El primer és el respecte. A l’escola bressol en tractar-se d’infants molt petits, cal anar a poc a poc, com a totes les altres propostes que estan entenen i aprenent.
Què passa amb els infants que no volen res al cap o pintar-se la cara?
Ens hem aturat a pensar si l’infant gaudeix d’aquest joc “imposat”?
En si estan còmodes dins la disfressa que hem escollit?
En aquestes situacions ens adonem de com sovint els adults, ens centrem en nosaltres mateixos, vivint moltes vegades al marge de la comprensió dels infants. I és que els nens i les nenes generalment expliquen prou bé allò que senten, sigui amb paraules, plorant o amb cara d’estranyesa.
A la nostra escola donem l’oportunitat de què famílies i mestres podem aprendre a escoltar els infants, observar la seva forma de descobrir el món que els envolta, i decidir quines propostes els hi podem donar. Mitjançant l’observació fem una tria de materials i espais que fomentin una participació lliure i autònoma, respectant així la seva voluntat.
No es tracta de suprimir per complet la tradició, es tracta de reinventar-se.
No oblidem que l’educació és viva, per Carnaval, no tot s’hi val.
