Començar el curs descobrint la ZER del Baix Montseny.
Després de deu anys voltant per diferents escoles del Vallès Occidental i Oriental, per fi he tingut la sort de conèixer el que significa treballar com a docent itinerant en una ZER.
Personalment, i sense tenir unes expectatives molt concretes, sempre havia pensat en les escoles rurals com a centres petits, pocs infants, molta diversitat (sobretot pel que fa a grups i edats) i en una situació d’entorn força natural.Quan en vaig tenir notícia, a finals d’agost rebent el nomenament de la borsa de personal interí, vaig pensar que era força afortunat.
La ZER del Baix Montseny es conforma de tres petits centres educatius en les poblacions de Sta. Maria de Palau Tordera (al barri de Pont Trencat), Campins i Montseny. Tres centres que formen una comunitat educativa conjunta i cohesionada on es respecta la singularitat de cada escola i on les diferents línies pedagògiques s’adapten de manera coherent a les característiques de cada indret.
Aquestes casuístiques obren un gran ventall de possibilitats, moltes idees a desenvolupar i molta predisposició per a poder proposar, exposar i tirar endavant projectes. També suposa el repte de plantejar un treball enfocat a grups diversos, on hi ha infants d’edats, necessitats i realitats força diferents.
L’equip docent que hi he trobat també ha ajudat. En el mateix sentit, he arribat en un indret amb gent motivada amb la seva tasca, persones que cada dia obren les portes de les aules amb un somriure i procuren el màxim benestar per als infants. Un equip que acull i que facilita la integració de mestres nouvingudes. I un gran projecte: el bosc. Des de la distància, pot semblar un enfocament poc seriós o amb mancances de caràcter curricular, però aquesta visió s’allunya força de la realitat. Certament, és l’habilitat de la mestra i la formació rebuda en conseqüència, la que propicia els aprenentatges, la integració d’habilitats i els sabers contemplats en el currículum d’educació infantil i primària; però és evident, que hi ha aprenentatges que és a fora de les quatre parets on s’integren més fàcilment i d’una manera totalment vivencial. Ja sense esmentar la cohesió, les normes de convivència i conducta i les oportunitats que en un entorn natural es brinden als infants per al seu desenvolupament acadèmic, personal i emocional.
D’aquesta manera, i ja per acabar, crec que pel poc temps que he pogut gaudir de les escoles Puig Drau, l’Alzinar i Pont Trencat, encara he après, he gaudit de la meva professió i m’he immers prou profundament en la dinàmica educativa d’aquesta comunitat tan interessant.
Comentaris recents