Com cada any ens anem amb gran alegria a ballar sardanes a Sant Celoni. Cada any ens sorprenen coses noves, les experiències canvien i anem any rere any aprenent molt més. Una de coses que més ens criden l’atenció és el seu ritme serè, equilibrat, ordenat i exempt de tot excés. La idea d’ordre presideix aquesta dansa.
En concloure la dansa, les mans enllaçades cap amunt cauen sobtadament cap avall, amb una certa energia; és el senyal ferm de la fi de festa.
Tot cercle de dansaires de la sardana té un guia. Aquest any teníem en Jordi que ens acompanya. Ell indica com s’inicia la dansa (ja que no totes les sardanes comencen de la mateixa manera), segueix el ritme de la música i va indicant els canvis que la resta ha d’executar, el tipus de punt (llarg o curt) i el final. El guia és l’enllaç entre la partitura de l’orquestra i el cercle de dansaires. Tinguem molt en consideració aquesta relació entre el guia i la música. En pocs segons el cercle s’ha adaptat al nou canvi.
Aquesta dansa s’acostumava a ballar, en èpoques tradicionals, ara ja no, amb la peculiar vestimenta catalana, que no és ni més ni menys que una elegant projecció dels colors claus de l’alquímia: vermell, blanc i negre. El vermell en la barretina o capell frigi, que és exactament el mateix capell que acompanyava a Mitra i en la faixa; també es pot detectar en alguns antics dibuixos en el coll, en forma d’una cinta de vellut o seda, nuada. El blanc en els mitjons i camisa. El negre en les espardenyes, pantalons i jaqueta. Fem en aquest punt un més que significatiu matís. Aquests mitjons arriben fins a sota el genoll. Enllaçant amb els pantalons que comencen just sota el genoll i que queden subjectes en aquest punt per un doblec. La finalitat d’això és clara: remarcar al màxim el genoll.
Dansem i gaudim de el compàs, la coordinació i lliurem-nos a l’harmonia, a l’ordre, a la netedat, al calculat acompassament d’aquesta dansa, perquè en ella viu la Vida, en ella resideix el Misteri.
Amb tres sardanes i la dansa del rogle tanquem el projecte de la sardana d’enguany. Gràcies un curs més a la Colla Sardanista de Sant Celoni per convidar-nos i per fer possible aquesta nova experiència musical que ens fa créixer i impregnar-nos de la cultura i la nostra tradició.
Comentaris recents