{"id":313,"date":"2009-02-01T17:59:28","date_gmt":"2009-02-01T16:59:28","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xtec.cat\/lboix\/iesernestlluch\/"},"modified":"2009-02-01T17:59:28","modified_gmt":"2009-02-01T16:59:28","slug":"xifrar-missatges","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/mates\/videos\/xifrar-missatges\/","title":{"rendered":"Xifrar missatges"},"content":{"rendered":"

[kml_rm movie=\"http:\/\/video.xtec.cat:8080\/ramgen\/edu3tv\/video\/tvc\/digits\/001_673687.rm\" width=\"352\" height=\"288\"\/]<\/code><\/p>\n

A internet, de vegades, la informaci\u00f3 intercanviada no la pot con\u00e8ixer qualsevol, ha de ser secreta. Per\u00f2, com es fa perqu\u00e8 una informaci\u00f3 sigui secreta?<\/font><\/h4>\n

Mireu el video que hi ha a l’inici d’aquest article extret del web www.edu3.cat i llegiu-ne el resum:<\/p>\n

Des de fa molt de temps, els ex\u00e8rcits han hagut de protegir les seves comunicacions. Per exemple, els militars grecs feien servir l’esc\u00edtala, que era un bast\u00f3 de fusta amb una cinta de cuir. El missatge s’escrivia sobre la cinta enrotllada al bast\u00f3, un cop desenrollatda contenia el missatge encriptat.<\/strong><\/h5>\n
\u00a0Els romans van idear altres sistemes d’encriptaci\u00f3. L’emperador Juli C\u00e8sar va donar nom al sistema C\u00e8sar, en qu\u00e8 cada lletra del missatge era substitu\u00efda per la lletra que hi havia unes quantes posicions m\u00e9s endavant. El missatge es desxifrava amb la clau corresponet, \u00e9s a dir, amb el nombre de posicions de despla\u00e7ament de cada lletra.<\/strong><\/h5>\n
\u00a0Al segle XVI, el franc\u00e8s Blaise de Vigen\u00e8re va idear un dels m\u00e8todes m\u00e9s segurs. Per encriptar un missatge feia servir l’anomenada “tabula recta”, amb l’alfabet repetit vint-i-sis vegades, que funcionava amb una paraula clau.<\/strong><\/h5>\n
La criptografia en sentit modern, per\u00f2, va comen\u00e7ar durant la Segona Guerra Mundial. L’ex\u00e8rcit alemany feia servir una m\u00e0quina anomenada Enigma. Cada vegada que s’hi teclejava una lletra es tancava un circuit el\u00e8ctric, giraven uns rotors i es produ\u00efa la corresponent encriptaci\u00f3. Tot i que els alemanys consideraven els seus missatges indesxifrables, els aliats els van aconseguir desxifrar sovint. Primer ho van fer amb una m\u00e0quina anomenada Bombe i, m\u00e9s tard, amb la Colossus, que tenia les caracter\u00edstiques d’un ordinador.<\/strong><\/h5>\n
Actualment hi ha dues t\u00e8cniques d’encriptaci\u00f3. Una \u00e9s la “sim\u00e8trica”, en qu\u00e8 es fa servir la mateixa clau per xifrar i per desxifrar el missatge. L’altra \u00e9s l’encriptaci\u00f3 “asim\u00e8trica”, en qu\u00e8 hi ha dues claus, una de p\u00fablica i una de privada.<\/strong><\/h5>\n

Si en voleu saber m\u00e9s d’aquest temes us recomanem el llibre: “Los c\u00f3digos secretos”<\/strong> de Simon Singh que es troba descatalogat i que nom\u00e9s he aconseguit trobar en franc\u00e8s. Potser algun blocaire em pot dir com aconseguir-ne un exemplar en castell\u00e0, el va publicar l’editorial Debate.<\/p>\n

Tamb\u00e9 en podeu aprendre m\u00e9s al llibre “La m\u00fasica de los n\u00fameros primos”<\/strong> de Marcus du Sautoy.<\/p>\n

Si voleu veure alguna pel\u00b7li relacionada us recomano Enigma<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[kml_rm movie=”http:\/\/video.xtec.cat:8080\/ramgen\/edu3tv\/video\/tvc\/digits\/001_673687.rm” width=”352″ height=”288″\/]
\nA internet, de vegades, la informaci\u00f3 intercanviada no la pot con\u00e8ixer qualsevol, ha de ser secreta. Per\u00f2, com es fa perqu\u00e8 una informaci\u00f3 sigui secreta?
\nMireu el video que hi ha a l’inici d’aquest article extret del web www.edu3.cat i llegiu-ne… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[128],"tags":[],"class_list":["post-313","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-videos"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/313","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=313"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/313\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=313"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=313"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=313"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}