El solstici d’hivern: l’inici d’un nou cicle.
El solstici d’hivern marca el moment de l’any en què el Sol assoleix la seva alçada mínima al zenit. És el punt en què l’astre rei es mostra més distant, amb una llum tímida i un escalf moderat. Tanmateix, a partir d’aquest instant, la foscor comença a retrocedir, i els dies s’allarguen mica en mica. Aquest moment ens ens convida a mirar endins i plantar les llavors d’allò que desitgem transformar o fer créixer. És una època de descans, de recolliment, però també de sembrar i nodrir els propòsits que donaran fruits més endavant. Ens proposem representar la llum amb el nostre fanalet per representar el nostre caminar cap a la llum.
Volem compartir amb gran consciència aquest moment tant especial i reflexiu i ens proposem fer un ritual de foc a l’escola. Preparem i apilem la llenya, encenem el foc i l’alimentem fins que apareixen les primeres guspires i també brillen les brases al fons del braser. Preparem una recepta de poma amb sucre per coure-la al foc.
Tanquem aquest bonic ritual cantant la cançó “Quan els colors es van apagant”. Cançó traduïda per la Vicky Mateu.
Camins per a trobar la llum
Hi ha molts camins per assolir els objectius de millora o canvi, i cadascú ha de trobar el que més bé li vagi. El solstici d’hivern pot ser el punt de partida ideal per iniciar aquest viatge. A mesura que la llum guanya terreny, també ho fa la força que impulsa el creixement de les llavors que hem sembrat. Quan arribi el solstici d’estiu, aquestes llavors poden haver-se transformat en els fruits desitjats, marcant el punt culminant d’un procés de creixement personal i renovació.
A mesura que la llum obri pas dintre l’ànima humana es reflexa en forma d’intel·ligència, d’amor, de bellesa, de noblesa, de força. OMRAAM MIKHAEL AIVANHOV.
Comentaris recents