{"id":1994,"date":"2017-06-26T23:25:24","date_gmt":"2017-06-26T21:25:24","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/?p=1994"},"modified":"2017-06-26T23:25:24","modified_gmt":"2017-06-26T21:25:24","slug":"ultima-trobada-de-lerasmus-a-noruega-convivencia-felicitat-cami-experiencia-increible-i-aprenentatge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/general\/ultima-trobada-de-lerasmus-a-noruega-convivencia-felicitat-cami-experiencia-increible-i-aprenentatge\/","title":{"rendered":"\u00daltima trobada de l’Erasmus a Noruega: conviv\u00e8ncia, felicitat, cam\u00ed, experi\u00e8ncia, incre\u00efble i aprenentatge."},"content":{"rendered":"

Durant la setmana del 14 al 19 de maig sis alumnes i dues professores del centre van participar de l’\u00faltima trobada del projecte Erasmus+ ECLIPSE. En aquest projecte europeu sobre alfabetitzaci\u00f3 cultural hi participen cinc pa\u00efsos m\u00e9s: Turquia, It\u00e0lia, Gran Bretanya, Eslov\u00e8nia i Noruega. Els alumnes van ser acollits per les fam\u00edlies dels estudiants noruecs de Vikesa.<\/span><\/span><\/p>\n

El dilluns ens van donar la benvinguda a totes les delegacions participants i ens van explicar els m\u00e8todes d’aprenentatge. Tot seguit vam fer un recorregut pels diferents espais de l’escola: aules, tallers, biblioteca<\/span><\/span>,<\/span><\/span><\/span>… Els nostres alumnes van tenir l’oportunitat d’assistir a una classe i fer una petita presentaci\u00f3 d’ells mateixos.<\/span><\/span><\/p>\n

El dimarts vam anar a Stavenger, on vam visitar l\u2019Oilmuseum (el museu del petroli), la catedral i vam fer una passejada pels seus voltants.<\/span><\/span><\/p>\n

El dimecres 17 de maig vam celebrar i viure de primera m\u00e0 el dia Nacional de Noruega, on totes les escoles i totes les entitats fan una desfilada. Aquest any la desfilada es va fer a Bjerkreim. Tot seguit, es va fer un dinar al pati de l’escola de Bjerkreim i per finalitzar hi va haver m\u00fasica, jocs i danses tradicionals.<\/span><\/span><\/p>\n

El dijous, el temps i la pluja ens van impedir fer les activitats programades a l’aire lliure. Per la tarda, cada delegaci\u00f3 va cuinar un plat t\u00edpic de cada pa\u00eds que a la cloenda compartir\u00edem i degustar\u00edem amb la resta de les delegacions i amb les fam\u00edlies acollidores. <\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Aquest va ser el programa oficial, per\u00f2 el m\u00e9s interessant s\u00f3n les experi\u00e8ncies que els nostres alumnes van viure i que comparteixen tot seguit.<\/span><\/span><\/p>\n

Carme Flores i \u00c0ngels Sendra<\/strong><\/p>\n

\"493\"<\/a><\/p>\n

“Les emocions i m\u00e0gia comencen en el moment en qu\u00e8 et diuen que podr\u00e0s participar i gaudir d\u2019una magn\u00edfica experi\u00e8ncia. Poc a poc, vas fent el compte enrere, mentre coneixes a la persona que t’acollir\u00e0 a casa seva, qui t\u2019obre les portes de les experi\u00e8ncies.<\/em><\/p>\n

Arriba el dia, la nit abans est\u00e0s inquiet i neguit\u00f3s. Arribes a l\u2019aeroport, voles, cada cop m\u00e9s a prop del teu dest\u00ed, de la teva casa durant 5 dies. \u00a0\u00a0Arribem a Noruega, a menys d\u2019una hora per comen\u00e7ar l\u2019aventura amb els nostres acollidors. Per fi hem arribat, baixem de l’autocar, en aquell moment coneixem a persones magn\u00edfiques que recordarem tota la vida.<\/em><\/p>\n

La setmana va comen\u00e7ar i poc a poc va anar passant. Cada cop m\u00e9s junts, com una fam\u00edlia. En aquell moment, ens adonem que \u00e9s dijous, l\u2019\u00faltim dia amb tots els altres pa\u00efsos, passa el dia, i ens trobem per la nit, despr\u00e9s del sopar. Era l\u2019hora de marxar, l\u2019hora de dir ad\u00e9u, molta tristesa en les nostres cares, ja que marxava part de la fam\u00edlia, part del nostre cor, gent espectacular. Gent que possiblement no tornem a veure m\u00e9s. Per\u00f2 aquesta teoria no \u00e9s cent per cent segura.<\/em><\/p>\n

Som divendres, les \u00faltimes hores a Noruega. Mai pens\u00e0vem que aquesta aventura passaria tan r\u00e0pid, mesos esperant aquest viatge perqu\u00e8 acabes en unes hores. No vol\u00edem marxar, per\u00f2 l\u2019hora va arribar, l\u2019hora de marxar. All\u00e0 vam haver de despedir-nos un altre cop de part de la fam\u00edlia. En el moment d\u2019entrar a l\u2019aeroport vam sentir una tristesa impressionant.<\/em><\/p>\n

Vam pujar a l\u2019avi\u00f3. En el moment que va accelerar, ja no hi havia marxa enrere.<\/em><\/p>\n

Gr\u00e0cies a aquest viatge he pogut con\u00e8ixer gent magn\u00edfica, amable, gent que recordar\u00e9 tota la vida. El m\u00e9s important d\u2019aquest viatge ha estat la conviv\u00e8ncia, amb gent que no coneixies de res, per\u00f2 al final et sents part de la seva fam\u00edlia. \u00a0Des del meu punt de vista, recomano aquesta experi\u00e8ncia, ja que \u00e9s un record m\u00e9s que tens a la vida.”<\/em><\/p>\n

Gerard Lozano Serrano<\/strong><\/p>\n

“No s\u00e9 quina paraula pot ser la que millor defineixi aquesta setmana, he viscut tantes coses! He conegut a tanta gent nova, he sentit tantes coses, que definir-ho tot en una paraula \u00e9s pr\u00e0cticament impossible.<\/em><\/p>\n

Aquest ha sigut un viatge que m\u2019ha canviat, m\u2019ha fet cr\u00e9ixer internament, ha sigut una explosi\u00f3 de sentiments enorme que ha canviat molt la meva forma de veure el m\u00f3n. Crec que una bona paraula que podria definir aquesta setmana \u00e9s \u00abFELICITAT\u00bb , perqu\u00e8, en resum, \u00e9s el que he sentit durant tots aquests dies que he estat all\u00e0, una felicitat enorme cada cop que pos\u00e0vem una can\u00e7\u00f3 i la ball\u00e0vem, cada cop que f\u00e8iem bromes i tots r\u00e8iem… \u00a0Els somriures de la gent no els podr\u00e9 oblidar mai. La gent all\u00e0 \u00e9s tan oberta de ment, tan intel\u00b7lectual, la majoria \u00e9s tan simp\u00e0tica i amable… Con\u00e8ixer a aquella gent ha sigut una de les millors experi\u00e8ncies de la meva vida, he apr\u00e8s una infinitat de coses amb ells i no canviaria les experi\u00e8ncies viscudes amb ells ni aquest viatge per res del m\u00f3n. Poder con\u00e8ixer tot all\u00f2, conviure amb les fam\u00edlies i haver pogut fer totes aquelles excursions i activitats s\u00f3n coses que m\u2019han marcat i mai oblidar\u00e9.<\/em><\/p>\n

La fam\u00edlia m\u2019ha ajudat a sentir-me totalment immers en aquesta experi\u00e8ncia, els agraeixo eternament haver-me tractat com a un fill m\u00e9s i haver-me obert les portes de casa seva sense quasi con\u00e8ixer-me. I saben que si algun dia venen a Espanya, tamb\u00e9 tindran les \u00a0portes obertes de casa meva.<\/em><\/p>\n

Un dels dies en qu\u00e8 m\u00e9s coses vaig sentir va ser el dimecres 17 de Maig, on vaig poder sentir una estimaci\u00f3 especial cap a aquell lloc, al veure com la gent li tenia tant de respecte i li mostrava tant d\u2019amor al seu pa\u00eds, aquell dia em vaig enamorar totalment de Noruega.<\/em><\/p>\n

El que m\u00e9s trobo a faltar d\u2019all\u00e0 \u00e9s la gent, crec que \u00e9s el millor que m\u2019he emportat d\u2019aquest viatge. Poder seguir en contacte amb totes aquelles persones que he conegut i que han sigut la part m\u00e9s important d\u2019aquest viatge i que sense elles, res hagu\u00e9s sigut el mateix.<\/em><\/p>\n

Els estic eternament agra\u00eft d\u2019haver fet d\u2019aquest viatge. En un futur, ens tornarem a veure? Probablement. El m\u00f3n \u00e9s molt petit si ho penses b\u00e9, i estic segur que algun dia tornarem a riure tots junts fins i tot m\u00e9s que en aquesta \u00faltima setmana.”<\/em><\/p>\n

Jabir Fekkak<\/strong><\/p>\n

\"Processed<\/p>\n

Aqu\u00ed podeu veure una fotografia, una simple fotografia amb uns nens rient, per\u00f2 el que no podreu entendre \u00e9s que darrera aquesta imatge hi ha mil records, mil moments i mil persones que mai oblidarem.<\/em><\/p>\n

No podria arribar a imaginar com amb unes persones desconegudes podria tenir tanta complicitat en pocs dies.<\/em><\/p>\n

No puc explicar realment tot el que he viscut en aquest viatge, ja que hi ha emocions que nom\u00e9s podran entendre les persones que han participat en el projecte, les que s\u2019han obert realment i han compartit la seva vida una setmana amb uns quants desconeguts que a dia d\u2019avui podem anomenar amics. Amics que potser no tornarem a veure mai m\u00e9s, per\u00f2 al cap i a la fi seran sempre amics.<\/em><\/p>\n

Sensacions impressionants, s\u00f3n les que he viscut amb ells i l\u2019\u00fanic que puc arribar a plasmar amb paraules en aquest text.<\/em><\/p>\n

Aquesta experi\u00e8ncia m\u2019ha obert la ment per poder con\u00e8ixer tots els camins que hi ha al m\u00f3n. Durant molt temps pensem que som el centre del m\u00f3n, que no podem sortir de la nostra zona de confort i ens oblidem de tota la gent magnifica que hi ha fora.<\/em><\/p>\n

Gr\u00e0cies a aquest projecte, he pogut con\u00e8ixer unes persones incre\u00efbles, he pogut con\u00e8ixer un cam\u00ed diferent, un cam\u00ed \u00fanic, un cam\u00ed que nom\u00e9s podrem entendre nosaltres.<\/em><\/p>\n

Minerva Graells<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\"image1\"<\/a><\/p>\n

“Anar a Noruega amb el projecte ECC i Erasmus+ ha sigut una gran experi\u00e8ncia per mi i \u00a0els meus companys.<\/em><\/p>\n

A Noruega hi ha tres coses que em van enamorar. \u00a0La primera \u00e9s el paisatge, la natura, els llacs d\u2019aigua gelada per\u00f2 cristal.lina a la vegada, aquelles cascades que veies al mat\u00ed quan et llevaves i miraves per la finestra, que et feien aixecar-te amb ganes de viure, descobrir i disfrutar. Els boscos foscos on la llum entrava entre els arbres, era com entrar al parad\u00eds, viatjar a un altre m\u00f3n. Caminar per aquells corriols… no s\u00e9 perqu\u00e8 per\u00f2 em sentia feli\u00e7, animat i \u00a0esperan\u00e7at.<\/em><\/p>\n

La segona cosa que voldria destacar que em va impressionar va ser l\u2019escola. All\u00e0 la gent es comporta molt b\u00e9 a les classes, tenen un respecte impressionant pel professor\/a. La gent seu a sobre els armaris, pilotes de pilates, per\u00f2 tot i aix\u00ed, es segueixen comportant de meravella. Un altre punt que m\u2019agradaria destacar sobre l\u2019escola s\u00f3n les normes, all\u00e0 \u00e9s molt diferent d’aqu\u00ed, a Espanya nom\u00e9s es t\u00e9 en compte aprovar i aprendre, en canvi all\u00e0, tenen unes normes que et fan canviar la manera de veure les coses. Les normes s\u00f3n les seg\u00fcents: \u201cWell being, be safety allways be kind\u201d i despr\u00e9s la norma que sempre recordar\u00e9 \u201cdo your best not be the best\u201c i despr\u00e9s de tot aix\u00f2 aprendre.<\/em><\/p>\n

L’\u00faltima cosa i per a mi la m\u00e9s important \u00e9s la gent. No hi ha paraules per explicar com s\u00f3n aquelles persones, els moments que ens van fer viure, tot els riures, les tardes menjant gofres, jugant unes bitlles noruegues, quan qued\u00e0vem tots a casa d\u2019 alg\u00fa, xerr\u00e0vem… \u00a0aix\u00ed em podria est\u00e0 tot el dia recordant moments que vam passar amb aquella gent meravellosa, aquella gent que va fer que no volgu\u00e9ssim marxar de Noruega, aquella gent que ens treia el somriure cada tarda, a cada moment del dia que est\u00e0vem amb ells era una experi\u00e8ncia nova, un nou sentiment, una nova emoci\u00f3. Per\u00f2 no nom\u00e9s em refereixo als nois i noies de Noruega sin\u00f3 tamb\u00e9 als meus companys de viatge; aquella tarda cuinant truita de patates va ser una de les millors de la meva vida, no ho oblidar\u00e9 mai.”<\/em><\/p>\n

Miquel Robert Vich<\/strong><\/p>\n

\"IMG-20170516-WA0057-01\"<\/a><\/p>\n

“Incre\u00efble, aquesta \u00e9s la paraula que em ve a la ment quan penso en aquesta setmana, en aquestes hores, moments i persones, sobretot persones.<\/em><\/p>\n

Fa menys de 5 hores que he deixat Noruega i persones que mai oblidar\u00e9, gent a la qual coneixia i altres als que vaig con\u00e8ixer l’\u00faltim dia. Deixar\u00e9 enrere una fam\u00edlia que m’ha fet sentir com a casa, acollir-me amb els bra\u00e7os oberts i amb tantes ganes de viure aquesta experi\u00e8ncia com les que tenia jo.<\/em><\/p>\n

Tampoc em puc oblidar de les persones que m’he creuat a l’institut i m’he hagut de girar dues vegades o aquelles que amb un simple toc de dits ens enten\u00edem i no pod\u00edem deixar de riure. Tamb\u00e9 deixar\u00e9 tots els moments que no es poden definir, com he dit abans, amb una paraula que no sigui “incre\u00efble”: tirar-se a un llac amb roba, escalar muntanyes amb l’\u00fanica ajuda d’una corda per veure el millor paisatge que he vist mai, sentir-me tan noruega com ells, menjar tants gelats com pogu\u00e9s el 17 of Mai, haver conegut millor a persones que creia con\u00e8ixer…<\/em><\/p>\n

I ara aqu\u00ed, asseguda a l’avi\u00f3, escoltant una de les meves can\u00e7ons preferides i mirant per la finestra, nom\u00e9s puc agrair el poder viure aix\u00f2, encara que el moment de dir ad\u00e9u \u00e9s la cosa m\u00e9s horrible. He viscut coses tan incre\u00efbles i he estat amb persones tan meravelloses, que ara mateix, l’\u00fanic que s\u00e9, \u00e9s que aix\u00f2 no s’ha acabat.”<\/em><\/p>\n

Aina Martin<\/strong><\/p>\n

\"thumbnail_IMG_5494\"<\/a><\/p>\n

“Com definiria aquest viatge? Un viatge que et fa tenir les teves emocions\/sentiments a flor de pell durant tot el dia. Un viatge que despr\u00e9s d\u2019haver lluitat durant dos anys i haver passat hores i hores a l\u2019ordinador fent treballs que no eren gens f\u00e0cils o poc comuns per poder anar a Noruega; creieu-me, aquestes hores que he passat han valgut la pena. En aquesta estada he apr\u00e8s i he sentit moltes coses. M\u2019he sentit una persona realment noruega, la fam\u00edlia en qu\u00e8 he estat m\u2019han integrat super b\u00e9 des del minut 1, he compartit el dia a dia i els sentiments de la gent d\u2019all\u00e0, per\u00f2 sobretot he pogut sentir com estimen i la passi\u00f3 que tenen pel seu pa\u00eds el 17 de maig, el dia Nacional de Noruega. Vaig tenir molta sort de poder assistir-hi. Ha sigut un viatge ple d\u2019emocions. Aix\u00ed que anir\u00e9 descrivint mica a \u00a0mica les emocions que he pogut sentir en aquesta petita estada.<\/em><\/p>\n

Euf\u00f2ria:<\/b> L\u2019euf\u00f2ria que vaig sentir quan em van dir que aniria a Noruega, un viatge que portava esperant i lluitant durant 2 anys, i gr\u00e0cies a aix\u00f2 he pogut veure i aprendre que si t\u2019esforces, poses ganes i il\u00b7lusi\u00f3 pel que vols ho pots aconseguir, que tot el que has lluitat i has passat ha valgut realment la pena, que si et rendeixes no serveix per a res. Aix\u00ed que gr\u00e0cies a aix\u00f2 s\u00e9 que si lluito de veritat pel que vull ho podr\u00e9 aconseguir.<\/em><\/p>\n

Admiraci\u00f3:<\/b> Admiro els paisatges de Noruega, els pobles, cada rac\u00f3 que he vist d\u2019aquest pa\u00eds, per\u00f2 sobretot admiro \u00a0la seva gent. Els admiro per la passi\u00f3 que tenen pel seu pa\u00eds, el respecte que li donen als paisatges, no he vist cap bosc, cam\u00ed, carrer, llac… en mal estat. Si veien una llauna la recollien, en canvi aqu\u00ed a Espanya fan pena alguns boscos. Tamb\u00e9 quan an\u00e0vem passant per paisatges i ens explicaven la hist\u00f2ria d\u2019aquella muntanya parlaven amb molta passi\u00f3 o quan descrivien la tomba d\u2019algun personatge hist\u00f2ric de Noruega parlaven amb molt orgull d\u2019aquella persona. Per\u00f2 sobretot els admiro per la seva manera de ser. Comencem per la fam\u00edlia, des del minut 1, m\u2019han tractat com la seva filla i mira que no em coneixien de res, doncs s\u00ed, m\u2019han tractat com si fos de veritat la seva filla, m\u2019han donat tot el que necessitava, em preguntaven si estava b\u00e9, m\u2019han tractat super b\u00e9, la casa de la Malene semblava la meva casa. Els seus germans igual, he jugat, he rigut i hem parlat de moltes coses com si f\u00f3ssim amics de tota la vida, han sigut com uns germanets petits que mai he tingut. I no parlem de la Malene, ha sigut com tenir una millor amiga noruega, si veia que em mullava per la pluja em donava el seu paraigua, m\u2019ha cuidat molt b\u00e9. Tamb\u00e9 quan an\u00e0vem a casa de la Frida, de la Dagne o la Solfrid tots els pares ens van cuidar i acollir molt b\u00e9 i mira que no ens coneixien de res. Per\u00f2 a part de les fam\u00edlies, all\u00e0 la gent \u00e9s molt respectuosa amb tot, els alumnes abans de cada classe s\u2019aixecaven quan entrava el professor i li feien una rever\u00e8ncia i li deien bon dia. All\u00e0 la gent encara que no et conegui et tracten molt b\u00e9, en canvi aqu\u00ed a Espanya quan veiem un foraster ja li diem \u201cguiri\u201d o els menyspreem. Els nens de l\u2019institut s\u2019han portat molt b\u00e9 amb nosaltres i ja s\u2019han convertit en els nostres amics, tenim grups de Facebook, Snapchat i ens parlem cada dia. \u00a0<\/em><\/p>\n

Afecte:<\/b> He agafat molt d\u2019afecte a la gent d\u2019all\u00e0, ja formen part de la meva vida. Per\u00f2 sobretot he agafat molt d\u2019afecte a la fam\u00edlia i als seus germanets petits i tamb\u00e9 a la seva natura.<\/em><\/p>\n

Gratitud: <\/b>Estic molt agra\u00efda amb la gent que em va acollir, em van fer sentir part de la seva vida. No s\u00e9 com donar les gr\u00e0cies a la gent d\u2019all\u00e0, per tot el que he apr\u00e8s de les seves costums, de Noruega i sobretot \u00a0de ells . Tamb\u00e9 estic agra\u00efda a tota la gent que ha fet possible aquest projecte, des de l\u2019institut fins a tots els professors que s\u2019han implicat.<\/em><\/p>\n

Enyoran\u00e7a: \u00a0<\/b>Enyoro una mica que quan em despertava aixecava la cortina i veia un llac o aquelles muntanyes al mig de la boira. Enyoro els paisatges, les costums, la pluja o la temperatura d\u2019all\u00e0 i sobretot enyoro la gent d\u2019all\u00e0. Enyoro la veu de la Malene quan em despertava i deia \u201cgood morning\u201d cada mat\u00ed i quan sortia de l\u2019habitaci\u00f3 veia els seus germanets i em deien \u201cgood morning\u201d o \u201cgood night\u201d cada nit quan an\u00e0vem a dormir. Enyoro els moments que vam passar tots el noruecs i catalans junts intercanviant coneixements o coses de cada pa\u00eds, els jocs que ens van ensenyar, els riures que vam passar, o el caminet que hav\u00edem de fer cada dia per anar a l\u2019institut, passant pel mig de la muntanya,…<\/em><\/p>\n

Afortunada: <\/b>M\u2019he sentit afortunada de poder participar en aquest projecte, perqu\u00e8 no tothom t\u00e9 oportunitats com aquesta a la vida. M\u2019he sentit afortunada de poder aprendre de gent d\u2019altres pa\u00efsos, sobretot per aprendre de la gent noruega. M\u2019he sentit afortunada aquests 6 dies de ser una noruega, perqu\u00e8 quan els turistes v\u00e9nen a Noruega al\u00b7lucinen amb la natura i ja est\u00e0, per\u00f2 al\u00b7lucinarien el triple si visquessin durant uns dies a una casa Noruega.<\/em><\/p>\n

\u00c9s una experi\u00e8ncia \u00a0que mai oblidar\u00e9, que et fa aprendre i madurar de cop, que t\u2019ensenya a valorar les petites coses de la vida i que encara que \u00a0el m\u00f3n estigui separat per fronteres aquestes no serveixen de res. En realitat tots som iguals, l\u2019\u00fanic que ens diferencia s\u00f3n les costums i creences. No has de menysprear a ning\u00fa pel fet que sigui d\u2019un altre pa\u00eds, perqu\u00e8 sempre \u00a0pots aprendre de tothom encara que sigui estranger o encara que sigui un nen petit de 7 anys. En aquesta vida pots aprendre de tothom, \u00a0no nom\u00e9s dels teus pares i professors. \u00a0Tothom t\u00e9 alguna cosa a aportar a la vida. I que en aquesta vida si et tanques amb tu mateix i no surts de casa no saps el que et perds.”<\/em><\/p>\n

Il\u00e8nia Llamas<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant la setmana del 14 al 19 de maig sis alumnes i dues professores del centre van participar de l’\u00faltima trobada del projecte Erasmus+ ECLIPSE. En aquest projecte europeu sobre alfabetitzaci\u00f3 cultural hi participen cinc pa\u00efsos m\u00e9s: Turquia, It\u00e0lia, Gran Bretanya, Eslov\u00e8nia i Noruega. Els… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2232,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[63,62,65,64],"class_list":["post-1994","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-ecc","tag-eclipse","tag-erasmus","tag-erasmus-creativity-club"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1994","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1994"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1994\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2244,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1994\/revisions\/2244"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2232"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1994"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1994"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesvallbonadanoia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1994"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}