. Aix\u00ed el 9 d\u2019abril de 1848 se li cedeix la pla\u00e7a amb la dotaci\u00f3 de 2.000 rals de vell\u00f3 a l\u2019any.<\/p>\n

\nA Ma\u00e7anet hi arrel\u00e0, i als quatre anys d\u2019estada al poble es cas\u00e0 el 22 de setembre de 1852 amb Maria Par\u00eds Cantalosella, filla del notari Francesc Par\u00eds, 17 anys m\u00e9s jove que ell. Van tenir sis fills: Carme, Josep, Joan, Enric, Dolors i Matilde. Els tres nois van estudiar el magisteri i van obtenir el t\u00edtol de mestre superior per\u00f2 nom\u00e9s en Josep i en Joan exerciren la carrera. L\u2019Enric va actuar com a comptable i directiu d\u2019empreses a Barcelona. Sense l\u2019ajut econ\u00f2mic de l\u2019\u00e0via i l\u2019oncle que eren amos d\u2019una farga, amb el petit sou de mestre, no s\u2019hauria pas arribat a pagar la carrera dels fills.<\/p>\n\n\n\n\n
\"1932\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Escola de noies l’any 1932<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\nJosep Batlle nom\u00e9s tenia el t\u00edtol de mestre elemental i com la majoria dels mestres d\u2019aquell temps, b\u00e0sicament ensenyava a llegir, a escriure i comptar. Per\u00f2 tenia una gran vocaci\u00f3 com ho demostra el fet que es mantingu\u00e9s en actiu fins els 81 anys. Suplia amb els anys d\u2019experi\u00e8ncia i molta voluntat el que li mancava de coneixements t\u00e8cnics.<\/p>\n

\nEl 1860, el poble va arribar a 1876 habitants per\u00f2 nom\u00e9s 287 homes i 47 dones sabien llegir i escriure. Hi Havia 200 nens i 150 nenes, compresos en edat escolar de 6 a 12 anys, encara que nom\u00e9s 56 acudien a classe; per a les nenes aquest any no hi havia mestra. El 1877,els mestres de Ma\u00e7anet van acordar amb l\u2019ajuntament que des d\u2019aleshores l\u2019ensenyament fos totalment gratu\u00eft i com a compensaci\u00f3 el consistori li pagava 720 pessetes anuals. El mateix any en Josep havia fet oposicions i li toc\u00e0 l\u2019escola de nens de Viladrau. Per\u00f2 el pare estava disposat a tot pel b\u00e9 dels seus fills i amb la intenci\u00f3 de reunir-se m\u00e9s endavant a Ma\u00e7anet,el 1879 pare i fill van permutar la pla\u00e7a i el pare que tenia 69 anys es sacrific\u00e0 i se\u2019n an\u00e0 cap a Viladrau. A Ma\u00e7anet hi havia exercit 31 anys i per distingir-lo del fill li deien el mestre vell.<\/p>\n

\nA Viladrau i estigu\u00e9 4 anys,1 any a St. Esteve de Bas i 3 a Agullana. Encara el 1889, va permutar amb el seu fill Joan Agullana per St. Esteve de Bas fins el 1891 que es va retirar a Ma\u00e7anet amb la seva dona a la casa pairal del carrer de les D\u00f2mines on\u00a0 vivien el fill gran i les germanes solteres. Va morir el 1895 a 85 anys i 59 anys de doc\u00e8ncia.<\/p>\n

\n

Josep Batlle i Par\u00eds.<\/strong>\u00a0Va n\u00e9ixer a Ma\u00e7anet el 9 de novembre de 1855, fill del ,mestre Josep Batlle i Vinyas i de Maria Par\u00eds Cantalosella. Va estudiar a la Normal de Girona on obtingu\u00e9 el t\u00edtol de mestre superior el 1877 i va aprovar les oposicions amb el n\u00famero dos. El 12 d\u2019abril de 1877 comen\u00e7\u00e0 a exercir a Viladrau, per\u00f2 al inici del curs de 1877 va permutar la pla\u00e7a amb el seu pare que des de feia 31 anys era mestre de Ma\u00e7anet. Tamb\u00e9 va arribar a un acord amb l\u2019ajuntament perqu\u00e8 l\u2019ensenyan\u00e7a fos gratu\u00efta i en compensaci\u00f3 rebre una quantitat fixa a c\u00e0rrec del pressupost municipal, en total 1.545 pessetes.<\/p>\n\n\n\n\n
\"mpp\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Mestra Maria Puig amb els p\u00e0rvuls<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\nEl febrer de 1888, una terrible epid\u00e8mia de dift\u00e8ria i xarampi\u00f3 va obligar a tancar les escoles durant 2 mesos i aix\u00ed frenar el contagi; aquest any van morir 100 persones, la mortalitat infantil fou esgarrifosa, 75 infants de fins a 14 anys.<\/p>\n

\nJosep Batlle aviat es va guanyar una gran estima per les seves qualitats pedag\u00f2giques i humanes, i aix\u00f2 va comportar un considerable augment de la matr\u00edcula escolar fins a 100 alumnes.
\nAix\u00ed el 1903, l\u2019ajuntament es va veure obligat a engrandir el local, per\u00f2 com les obres no es van acabar fins el 1904, durant uns mesos es va haver de fer dos torns de classes, la meitat d\u2019alumnes al mat\u00ed i la resta a la tarda.<\/p>\n

\nEl 1908, per concurs d\u2019ascens se li adjudic\u00e0 l\u2019escola d\u2019Arb\u00facies amb un millor sou, llavors els ma\u00e7anetencs no el volien deixar marxar i van moure mans i m\u00e0nigues per retenir-lo. Per\u00f2 estava obligat com a m\u00ednim a prendre possessi\u00f3 de la nova escola. El 22 de gener de 1908, se li va fer un sentit homenatge i comiat, amb una llarga comitiva que l\u2019acompany\u00e0 fins al carruatge que l\u2019esperava a Can Viola, all\u00e0 Pr\u00e0xedes Roger, com a vocal de la junta local d\u2019instrucci\u00f3\u00a0 li va fer un discurs molt emotiu.<\/p>\n

\nL\u2019ajuntament li propos\u00e0 de pagar-li de m\u00e9s l\u2019augment que li suposava la nova pla\u00e7a i aix\u00ed va renunciar. Per\u00f2 mentre es tramitava l\u2019expedient de ren\u00fancia, va haver de passar vuit mesos a Arb\u00facies. Mentrestant el va substituir interinament, el ma\u00e7anetenc Pere Figa i Erra.<\/p>\n

\nAix\u00f2 demostra el reconeixement p\u00fablic de la seva v\u00e0lua i de com l\u2019estimaven a Ma\u00e7anet, era un home d\u2019un car\u00e0cter molt senzill, entusiasta de la natura i de la pesca, i un treballador incansable que atenia prop d\u2019un centenar d\u2019alumnes, costa de creure com podia fer-ho, per\u00f2 els mestres d\u2019aquella \u00e8poca es valien dels alumnes m\u00e9s grans i llestos, sota la seva supervisi\u00f3 per ensenyar als m\u00e9s petits. Amb 50 anys s\u2019havia doblat la gent que sabia llegir i escriure i el 1910 eren 666, llavors hi havia 1.600 habitants.<\/p>\n

\nEl 1914 hi havia 98 alumnes matriculats, el 1918 eren 107, 53 de 6 a 8 anys; 34 de 8 a 10 anys i 20 de 10 a 12 anys. La mitjana d\u2019assist\u00e8ncia a classe era de 80 alumnes per\u00f2 encara hi havia les classes nocturnes d\u2019adults de 12 a 19 anys amb 24 alumnes matriculats; aleshores el sou era de 2497\u00a0 pessetes anuals.<\/p>\n\n\n\n\n
\"pp1957\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Mestra Pilar Puig amb les noies<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\nJosep Batlle s\u2019havia casat el 1894 amb Anna Sagu\u00e9 i Mas i no tingueren fills, el 1895 va publicar un llibre de text \u201c La geografia por cursos c\u00edclico-conc\u00e9ntricos\u201d.La consideraci\u00f3 que li tenien els ma\u00e7anetencs el van portar a fer de pare peda\u00e7, en les \u00e8poques m\u00e9s cr\u00edtiques i en dues ocasions fou nomenat alcalde accidental. El 1924 es va jubilar volunt\u00e0riament, despr\u00e9s de 45 anys de servei a l\u2019escola i va morir a Ma\u00e7anet el 31 de juliol de 1947, a l\u2019edat de 91 anys.<\/p>\n

Pere Figa i Erra.\u00a0<\/strong>Fill de Ma\u00e7anet va obtenir el t\u00edtol de mestre superior a la Normal de Barcelona 1l 5 de juliol de 1907. El 27 de gener de 1908 va ser nomenat mestre inter\u00ed de Ma\u00e7anet durant 8 mesos. Despr\u00e9s fou traslladat a Tarragona. El 1915 es casa amb la mestra Sofia Recio Ramos que era mestra de Ma\u00e7anet. Exerc\u00ed tamb\u00e9 a St. Boi de Llu\u00e7an\u00e8s, St. Pere de Torell\u00f3 i Barcelona on va morir el 2 de maig de 1958.<\/p>\n

Salvador Collelldevall.<\/strong>\u00a0El 1921 obt\u00e9 el t\u00edtol de mestre a Girona, se\u2019l nomena mestre inter\u00ed de Ma\u00e7anet i pren possessi\u00f3 el 12 de gener de 1924 fins el 23 de setembre de 1925 amb un sou de 2.000 pessetes.<\/p>\n

Joan Ramiro i Buscat\u00f3.<\/strong>\u00a0Mestre inter\u00ed del 24 de novembre de 1925 al 7 de febrer de 1926.<\/p>\n

Salvador Cueto i Bosch.<\/strong>\u00a0Obt\u00e9 el t\u00edtol de mestre el 24 de juny de 1921 a Tarragona. El febrer de 1926 agafa la pla\u00e7a a Ma\u00e7anet en propietat fins el 13 d\u2019abril de 1932 que \u00e9s destinat a Aguilar de Segarra (Barcelona). El 1933 \u00e9s a Barcelona. Fou un mestre molt exigent, amant de la disciplina que sabia ensenyar molt b\u00e9 les matem\u00e0tiques i comptabilitat.<\/p>\n

Enric Riera i Batlle.<\/strong>\u00a0Fill de Castell\u00f3 d\u2019Emp\u00faries ve d\u2019inter\u00ed el novembre de 1931 fins el setembre de 1933 (en temps de la Rep\u00fablica hi havia dos mestres de nens).<\/p>\n

Jaume Masachs i Sala<\/strong>\u00a0Fill d\u2019Amer va ser nomenat mestre inter\u00ed de l\u2019abril de 1932 fins al juliol de 1934. El 19 d\u2019octubre de 1935 va fer oposicions i passa a Cubelles (Barcelona). Es va casar amb la ma\u00e7anetenca Pepita Mal\u00e9 i es va jubilar el 1966 cap a Ma\u00e7anet.<\/p>\n\n\n\n\n
\"pp1957\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Mestra Pilar Puig i alumnes (1957)<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Miquel Farr\u00e9 i Sol\u00e9.<\/strong>\u00a0Pren la pla\u00e7a en propietat el setembre de 1933, militant del moviment de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica de l\u2019Escola Moderna aplicar\u00e0 el m\u00e8tode Freinet. La Rep\u00fablica va canviar tots els esquemes de l\u2019ensenyament i s\u2019estengu\u00e9 el catal\u00e0 a l\u2019escola. Tenien una petita impremta\u00a0 i feien una revista \u201c l\u2019Escolar\u201d. M\u00e9s que formar nois, formava homes, els ensenyava lleis i a redactar inst\u00e0ncies per poder defensar-se a la vida adulta. El maig de 1935, se li d\u00f3na perm\u00eds per poder donar classes particulars de comer\u00e7 i comptabilitat. Va viure les mis\u00e8ries de tirar endavant una escola durant la guerra civil i amb el c\u00e0rrec de m\u00e9s de 50 nens refugiats. L\u2019ajuntament el va nomenar secretari habilitat per necessitats de guerra,cosa que va exercir durant 3 mesos conjuntament amb l\u2019altre mestre. El setembre de 1938 \u00e9s enviat al front de guerra i el desembre del 1939, \u00e9s depurat pel nou r\u00e8gim i traslladat per sanci\u00f3 a Cervi\u00e0 de Ter. Era un home molt catalanista, i va tenir sempre el reconeixement dels seus alumnes.<\/p>\n

Josep G\u00fcell i Brunet.<\/strong>\u00a0El juliol del 1934 pren possessi\u00f3 en propietat per\u00f2 cessa a l\u2019octubre del mateix i nom\u00e9s va exercir 1 mes a l\u2019escola.<\/p>\n

Llu\u00eds Vigu\u00e9 i Puig.<\/strong>\u00a0Nascut el 1911 a Girona, obt\u00e9 el t\u00edtol de mestre de primera ensenyan\u00e7a el juliol de 1931. Va exercir d\u2019inter\u00ed a Olot, Bassegoda i Agullana fins el 15 de novembre de 1934 que ve de mestre a Ma\u00e7anet amb un\u00a0 sou de 3.000 pessetes anuals. Com el mestre Farr\u00e9, tamb\u00e9 aplicava els m\u00e8todes de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i es repartien els alumnes, donava classes particular de comer\u00e7 i va fer funcions de secretari durant la guerra. Mentre vivien a Ma\u00e7anet va tenir un fill, Llu\u00eds que tamb\u00e9 seria mestre. En aquest per\u00edode tamb\u00e9 va ensenyar als nens refugiats que el poble havia acollit. Pel fet de ser un republic\u00e0 conven\u00e7ut, va ser depurat el 31 d\u2019octubre de 1939, traslladat a Sils i susp\u00e8s de c\u00e0rrec i sou durant un any. A Sils hi va estar fins el 30 de juny de 1943 i llavors amb car\u00e0cter for\u00e7\u00f3s a l\u2019Estartit fins al setembre de 1946. Des d\u2019aleshores ser\u00e0 mestre de Bescan\u00f3 durant 35 anys, va ser declarat fill adoptiu d\u2019aquest poble i va morir el 1988 a 76 anys.<\/p>\n

Josep Serra i Trepat.<\/strong>\u00a0Acaba la carrera el 1916, el 1926 va de mestre a Portbou on ser\u00e0 el director i el novembre del 1939 ve sancionat a Ma\u00e7anet fins el juny de 1943. Un que fou alumne seu explica \u201c el senyor Serra es va haver d\u2019armar de paci\u00e8ncia i voluntat, per imposar la disciplina a la seva escola, perqu\u00e8 molts dels seus alumnes per causa de la guerra, feia m\u00e9s de 2 anys que no anaven a classe\u201d. La seva dona Concepci\u00f3 Ram\u00edrez de Cartagena, era la mestra de p\u00e0rvuls. Vivien a ca les monges.<\/p>\n\n\n\n\n
\"serret\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Mestre Serret i alumnes<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Salvador F\u00e0bregas i Sau.<\/strong>\u00a0Nascut a Hostalric el 1911, va acabar la carrera de magisteri a Barcelona el 1930. La primera pla\u00e7a com a inter\u00ed fou Cadaqu\u00e8s on hi va estar fins el setembre de 1931 que va a Prats del Llu\u00e7an\u00e8s, despr\u00e9s a Badalona. El 15 de novembre de 1934 \u00e9s nomenat mestre de Ma\u00e7anet de la Selva, el 1937 deixa l\u2019ensenyament i el destinen al front d\u2019Arag\u00f3. Acabada la guerra la comissi\u00f3 depuradora, l\u2019acusava d\u2019esquerr\u00e0 i antireligi\u00f3s, per\u00f2 els bons informes de l\u2019alcalde i l\u2019ajuntament van fer reduir la sanci\u00f3, i el trasllat for\u00e7\u00f3s nom\u00e9s seria dintre de la mateixa prov\u00edncia, fou a Ma\u00e7anet de Cabrenys. El primer de juliol de 1943 arriba a Ma\u00e7anet amb un sou de 6.000 pessetes.<\/p>\n

\nA Ma\u00e7anet viur\u00e0 a ca les monges amb la seva dona Maria Corts i la seva filla Elena, llavors el poble tenia 1.139 habitants. L\u2019escola de nens era un local poc condicionat del carrer de les D\u00f2mines 16 i el pati la placeta. Malgrat les normes estrictes imposades pel r\u00e8gim, els seus alumnes en guarden molt bon record del mestre F\u00e0bregas i el defineixen com molt hum\u00e0, que ensenyava molt, amb vocaci\u00f3 i animava a continuar estudiant, quan s\u2019arribava als 14 anys. Fora les hores de feina donava classes de comptabilitat, comer\u00e7 i batxillerat i la seva dona que era professora de m\u00fasica ensenyava a tocar el piano i a cantar. El 1948 va n\u00e9ixer el seu fill Joan i a l\u2019agost de 1950 va de mestre a Sta. Maria de Palautordera fins el 1960 i tot seguit a l\u2019 Hospitalet de Llobregat fins a la jubilaci\u00f3 el 1980, que va a viure a Barcelona fins a la seva mort el 1995. Per saber-ne m\u00e9s cal llegir el llibre-homenatge \u201cEnsenyar-los a pensar\u201d de Salom\u00f3 Marqu\u00e8s i que han patrocinat els ajuntaments dels pobles on va exercir.<\/p>\n

Alfons de Batlle i Molar.<\/strong>\u00a0Fill de Figueres, mestre el 1940 va exercir com a inter\u00ed del setembre de 1950 fins a l\u2019agost de 1951, amb un sou de 7.000 pessetes. Jugava a futbol amb el Ma\u00e7anet i era un bon refor\u00e7\u00b4. Es va jubilar el 1983, quan era mestre del col\u00b7legi St.Pau de Figueres.<\/p>\n

Froilan Serret i Tena.<\/strong>\u00a0Era un militar de carrera que despr\u00e9s de la guerra li van adjudicar el c\u00e0rrec de mestre de nens. El setembre de 1951 pren possessi\u00f3 fins a l\u2019agost de 1959. Durant la seva estada es va estrenar la nova escola, els que van ser alumnes seus coincideixen que ensenyava, per\u00f2 que era una escola r\u00edgida basada en la disciplina i l\u2019obedi\u00e8ncia. Vivia a ca les monges.<\/p>\n

Josep Sab\u00e0 i Juanola.<\/strong>\u00a0Nascut a Ma\u00e7anet el 7 de juny de 1934, obt\u00e9 el t\u00edtol de mestre el 31 d\u2019octubre de 1956. La primera pla\u00e7a va ser el 1957 a l\u2019escola Eduardo Aun\u00f3s de Barcelona. El setembre de 1959 ve a Ma\u00e7anet d\u2019inter\u00ed\u00a0 fins a l\u2019agost de 1960 que va a Malgrat de Mar. A l\u2019octubre de 1962 retorna a Ma\u00e7anet on en ser\u00e0 el director i es casar\u00e0 amb la mestra Maria Giralt i tindran dues filles Pilar i Maria Teresa.<\/p>\n\n\n\n\n
\"vigue\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
L’escola de la Rep\u00fablica del mestre Vigu\u00e9. Els alumnes amb el mestre substitut Mart\u00ed Saguer<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\nEl 1968 el matrimoni va acordar amb\u00a0 el inspector Calsina de repartir-se l\u2019ensenyament conjunt de nens i nenes per cursos i aix\u00ed guanyar efici\u00e8ncia, tamb\u00e9 es va crear el menjador escolar .Recordo que insistia molt en el c\u00e0lcul, les ci\u00e8ncies, la llengua i la geografia; molt aficionat a l\u2019electr\u00f2nica\u00a0 i a la modernitat se les enginyava totes per treure\u00b4n profit; per exemple els mapes amb circuits integrats que marcaven\u00a0 amb llumetes o un timbre si la resposta era correcta. Tamb\u00e9 les caminades cada any a St. Andreu, a St. Isidre, les berenades als Quintanells, la festa de St. Enric a ca l\u2019Amador on l\u2019Enric Moulines convidava tota l\u2019escola, la castanyada i les vetllades culturals a la Societat i les excursions organitzades per l\u2019escola i la parr\u00f2quia. Tamb\u00e9 durant molts anys es va portar un registre de dades metereol\u00f2giques.<\/p>\n

\nEl sr. Sab\u00e0 ha participat en diferents entitats del poble i fins a l\u2019agost de 1990, que es va jubilar per malaltia ha exercit de forma incansable la seva professi\u00f3. Amb ell molts vam poder estudiar t\u00e8cniques mercantils i el batxillerat elemental, en una \u00e8poca que no era f\u00e0cil anar a estudiar a Figueres per la situaci\u00f3 del nostre poble i amb el seu guiatge ha contribu\u00eft a la formaci\u00f3 de dues generacions de ma\u00e7anetencs.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Joan Auquer i Masdevall.<\/strong>\u00a0Nascut a Darnius el 17 de mar\u00e7 de 1936, va obtenir el t\u00edtol de mestre el 31 de gener de 1957.Va exercir a Ma\u00e7anet amb contracte temporal del setembre de 1960 fins a l\u2019octubre de 1962 que va agafar l\u2019exced\u00e8ncia per a treballar en una entitat banc\u00e0ria. Fou un bon mestre que volia els treballs ben presentats i exigia cura en les formes, com a mostra al final del dia quan marx\u00e0vem li ten\u00edem que xocar la m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n\n
\"m1\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Escola de les monges (any ?)<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Pere Cortada i Diud\u00e9.<\/strong>\u00a0Exerceix del setembre de 1985 a l\u2019agost de 1986.<\/p>\n

\n

<\/a>L\u2019escola de nenes i les mestres.<\/strong><\/h2>\n

\n

La primera refer\u00e8ncia\u00a0 a l\u2019escola de nenes \u00e9s del juny de 1854, quan la comissi\u00f3 \u00a0d\u2019instrucci\u00f3 prim\u00e0ria, convoca oposicions per cobrir la pla\u00e7a de mestra amb una dotaci\u00f3 de 2.000 rals l\u2019any i casa franca. L\u2019escola en aquesta \u00e8poca era la mateixa casa de la mestra i pagava el lloguer l\u2019ajuntament. No sabem els noms de les primeres mestres per\u00f2 el 1860, 46 dones sabien llegir i escriure, el que demostra que havien rebut instrucci\u00f3. Tot seguit farem una relaci\u00f3 de les mestres amb algunes dades biogr\u00e0fiques i els principals esdeveniments de l\u2019escola.<\/p>\n

Dolors Valls i Casas.<\/strong>\u00a0Nascuda el 1849 a La Bisbal, el 29 d\u2019agost de 1874 se li concedeix la pla\u00e7a a Ma\u00e7anet, per el preu de casa franca i 550 pessetes anuals, vivia a can Don\u00e9s,que tamb\u00e9 era l\u2019escola. La situaci\u00f3 d\u2019aquesta casa al costat del cementiri, era molt criticada perqu\u00e8 era un focus de contagi en els casos d\u2019epid\u00e8mia. Aix\u00ed l\u2019ajuntament va llogar el 1875 una altra casa-escola al carrer de la pla\u00e7a n\u00ba6.<\/p>\n

\nEl novembre de 1875, es va casar amb Andreu Quint\u00e0 i Forniol, propietari i fill de l\u2019alcalde. El 1879 tenia una matr\u00edcula de 54 nenes i un sou de 600 pessetes i el 1883 de 1.150 pessetes.
\nL\u2019anomenaven la senyoreta Dolores, i els ensenyava a llegir i comptar i labors; per\u00f2 com era de casa bona, les nenes aprenien molta urbanitat i anar arreglades en el vestir. El 24 de novembre de 1905 va de mestra a Amer, havent exercit 31 anys a Ma\u00e7anet.<\/p>\n\n\n\n\n
\"m1931\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Escola de monges (1931)<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Narcisa Romans i Cot.<\/strong>\u00a0Nomenada interina el 5 d\u2019abril de 1906, va estar-hi fins el setembre de 1908.<\/p>\n

Dolores Pe\u00f1a i Domingo.<\/strong>\u00a0 A l\u2019octubre de 1908 obt\u00e9 la propietat fins el setembre de 1914 que permuta la pla\u00e7a amb la mestra de Mieres.<\/p>\n

Sofia Recio i Ramos.<\/strong>\u00a0Nascuda a Benavente (Zamora), fins el 1913 va ser mestra d\u2019Oliana. El setembre de 1914 permuta amb Dolores Pe\u00f1a la pla\u00e7a de Mieres per la de Ma\u00e7anet. El 1915 es casa amb el mestre Pere Figa, al poble exercir\u00e0 fins el maig de 1917 que se\u2019n va a reunir-se amb el seu home a Barcelona per consort. Va morir a Ma\u00e7anet el 4 de juliol de 1968.<\/p>\n

Concepci\u00f3 Borr\u00e0s i Llaurad\u00f3.\u00a0<\/strong>\u00a0Interina del juny de 1917 fins a l\u2019agost de 1918 perqu\u00e8 la propiet\u00e0ria vol ocupar la pla\u00e7a.<\/p>\n

Mari\u00e0ngela Riera i Planas.<\/strong>\u00a0Filla de Girona, fins el juny era mestra de Sallent, pren possessi\u00f3 el setembre de 1918 i va exercir 10 anys al poble .Fou una mestra molt estimada, dirigia a les nenes i p\u00e0rvuls en la representaci\u00f3 nadalenca dels Pastorets. La de 1927 va ser molt llu\u00efda, i la nena Neus Quintana, va fer un paper\u00e0s i va ser molt aplaudida. El 30 de juny de 1928 va de mestra a St. Celoni i la pla\u00e7a queda vacant.<\/p>\n

Pilar Brugu\u00e9s.<\/strong>\u00a0Mestra interina de l\u2019octubre de 1928 fins a l\u2019abril de 1929.<\/p>\n

Pilar Puig i Teixidor.<\/strong>\u00a0Nascuda el 1904 a l\u2019Armentera, a l\u2019abril de 1929 agafa la pla\u00e7a en propietat fins el 31 d\u2019agost de 1933 que va a Portbou . A Ma\u00e7anet coneix a Josep Giralt i Bosch, secretari de l\u2019ajuntament, amb qui es casar\u00e0 i tindran dos fills, Maria i Salvador. El febrer de 1942 torna a Ma\u00e7anet per consort, per\u00f2 sembla que durant uns anys va tenir la pla\u00e7a de p\u00e0rvuls en propietat. L\u2019octubre del 1946 recupera la pla\u00e7a de les nenes, fins a l\u2019agost de 1961, que amb el seu home van a Centelles on s\u2019hi jubilar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n\n
\"horta\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Rotllana de noies amb la mestra, a l’horta (1915)<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\nA Ma\u00e7anet hi va ensenyar 24 anys,una alumna seva remarca: \u201c donya Pilar va ensenyar a v\u00e0ries generacions de noies del poble, mares i filles l\u2019havien tingut; tothom coincidia que era humana i recta alhora. Lluitava per a que aprengu\u00e9ssim a fer la feina ben feta, amb rigor i per a que tingu\u00e9ssim un comportament responsable .Les mat\u00e8ries b\u00e0siques que ens va ensenyar ens van servir de molt. Ens insistia en la presentaci\u00f3 del treball i l\u2019ortografia, aleshores la llengua castellana per descomptat. No es pot negar que el seu model era important i ens va fer comprendre el sentit d\u2019anar-se superant cada dia\u201d.<\/p>\n

\nPilar Puig va morir a Ma\u00e7anet el mes de febrer de 1991, tenia 87 anys.<\/p>\n

Montserrat Mart\u00ed i Tarr\u00e9.<\/strong>\u00a0Acaba el magisteri el 1932, interina a Ma\u00e7anet del setembre de 1933 fins el gener de 1940.Acudia a molts cursets a Girona i el 1934 obt\u00e9 la pla\u00e7a en propietat el 1940 se\u2019n va a Cervi\u00e0 de ter.<\/p>\n

Gabriela Sabater i Casellas.<\/strong>\u00a0El 1935 era la directora de Ribes de Freser. El gener de 1944 agafa la propietat provisional fins al juny del mateix any que agafa l\u2019exced\u00e8ncia. El 1962 era mestre a Sardanyola.<\/p>\n

Lucrecia Manudan i Perez.<\/strong>\u00a0Interina el setembre de 1944.<\/p>\n

Cons\u00f2l\u00a0 Junc\u00e0 i Ferrerf\u00e0brega.<\/strong>\u00a0Interina de l\u2019octubre del 1944 fins el mar\u00e7 de 1946.<\/p>\n

Angeles Rodr\u00edguez i Mata.<\/strong>\u00a0Propietat provisional del mar\u00e7 de 1946 al setembre de 1946.<\/p>\n

Herm\u00ednia Sallent i Barcons.<\/strong>\u00a0Mestre en propietat de l\u2019octubre de 1946 al desembre de 1946 que passa a p\u00e0rvuls.<\/p>\n

Catalina Vidal i Coris.<\/strong>\u00a0Interina del desembre de 1946 al febrer de 1947.<\/p>\n

Maria Giralt i Puig.<\/strong>\u00a0Va n\u00e9ixer a Ma\u00e7anet el 6 de mar\u00e7 de 1935, filla de Josep Giralt, secretari de l\u2019ajuntament i la mestra Maria Puig, va estudiar magisteri a Girona. Exerceix com a interina a Ma\u00e7anet els mesos de setembre i octubre de 1955; llavors va a Casserres (Barcelona) fins el 31 d\u2019agost de 1957. Del setembre de 1957 fins a l\u2019agost de 1958 a Reminy\u00f3 (Fogars de Tordera). El setembre del 1958 va a Palau Saverdera fins a l\u2019agost de 1961. El setembre de 1961, relleva la seva mare com a mestre de nenes de Ma\u00e7anet. Els temps anaven canviant i la senyoreta Maria Giralt va portar m\u00e8todes pedag\u00f2gics nous, una alumne seva m\u2019explica: \u201c treballava de forma pragm\u00e0tica i la seva filosofia era inculcar als alumnes els coneixements b\u00e0sics i l\u2019esfor\u00e7. Tenia molt de gust en ensenyar manualitats i labors, recordo les sessions culturals a la sala de La Uni\u00f3 que organitzaven escola i catequesi impartida per Mn. Andreu. Em venen al cap les can\u00e7ons del m\u00e9s petits com La caseta; la dansa El Faldall\u00ed amb acompanyament de l\u2019Anna Pag\u00e8s al piano, per l\u2019ocasi\u00f3 les nostres mares ens van fer unes faldilles amb llen\u00e7ols i aix\u00ed llu\u00edem un bonic vestuari; l\u2019obra de teatre La Casa dels Sorolls, el recital de poesia de Jacint Verdaguer. No faltaven les passejades per el terme, berenades a les fonts, caminades a St. Andreu…Ah! i la primera excursi\u00f3 que recordo va ser a Montserrat. El viatge, el quedar-nos a dormir en unes cel\u00b7les de l\u2019hostatgeria, tota una experi\u00e8ncia!.\u201d<\/p>\n\n\n\n\n
\"m1907\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
L’escola de monges, davant de ca l’Amador (1907)<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\nEs va jubilar l\u2019agost de 1995, amb 40 anys de servei i 34 d\u2019ensenyament a Ma\u00e7anet, amb el seu home havien format un t\u00e0ndem que ha marcat \u00e8poca en la hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3 local, i encara m\u00e9s comptant els anys d\u2019exercici de la seva mare, que entre una i altra sumen 58 anys de mestratge al nostre poble.<\/p>\n

Valentina Escudero i Morillas.<\/strong>\u00a0Interina del setembre de 1977 a l\u2019agost de 1978.<\/p>\n

Montserrat Imbert i Tarrag\u00f3.\u00a0<\/strong>De Figueres,exerceix del setembre de 1983 a l\u2019agost de 1984.<\/p>\n

<\/a>\u00a0El col\u00b7legi p\u00fablic Les Salines<\/strong><\/h2>\n

El centre es va batejar amb el nom de \u201c Les Salines\u201d, el 1987 es va crear l\u2019A.P.A. i aquesta associaci\u00f3 va reactivar el menjador escolar i altres activitats de lleure i culturals. A l\u2019octubre de 1990 s\u2019aprova la L.O.G.S.E. que entre altres coses deia que els centres de prim\u00e0ria nom\u00e9s podien acollir els alumnes de 3 a 12 anys. La llei s\u2019an\u00e0 aplicant els anys seg\u00fcents i el 1995 quan s\u2019obr\u00ed el I.E.S. de la Jonquera, els alumnes de 13 i 14 anys anaren cap aquest institut. Aix\u00f2 comport\u00e0 una davallada de la matr\u00edcula escolar fins a una vintena d\u2019alumnes i\u00a0 feia t\u00e9mer el tancament de l\u2019escola. Des d\u2019aleshores l\u2019escola s\u2019anomen\u00e0 C.E.I.P. Les Salines, amb 4 mestres fixos.<\/p>\n<\/div>\n

El curs 1994-1995, tamb\u00e9 neix la Z.E.R. Les Salines ( zona escolar rural) formada per les escoles d\u2019Agullana, Biure, Boadella, La Vajol i Ma\u00e7anet. Aquesta agrupaci\u00f3 \u00e9s la uni\u00f3 d\u2019escoles que tenen un projecte educatiu com\u00fa, el mateix r\u00e8gim intern i la mateixa programaci\u00f3 anual. Aix\u00f2 reporta molts beneficis perqu\u00e8 comparteixen els mestres especialistes (educaci\u00f3 f\u00edsica, lleng\u00fces estrangeres, m\u00fasica, educaci\u00f3 especial, etc..) que reben el nom de mestres itinerants perqu\u00e8 es desplacen per les diferents escoles de la Z.E.R. Avui l\u2019escola de Ma\u00e7anet t\u00e9 50 alumnes. Aqu\u00ed continuarem la llista de mestres, per\u00f2 ara nom\u00e9s per ordre d\u2019antiguitat.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Maria Teresa Saez i Martin.<\/strong>\u00a0Del setembre de 1985 a l\u2019agost de 1996. Molt activa i reconeguda, feia confer\u00e8ncia fora de les hores lectives, era la directora i va haver d\u2019afrontar els canvis que comportava la nova Z.E.R. En els 11 anys d\u2019estada al poble amb el seu marit es van integrar a la vida social del poble i van participar en diferents entitats,el 1996 va anar a exercir al nou institut de\u00a0 La Jonquera.<\/div>\n
<\/div>\n
Pere D\u00edaz i Laguarda.<\/strong>\u00a0Arriba d\u2019inter\u00ed el setembre de 1990 fins a l\u2019agost del 2001. Especialitzat en prim\u00e0ria, en els 11 anys que va estar al poble es va integrar plenament i fou un dels principals impulsors de la reaparici\u00f3 de la revista local \u201cFraussa\u201d, com era un expert en inform\u00e0tica en feia l\u2019edici\u00f3. Actualment exerceix a Capmany.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Elisabet Casas i Periz.<\/strong>\u00a0Del setembre de 1992 al 30 de juny de 1994 especialitat m\u00fasica.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Maria Carme Rieradevall i Tuls\u00e0.<\/strong>\u00a0Del setembre de 1992 a l\u2019agost de 1992.Especialitzaci\u00f3 preescolar.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Merc\u00e8 Balsa i Mallol.<\/strong>\u00a0Substituta del setembre de 1994 al juny de 1995.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
M<\/strong>aria Teresa Giron\u00e8s i Soler.<\/strong>\u00a0Del setembre de 1995 a l\u2019agost de 1996.<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
N<\/strong>eus Vidal i Planas.<\/strong>\u00a0 Nascuda a Ma\u00e7anet el 1958, acaba el magisteri a Girona el 1981. Fa el curs pont de psicologia i va a treballar en un despatx d\u2019una psic\u00f2loga fins que comen\u00e7a a fer substitucions pel departament d\u2019ensenyament. Despr\u00e9s va\u00a0 a l\u2019escola de Garriguella, Salvador Dal\u00ed, Figueres. El 1991 aprova les oposicions i va d\u2019interina a Darnius, despr\u00e9s participa en el Programa Educatiu d\u2019Educaci\u00f3 Compensat\u00f2ria (escoles amb alumnes amb risc de marginaci\u00f3 social). S\u2019ofer\u00ed una pla\u00e7a d\u2019educaci\u00f3 infantil i deman\u00e0 el trasllat per poder ensenyar al seu poble. El setembre de 1996 s\u2019incorpora a l\u2019escola de Ma\u00e7anet, on n\u2019esdevindr\u00e0 la directora i m\u00e9s endavant directora de la Z.E.R , durant aquests 14 anys la Neus amb molta vocaci\u00f3 ha treballat de valent per tirar endavant aquesta escola.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Maria Carme Brugu\u00e9 i Mart\u00edn.<\/strong>\u00a0Del setembre de 1996 a l\u2019agost de 1997.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Rosa Maria Morraja i Aragon\u00e9s.<\/strong>\u00a0Del setembre de 1997 a l\u2019agost de 1998.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Llu\u00eds Ramon Vil\u00e0 i Rodr\u00edguez.<\/strong>\u00a0Del setembre de 1998 fins a l\u2019agost de 2003 i retorna el 2005 fins al 2013.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Antoni Miret i Puig.<\/strong>\u00a0Del setembre de 2001 a l\u2019agost de 2005, especialitzaci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Edith Ninou i Garcia.<\/strong>\u00a0Del 2001 a l\u2019agost de 2003, especialitat de religi\u00f3.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Gemma Casanova i Aguilar.<\/strong>\u00a0Del setembre de 2003 a l\u2019agost de 2005, especialitat en infantil.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Elena Jimenez i Moreno.<\/strong>\u00a0Del setembre de 2003 a l\u2019agost de 2004 especialitzaci\u00f3, religi\u00f3.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Josefina Figueras i Vil\u00e0.<\/strong>\u00a0Prim\u00e0ria del setembre de 2005 a l\u2019agost de 2006.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Maria Neus Sanmiguel i Castell\u00f3.<\/strong>\u00a0Del mar\u00e7 de 2005 a l\u2019agost de 2006<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Maria Pilar Herrer i Pastor.<\/strong>\u00a0Del setembre de 2005 a l\u2019agost de 2006, prim\u00e0ria.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Isabel Escaich i Vicheto.<\/strong>\u00a0Especialitzaci\u00f3 en religi\u00f3, del novembre de 2006, mestra actual.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Montserrat Cordero i Rodr\u00edguez.<\/strong>\u00a0Prim\u00e0ria del setembre de 2006 a l\u2019agost de 2007.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Pilar Blesa i Abad-<\/strong>\u00a0Prim\u00e0ria del setembre de 2007 a l\u2019agost de 2009.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Maria Rosa Astor i Arbat.<\/strong>\u00a0Prim\u00e0ria del setembre de 2008 al juny de 2009.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Isabel Sais i Boh\u00e9.<\/strong>\u00a0Del setembre de 2006, mestra d\u2019infantil actual.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Montserrat Alonso i Mart\u00edn.<\/strong>\u00a0Del setembre de 2009 al 2010.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
L\u2019escola de p\u00e0rvuls i les mestres.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Sembla que els p\u00e0rvuls, \u00e9s a dir els infants fins a 7 anys es repartien amb els mestres de nens i de nenes, molts per\u00f2 anaven amb les monges. No \u00e9s fins el 1939 que hi ha pr\u00f2piament una escola per a p\u00e0rvuls a ca les Monges i que va continuar el 1954 en una aula de les escoles noves.<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Concepci\u00f3 Ram\u00edrez de Cartagena.<\/strong>\u00a0 Mestra interina el 1933, arriba a Ma\u00e7anet el setembre de 1939 fins el setembre de 1943. Era la dona del mestre de nens Josep Serra, li deien la senyoreta Conxita i donava classes a ca les Monges on vivia.<\/div>\n
\n

Pilar Puig i Teixidor.<\/strong>\u00a0Va exercir de p\u00e0rvuls alguns anys perqu\u00e8 era la pla\u00e7a que aleshores tenia en propietat fins el 1946.<\/p>\n

Herminia Sallent i Barcons.<\/strong>\u00a0Obt\u00e9 el t\u00edtol de mestra el 1935, exerceix a Ma\u00e7anet de l\u2019octubre de 1946 fins el febrer de 1948 que agafa \u00a0l\u2019exced\u00e8ncia.<\/p>\n

Trinitat Simon i Serra.<\/strong>\u00a0Mestra el 1934 va exercir del gener de 1950 fins l\u2019agost de 1953.<\/p>\n

Maria Puig i Courveiran.<\/strong>\u00a0Nascuda el 1917 a Cabanes, obt\u00e9 el t\u00edtol el 1942, va de mestra interina a St. Ferriol, Parlav\u00e0, St. Climent de Peralta, Biure i Figueres. El setembre de 1953 ve d\u2019interina fins l\u2019agost de 1955, que va a Arenys d\u2019Empord\u00e0, aqu\u00ed hi estar\u00e0 fins el 1967, que\u00a0 torna a Ma\u00e7anet fins a la jubilaci\u00f3 el 1984. Una alumna seva em diu: \u201c es va dedicar amb cos i \u00e0nima inculcant ja de ben petits l\u2019ordre i el treball per tal de poder anar ben preparats a prim\u00e0ria. Sabia b\u00e9 de la import\u00e0ncia de crear h\u00e0bits en els primers anys de vida\u201d. Es va casar amb Joan Arbat i va morir el febrer del 2000 a 83 anys.<\/p>\n

Maria Rosa Masseguer i Figuerola.<\/strong>\u00a0Mestra del novembre de 1955 fins al setembre de 1958.<\/p>\n

Maria Llu\u00efsa Pujol i Tarr\u00e9s.<\/strong>\u00a0Obt\u00e9 el t\u00edtol el 1951,el novembre de 1958 ve a Ma\u00e7anet fins l\u2019agost de 1960, vivia a can Xac\u00f3.<\/p>\n

Carme Riur\u00f3 i Tarr\u00e9s.<\/strong>\u00a0Nascuda a Mieres el 1937, el 1939 el seu pare Jaume Riur\u00f3 obt\u00e9 la pla\u00e7a de metge i s\u2019instal\u00b7len a Ma\u00e7anet .El 1959 acaba la carrera de magisteri i entra d\u2019interina a Ma\u00e7anet del setembre de 1960 a l\u2019agost del 1961. Despr\u00e9s aprova les oposicions amb el n\u00famero 3 i li toca Masarac, per\u00f2 hi renuncia. Retorna a Ma\u00e7anet del setembre de 1963 a l\u2019agost del 1964. Es casa amb Joan Moradell i tindran dos fills Gemma i Jaume. Els que vam ser alumnes seus en guardem molt bon record, l\u2019escola era com una segona llar i ensenyava amb molta tendresa. M\u00e9s tard el matrimoni va a viure a Barcelona i all\u00e0 es dedicar\u00e0 7 anys m\u00e9s a l\u2019ensenyament, a l\u2019escola Patronat de la Trinitat i a l\u2019escola Pere Vila. Llavors aquestes barriades de Barcelona, es trobaven amb unes condicions miserables, atenia 80 alumnes en unes classes sense taules i cadires, per\u00f2 amb molta voluntat i sacrifici van tirar endavant i van aixecar l\u2019escola.<\/p>\n

Luzdivina Fern\u00e1ndez i Garcia.<\/strong>\u00a0Interina del setembre de 1962 a l\u2019agost de 1963 i del setembre de 1964 a l\u2019agost de 1967, estava casada amb el sergent de la gu\u00e0rdia civil. El 1962 va fer una supl\u00e8ncia de 3 mesos de mestre de nenes i tamb\u00e9 durant dos anys va fer de mestra a Tapis.<\/p>\n

Joana Vila i Bret.<\/strong>\u00a0T\u00e9 la pla\u00e7a en propietat del setembre de 1963 a l\u2019agost de 1964.<\/p>\n

Lidia S\u00e1nchez i Abellaned.<\/strong>\u00a0Interina del gener de 1984 fins a l\u2019agost de 1984.<\/p>\n

Josep Plana i Bossacoma.<\/strong>\u00a0Fill de Salt, inter\u00ed del setembre de1984 fins a l\u2019agost de 1985 que se\u2019n va a St. Feliu de Gu\u00edxols.<\/p>\n\n\n\n\n
\"jbp\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Mestre Josep Batlle i Paris amb els seos alumnes (1897)<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Maria Carme Prats i Lloberas.<\/strong>\u00a0Va exercir del setembre de 1985 a l\u2019agost de 1986.<\/p>\n

Margarita Turr\u00f3 i Mallol.<\/strong>\u00a0Del setembre de 1986 a l\u2019agost de 1987.<\/p>\n

Catalina Collgros i Roger.<\/strong>\u00a0Del setembre de 1987 a l\u2019agost de 1988.<\/p>\n

Angelina Forcada i Puig.<\/strong>\u00a0Del setembre de 1988 a l\u2019agost de 1989.<\/p>\n

Maria \u00c0ngels Pradas i Mateo.<\/strong>\u00a0Del setembre de 1989 a l\u2019agost de 1990.<\/p>\n

Maria Dolors Mart\u00ed i Corominas.<\/strong>\u00a0Ve el setembre de 1990 fins a l\u2019agost de 1992.<\/p>\n

L\u2019escola de Tapis<\/strong><\/p>\n

El 1908, l\u2019ajuntament es felicitava d\u2019haver creat l\u2019escola de Tapis, per\u00f2 no ser\u00e0 un fet real fins el 1915 quan se li assigna una mestra nacional per a l\u2019ensenyament de nens i nenes del ve\u00efnat, en aquesta data hi havia 80 habitants.<\/p>\n

\nEl local era als baixos d\u2019una casa de la fam\u00edlia Mach, que no reunia\u00a0 prou condicions per a l\u2019ensenyament, per\u00f2 tampoc n\u2019hi havia cap altre, la mestra vivia a dalt. El 1919 l\u2019ajuntament es queixa a la inspecci\u00f3 de primera ensenyan\u00e7a del mal estat d\u2019aquesta escola. Als seus inicis la matr\u00edcula escolar havia estat de 30 alumnes, per\u00f2 amb els anys per causa del despoblament del ve\u00efnat i la pagesia s\u2019an\u00e0 reduint aquesta xifra fins als anys 60 que es va tancar l\u2019escola.<\/p>\n

\nFins fa 50 anys, nom\u00e9s s\u2019accedia a Tapis a peu, per aix\u00f2 l\u2019a\u00efllament del ve\u00efnat, era una ra\u00f3 de prou pes perqu\u00e8 els mestres procuressin estar-hi poc. No he trobat totes les mestres que hi van ensenyar, per\u00f2 si bona part.<\/p>\n

Concepci\u00f3 Moret i Bastons.<\/strong>\u00a0Agafa la pla\u00e7a en propietat el maig de 1916 fins a l\u2019agost de 1918, amb un sou de 1.000 pessetes l\u2019any. Despr\u00e9s se\u2019n va a Castellar del Riu,el 1934 a St. Joan de Palam\u00f3s i es va jubilar el 1958.<\/p>\n

Maria Bosch i Mir\u00f3.<\/strong>\u00a0Se li d\u00f3na el c\u00e0rrec de mestre interina el setembre de 1918 fins el gener de 1919.<\/p>\n

Rosa Godall i Fontanilles.<\/strong>\u00a0Pren possessi\u00f3 el gener de 1919 en propietat per el juny del mateix any agafa l\u2019exced\u00e8ncia.<\/p>\n

Bautista Notario i Monescillo.\u00a0<\/strong>Del setembre de 1919 fins el gener de 1920.<\/p>\n

Carme Bernaus i Sim\u00f3.<\/strong>\u00a0Pren possessi\u00f3 en propietat el gener de 1920 i s\u2019hi quedar\u00e0 fins l\u2019octubre de 1925 que plega per exced\u00e8ncia.<\/p>\n

Clara Deulonder i Salvatella.<\/strong>\u00a0Interina de l\u2019octubre de 1925 fins el mar\u00e7 de 1927.<\/p>\n

Isabel Gil i Gonzalez.<\/strong>\u00a0Mestra en propietat del mar\u00e7 de 1927 fins el gener de 1931 que se\u2019n va a Carbajo (C\u00e0ceres). Sabem que va ser molt bona mestra, molt estimada per la gent. El gener de 1928 va ser felicitada per la junta local d\u2019ensenyament per la seva feina; es va fer una exposici\u00f3 de treballs manuals a l\u2019escola i va aconseguir que els nens
\ndels masos anessin a escola.<\/p>\n

Maria Pujolar i Colomer.<\/strong>\u00a0El mar\u00e7 de 1931 entra com a interina fins el desembre del mateix any,<\/p>\n

Juana Suarez.<\/strong>\u00a0El 31 de desembre de 1931 agafa la pla\u00e7a en propietat fins el novembre de 1933.<\/p>\n

Joana Maria Lor\u00e9s i Sapena.<\/strong>\u00a0De l\u2019agost de 1934 al desembre d\u2019aquest any.<\/p>\n

Maria Dolors Juventench.<\/strong>\u00a0Pren possessi\u00f3 el desembre del 1934.<\/p>\n

Anna Poch i Hugas.<\/strong>\u00a0\u00c9s interina del 13 de novembre de 1940 al setembre de 1941.<\/p>\n

Francesca Segarra i Gum\u00e0.<\/strong>\u00a0Del desembre de 1941 al desembre de 1943.<\/p>\n

Perseveranda Maestro i D\u00edaz.<\/strong>\u00a0T\u00e9 la pla\u00e7a en\u00a0 propietat del gener de 1944 a l\u2019octubre de 1946.<\/p>\n

Maria Garcia i Menci\u00f3.<\/strong>\u00a0Interina del setembre de 1948 a l\u2019agost de 1949.<\/p>\n

Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez i Hern\u00e1ndez.<\/strong>\u00a0T\u00e9 en propietat del setembre de 1948 a l\u2019agost de 1951.<\/p>\n

Montserrat Pons.<\/strong>\u00a0Pren possessi\u00f3 el febre de 1952.<\/p>\n

Luzdivina Fern\u00e1ndez i Garcia.<\/strong>\u00a0Mestre de Tapis fins el 1962, despr\u00e9s va ser mestre de p\u00e0rvuls de Ma\u00e7anet per consort, el seu marit era el sergent de la gu\u00e0rdia civil, fou una bona mestra i es tanc\u00e0 l\u2019escola per manca de mainada, despr\u00e9s van anar a l\u2019escola a Ma\u00e7anet.<\/p>\n

\n

Les Monges<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

El 1905 la Cambra francesa acord\u00e0 la llei de separaci\u00f3 de l\u2019Estat franc\u00e8s i l\u2019Esgl\u00e9sia i poc despr\u00e9s la dissoluci\u00f3 de convents. Aix\u00f2 va afavorir l\u2019arribada a Catalunya de congregacions religioses dedicades a l\u2019ensenyament; germans i germanes emigrats es van establir prop de la frontera per a poder atendre en terra hospital\u00e0ria la seva pr\u00f2pia clientela i obrir-se a la catalana.<\/p>\n

\nA Ma\u00e7anet van arribar el 1907 les monges de la congregaci\u00f3 de St. Josep de Cluny que tenien la casa mare a Par\u00eds .Des de feia m\u00e9s d\u2019un any ja feien tr\u00e0mits per trobar un local i la fam\u00edlia Molar els ofer\u00ed el primer pis de la seva casa a la pla\u00e7a, i tot seguit hi van establir una resid\u00e8ncia-escola, el mateix que havien fet a Agullana el 1903.<\/p>\n

\nLes monges importaren recursos pedag\u00f2gics europeus, encara que era una escola femenina, tamb\u00e9 acceptaven els nens fins als 6 anys. Eren quatre germanes que es repartien les mat\u00e8ries d\u2019ensenyament primari i alhora ensenyaven llat\u00ed, franc\u00e8s, solfeig,labors i molta religi\u00f3 i formaci\u00f3 moral.<\/p>\n

\nMoltes fam\u00edlies portaven els fills a \u201cca les monges\u201d per propi convenciment, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 semblava que aix\u00f2 augmentava el seu prestigi social. Era una escola de pagament, i per aix\u00f2 semblaria que estava destinada nom\u00e9s a les fam\u00edlies benestants per\u00f2 la realitat era que n\u2019hi havia la meitat que eren fills de treballadors.<\/p>\n

\nLa matr\u00edcula mitjana era de 40 a 50 alumnes i acceptaven les noies fins als 18 anys. Hi ha molt poca informaci\u00f3 de les monges, perqu\u00e8 en aquesta \u00e8poca a Ma\u00e7anet hi havia un ajuntament anticlerical i les relacions eren m\u00ednimes. Sembla que van tancar l\u2019escola el 1914, quan es van abolir les lleis restrictives a Fran\u00e7a.<\/p>\n

\nEl 1923 de la m\u00e0 de Dolors Saguer i Olivet, arriben a Ma\u00e7anet 4 monges de l\u2019ordre \u201cInstituto de Religiosas Terciarias\u00a0 Franciscanas de los Solos Corazones de Jes\u00fas y Maria\u201d, amb casa matriu a Antequera (M\u00e0laga) dedicades a l\u2019ensenyan\u00e7a prim\u00e0ria. Es van establir al carrer de les D\u00f2mines n\u00ba 7, i van fundar el col\u00b7legi \u201cVerge dels Dolors\u201d. Ensenyaven a les nenes fins als 14 anys i acceptaven nens de p\u00e0rvuls. L\u2019ensenyament anava dirigit a aquelles fam\u00edlies que volien pels seus fills sobretot una formaci\u00f3 moral i religiosa.<\/p>\n

\nEl juny de 1930, van fer una excursi\u00f3 a Girona, gaireb\u00e9 cap nena hi havia estat mai i van tornar encantades, a la ciutat no van passar desapercebudes i van sortir als diaris. El 30 de juliol de 1936 , el president del comit\u00e8 antifeixista, Joaquim Bass\u00f3, va informar de la situaci\u00f3 adversa a les monges, i aquestes vestides de pais\u00e0 decidiren marxar cap a Barcelona, tot seguit el comit\u00e8 va ocupar la casa. Un cop acabada la guerra ja no van tornar, i la casa propietat de Montserrat Saguer es va arrendar a l\u2019ajuntament per a escola i estada dels mestres. Aquestes monges van ensenyar a Ma\u00e7anet durant 13 anys i encara aquesta casa \u00e9s coneguda com a \u201cca les monges\u201d.<\/p>\n

\n

Mestres fills de Ma\u00e7anet<\/strong><\/p>\n

Tractant d\u2019ensenyament crec que no podia faltar una llista de mestres nascuts a Ma\u00e7anet, encara que alguns no hagin exercit. Es tracta d\u2019un petit recull de dades de cadascun.<\/p>\n

Antoni Mas.<\/strong>\u00a0Clergue, el 1608 el bisbe li d\u00f3na llic\u00e8ncia per fer escola a Ma\u00e7anet.<\/p>\n

Antoni Cantenys.<\/strong>\u00a0Clergue, el 1624 relleva Antoni Mas en el c\u00e0rrec.<\/p>\n

Josep Saguer.\u00a0<\/strong>Clergue, exercia de mestre de gram\u00e0tica el 1680.<\/p>\n

Miquel Blancat.<\/strong>\u00a0Clergue, mestre de gram\u00e0tica el 1686, des del 1689 al 1701, obt\u00e9 el benefici de Nostra Senyora de la Consolaci\u00f3 amb c\u00e0rrec d\u2019ensenyar lletra i catecisme.<\/p>\n

Josep Cortada.<\/strong>\u00a0Clergue, mestre del 1701 al 1720, beneficiat de Nostra Senyora de la Consolaci\u00f3.<\/p>\n

Joan Lagrifa.<\/strong>\u00a0Clergue beneficiat del 1720 al 1730.<\/p>\n

Pere Lagrifa.<\/strong>\u00a0Clergue beneficiat de Nostra Senyora de la Consolaci\u00f3 el 1730.<\/p>\n

Pere Badia i Estarriol.<\/strong>\u00a0Nascut el 1761, fill del mestre Felip Badia, va ser mestre de La Jonquera on s\u2019hi va casar va morir el 1812 a Ma\u00e7anet.<\/p>\n

Francesc Par\u00eds i Torr\u00e0.<\/strong>\u00a0Notari de Ma\u00e7anet, va ensenyar, temporalment per manca de mestre el 1800 i 1801.<\/p>\n

Josep Batlle i Par\u00eds.<\/strong>\u00a0Mestre que va ensenyar 45 anys a Ma\u00e7anet, vegeu m\u00e9s informaci\u00f3 a l\u2019apartat de mestres de nens.<\/p>\n

Joan Batlle i Par\u00eds.<\/strong>\u00a0Nascut a Ma\u00e7anet el 1859. El 1879 obt\u00e9 el t\u00edtol de mestre superior, amb la qualificaci\u00f3 d\u2019excel\u00b7lent. El 1886 li correspon l\u2019escola de St. Esteve de Bas per\u00f2 permuta amb el seu pare amb Agullana, on exerc\u00ed fins a la seva mort el 1920 a l\u2019edat de 61 anys. Fou un mestre molt actiu, batallador, defensor de l\u2019associacionisme\u00a0 que va publicar molt article en diaris i revistes d\u2019ensenyament, va ser molt estimat a Agullana.<\/p>\n

Pau Delcl\u00f2s i Dols.<\/strong>\u00a0Nascut el 1865, amb la protecci\u00f3 del seu oncle Joan Delcl\u00f2s i Puntunet, canonge de la seu gironina que li pag\u00e0 els estudis va obtenir el t\u00edtol de mestre el 1887. Enseny\u00e0 a La Pobla de Claramunt, Cardedeu i 44 anys a Tarragona. Poeta, mestre d\u2019una capacitat admirable i catalanista va morir el 1942. En la seva tomba s\u2019hi esculp\u00ed en llat\u00ed:\u201d Aqu\u00ed descansa aquell que mai descansava\u201d. El 1951, l\u2019ajuntament de Tarragona li va fer un homenatge.<\/p>\n

Joan Delcl\u00f2s i Dols.<\/strong>\u00a0Nascut el 1874, fou protegit com el seu germ\u00e0, pel seu oncle canonge. Mestre el 1896, exerc\u00ed a La Vilella, Caldes, de president de l\u2019associaci\u00f3 provincial de mestres, a l\u2019escola de Vic; el 1921 es trasllada a Barcelona quan ja era un mestre de molt prestigi, all\u00e0 ser\u00e0 el director del grup escolar \u201cHermenegildo Giner de los Rios\u201d Persona de gran cultura, defensor del catal\u00e0 a l\u2019escola, innovador que va rebre diversos homenatges. El 1939 va ser depurat, susp\u00e8s de sou i separat definitivament del servei per ser acusat de gran propagandista de l\u2019ensenyan\u00e7a en catal\u00e0. Va morir el 1946 a Barcelona i seguint la seva voluntat embolcallat amb la senyera.<\/p>\n

Pere Figa i Erra.\u00a0<\/strong>\u00a0Vegeu m\u00e9s informaci\u00f3 a l\u2019apartat de mestres de nens.<\/p>\n

Rafel Delcl\u00f2s i Saguer.<\/strong>\u00a0Nascut el 1897 va estudiar magisteri del 1915 al 1919. Va exercir pocs anys i es dedic\u00e0 al periodisme, fou director de la Hoja del Lunes del 1926 al 1965, delegat de l\u2019ag\u00e8ncia EFE\u00a0 i a la redacci\u00f3 del Diario de Barcelona. Va morir el 1967 a Barcelona.<\/p>\n

Joan Batlle i Rosa.\u00a0<\/strong>Va acabar el magisteri a Girona el 1918. La primera destinaci\u00f3 fou Vilac (Lleida) i del setembre de 1934 a Santa Eul\u00e0lia de Ron\u00e7ana fins a la jubilaci\u00f3. Aqu\u00ed li van retre un homenatge i li van dedicar un carrer.<\/p>\n

Josep Sot i Delcl\u00f2s.<\/strong>\u00a0Nascut el 1896, va acabar el magisteri el 1919, va exercir 6 anys a Castellar del Vall\u00e8s. Per\u00f2 el 1926 va a Girona a treballar a la Diputaci\u00f3 fins a la jubilaci\u00f3. Va morir el 1970 a Girona.<\/p>\n

Anna Figa\u00a0 i Pous.<\/strong>\u00a0Acaba la carrera el 1933 i va exercir a Calella de Palafrugell.<\/p>\n

Margarita Juanola i Rosa.<\/strong>\u00a0Neix el 1915, el 1935 acaba la carrera de magisteri i es destinada a St. Jaume de Llierca fins el 1939, despr\u00e9s a Pau, Palau i el 1946 a Agullana. El 1951 es casa amb Mart\u00ed Delcl\u00f2s amb qui tindr\u00e0 un fill Tom\u00e0s, des d\u2019aleshores deixa la doc\u00e8ncia.<\/p>\n

Antoni Figa i Pous.\u00a0<\/strong>Acaba la carrera de mestre el 1940.<\/p>\n

Maria Juanola i Rosa.<\/strong>\u00a0Nascuda el 1921, obt\u00e9 el t\u00edtol de mestra el 10 de maig de 1952. Va d\u2019interina a l\u2019escola de Sta. Dorotea a Barcelona i a l\u2019escola de La Salut de Badalona i despr\u00e9s durant 25 anys a les escoles pies de Sant Antoni, a Barcelona.<\/p>\n

Josep Sab\u00e0 i Juanola.\u00a0<\/strong>\u00a0Veure l\u2019apartat de metres de nens.<\/p>\n

Maria Giralt i Puig.<\/strong>\u00a0Veure l\u2019apartat de mestres de nenes.<\/p>\n

Xavier Vigu\u00e9 Culllell.<\/strong>\u00a0Nascut el 1934, fill del mestre Vigu\u00e9, va acabar el magisteri el 1955.<\/p>\n

Jaume Calabuig i Vi\u00f1as.<\/strong>\u00a0Nascut el 1938, mestre el 1958 va ensenyar a Llers, Peralada, Foix\u00e0 i al col\u00b7legi Gaziel de St. Feliu de Gu\u00edxols durant 35 anys. Aqu\u00ed va ser-ne el director i fou pioner en l\u2019ensenyament del catal\u00e0 i ja abans del 1975 a la seva escola es feien 2 hores de catal\u00e0 a la setmana. Mestre molt apreciat i reconegut a les comarques gironines, va morir el 28 d\u2019octubre de 2007 a 69 anys.<\/p>\n

Josep Vicens i Quintana.<\/strong>\u00a0Nascut el 1943, va acabar la carrera el 1962, fa les oposicions i va d\u2019inter\u00ed 5 anys en diferents pobles, Figueres, Garrig\u00e0s, Ll\u00edvia fins que va tenir pla\u00e7a fixa a Puigcerd\u00e0, durant 35 anys. En aquest per\u00edode va compaginar la feina amb el c\u00e0rrec d\u2019alcalde de Ll\u00edvia durant 12 anys. Avui jubilat viu a Ll\u00edvia.<\/p>\n

Andreu Vila i Quintana.<\/strong>\u00a0Nascut el 1945, acaba la carrera el 1965. Llavors exercir\u00e0 a l\u2019Anexa de Girona, 1 any, a Granollers, Osor 3 anys i al col\u00b7legi St. Pau i al de la carretera de Llers,a Figueres. Els estius feia confer\u00e8ncia a Ma\u00e7anet. Casat amb Llu\u00efsa Ruiz Dun\u00e9s, tenen un noi i una noia. El 1973 deixa la doc\u00e8ncia per anar a treballar a la banca.<\/p>\n

Pilar Planellas i Vila.<\/strong>\u00a0Nascuda el 1947, acaba el magisteri el 1967, per\u00f2 no exercir\u00e0.<\/p>\n

Dolors Roura i\u00a0 Sab\u00e0.<\/strong>\u00a0Nascuda el 24 d\u2019agost de 1948, acaba el magisteri a Girona el 1968. Ha exercit a Moll\u00f3, Espolla, Vilanant, al Pous i Pag\u00e8s i al Salvador Dal\u00ed de Figueres durant 25 anys ensenyant als alumnes de cicle mitj\u00e0 i als d\u2019aula d\u2019acollida. A l\u2019estiu del 2008 es va jubilar.<\/p>\n

Rosa Maria Moulines i Figa.\u00a0<\/strong>\u00a0Va cursar la carrera de magisteri a Girona, per\u00f2 no ha exercit i s\u2019ha dedicat al negoci familiar a Ma\u00e7anet.<\/p>\n

Neus Vidal i Planas.\u00a0<\/strong>\u00a0Veure informaci\u00f3 a l\u2019apartat CEIP Les Salines.<\/p>\n

Nat\u00e0lia Roca i Mart\u00ed.\u00a0<\/strong>Llicenciada en Biologia, exerceix de professora de ci\u00e8ncies a Salt.<\/p>\n

Maria Teresa Riera i Carta\u00f1\u00e0.<\/strong>\u00a0S\u2019ha dedicat a l\u2019educaci\u00f3 infantil a Girona i actualment al CEIP Jacint Verdaguer de Castelldefels.<\/p>\n

Alba Garcia i Garcia.<\/strong>\u00a0Fa poc a acabat la carrera i exerceix a Figueres.<\/p>\n

Eva Barragan i Blasi.<\/strong>\u00a0Exerceix de mestre a l\u2019escola Josep Pallach de Figueres.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n