100 anys després d’aquell primer projecte experimental que Rosa Sensat va documentar en un diari personal del 1914 fins al 1928, a casa nostra -sobretot a partir del 2015- han aflorat amb força projectes educatius que aposten per l’aprenentatge a l’aire lliure.
“Un espai on els millors mètodes educatius -els arbres, els ocells i l’aigua- envolten l’infant, on els mètodes estan basats en l’activitat sensorial, l’observació i l’experiència i on l’infant s’adona de la bellesa de la natura i aprèn a respectar el sòl on ha nascut”.
Més enllà d’augmentar la seva curiositat, el joc a la natura en un terreny irregular amb múltiples materials estimula la imaginació, el llenguatge, la creativitat i la motricitat. És un entorn que fomenta l’autonomia i que obliga els infants a trobar i reconèixer els seus propis límits. “Comproven si una branca és viva o morta o si es poden enfilar a un arbre o no. Els estimulem i acompanyem en els seus reptes i capacitats”
A la natura “els infants aprenen a viure en un context que no sempre és previsible però que sempre és estimulant. Ofereix reptes i estímuls ajustats a les seves necessitats, aporta calma i relaxa ments sobrecarregades i, el més important, aprenen de manera vivencial, integrant el que els passa.
US DEIXEM AQUEST DOCUMENT ON US EXPLIQUEM EL NOSTRE PROJECTE COM A ESCOLA!!!
