{"id":1832,"date":"2011-09-25T12:45:34","date_gmt":"2011-09-25T11:45:34","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xtec.cat\/lboix\/?p=1832"},"modified":"2020-04-22T22:23:20","modified_gmt":"2020-04-22T20:23:20","slug":"cordes-amb-nusos-per-calcular-les-superficies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/general\/cordes-amb-nusos-per-calcular-les-superficies\/","title":{"rendered":"Cordes amb nusos per calcular les superf\u00edcies."},"content":{"rendered":"

En l’\u00faltim exemplar del National Geographic podem trobar un article titulat Matem\u00e0tiques a Egipte. El saber m\u00e9s pr\u00e0ctic dels antics mestres<\/strong>. Una part de l’article parla de les cordes amb nusos per calcular les superf\u00edcies.<\/p>\n

\"\"<\/a>Els agrimensors egipcis tenien fama reconeguda. Climent d’Alexandria (segles II-III dC) recorda en el seu Stromata les paraules del gran matem\u00e0tic i fil\u00f2sof Dem\u00f2crit d’Abdera (segles V-IV aC) quan va dir que ning\u00fa li avantatjava en la construcci\u00f3 de l\u00ednies geom\u00e8triques per mitj\u00e0 del dibuix, “ni tan sols els anomenats harpedonaptai<\/em> pels egipcis, amb els que vaig estar cinc anys fora “. Aquests harpedonaptai<\/em> o “estiradors de corda”, agrimensors, mesuraven les superf\u00edcies dels camps amb cordes, buscant formar angles rectes. La forma dels camps egipcis era rectangular i trapezo\u00efdal, aix\u00ed que amb una simple triangulaci\u00f3 podien aconseguir bons resultats. Amb aquestes mesures tamb\u00e9 es calculava la producci\u00f3 de cada parcel\u00b7la segons la seva qualitat.<\/p>\n

Les inundacions peri\u00f2diques del riu Nil esborraven els l\u00edmits dels camps dedicats a l’agricultura. Es diu que per aix\u00f2, en tornar el riu al seu curs normal, els funcionaris reials marcaven novament els terrenys determinant els angles rectes. D’altra banda, les conegudes pir\u00e0mides mostren una precisi\u00f3 en l’alineament, el mesurament i la construcci\u00f3 d\u2019angles rectes.<\/p>\n

Per determinar un angle recte utilitzaven una corda en la que marcaven 12 unitats, situant nusos sempre a la mateixa dist\u00e0ncia U. Despr\u00e9s unien el primer nus amb l’\u00faltim i formaven un triangle de manera que un dels costats \u00e9s igual a tres unitats, un altre a quatre unitats i el tercer quedava aleshores de cinc unitats (3,4,5). Aquest triangle tenia segur un angle recte. Tamb\u00e9 sabien que podien aconseguir triangles rectangles amb altres mesures de costats: 6, 8 i 10, 9, 12 i 15, i amb altres incomptables ternes de nombres enters. La propietat coneguda com a teorema de Pit\u00e0gores rep aquest nom perqu\u00e8 s’atribueix la seva demostraci\u00f3 a aquest savi grec. No obstant aix\u00f2, altres pobles, com els babilonis, els egipcis i fins i tot els hind\u00fas i els xinesos, la van con\u00e8ixer abans o en la mateixa \u00e8poca.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En l’\u00faltim exemplar del National Geographic podem trobar un article titulat Matem\u00e0tiques a Egipte. El saber m\u00e9s pr\u00e0ctic dels antics mestres. Una part de l’article parla de les cordes amb nusos per calcular les superf\u00edcies.
\n<\/a>Els agrimensors egipcis tenien fama reconeguda. Climent d’Alexandria (segles II-III… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,122],"tags":[],"class_list":["post-1832","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-mates"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1832","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1832"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1832\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4617,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1832\/revisions\/4617"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1832"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1832"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/sesernestlluch-cunit\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1832"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}