Avui amb l’alumnat de 3r d’ESO, hem tornat a experimentar amb unes politges hist\u00f2riques i ben boniques que ens ha deixat en David Ribalta de Construccions Ribalta, S.L. En primer lloc, hem aixecat amb els bra\u00e7os i sense cap ajuda, un banc del passad\u00eds i hem constatat que es tracta d’un pes prou significatiu. En segon lloc, les hem aixecat amb l’ajuda d’una politja fixa. Finalment, hem col\u00b7locat una politja fixa i una de m\u00f2bil.<\/p>\n
\u00d2bviament, hem constatat el que hav\u00edem calculat de forma te\u00f2rica a l’aula. La construcci\u00f3 d’una politja fixa i una de m\u00f2bil ens aporta avantatge mec\u00e0nic i, per tant, notem clarament que fem menys for\u00e7a (la meitat) per aixecar aquestes taules.<\/p>\n
Per contra, ens suposa estirar m\u00e9s quantitat de corda (el doble), at\u00e8s que l’energia ni es crea ni es destrueix, es transforma (obviem la fricci\u00f3 de la corda amb les politges i de les mateixes politges). Tamb\u00e9 amb una sola politja fixa, tot i no obtenir avantatge mec\u00e0nic, constatem que aixequem de forma m\u00e9s c\u00f2moda el pes, at\u00e8s que aprofitem el nostre propi pes a l’hora d’estirar la corda.<\/p>\n\n\t\t