Els ambients d’aprenentatge es basen en la idea que l’espai i l’entorn poden ser una font d’estímuls per l’aprenentatge autònom i autoguiat de l’infant en una interrelació amb aquests i, per tant, és necessari que es propiciï aquesta relació positiva entre infant i ambient, tot enriquint-lo, fent-lo accessible i amb reptes segons els interessos i les necessitats dels nens i nenes.
L’ambient no es pot entendre només com un espai o la presència d’uns materials determinats, sinó com un món de relacions i interrelacions que es transforma i es viu a partir de la intencionalitat educativa de la persona adulta que acompanya.
Maria Montessori ja va treballar en aquesta línia buscant proporcionar als infants un ambient estimulador i estructurat per tal que la seva activitat autònoma pogués desenvolupar-se; allò que seria “estimular la vida, però deixant que s’expansioni lliurement”.
-Temps i ritmes
L’aprenentatge requereix temps per tal que es desenvolupin i aflorin els processos interns que el fan possible. És per això que cal respectar de manera individual els diversos ritmes dels infants. El treball per ambients facilita aquest respecte en oferir diverses opcions i possibilitats segons el moment de l’infant i les seves necessitats d’aprenentatge.
-Reptes, esforç i afany de superació
Posant en joc el constructivisme i la motivació intrínseca per a l’aprenentatge, els reptes i les possibilitats que ofereixen els ambients afavoreixen l’auto-construcció de l’aprenentatge, de manera significativa i segons els propis processos.
-Assaig i error
Una de les principals fonts d’aprenentatge és l’assaig i error, i els ambients permeten i afavoreixen aquest procés per tal que els infants puguin realitzar, a través de la interacció amb les propostes, comprovacions empíriques d’hipòtesis; prendre decisions; retroalimentar-se i avaluar les seves accions.
Propietats dels materials i objectes
La tria de materials i objectes que ha de contenir l’ambient ha de ser molt curosa i estudiada.
Cal que ens fixem, primerament, en els elements de seguretat. Per moltes possibilitats educatives que tingui un material, sempre cal prioritzar que no suposi un risc o perill per als infants. Seguidament, hem de considerar-ne les propietats i possibilitats d’exploració i combinació, pensant que promoguin i facilitin els aprenentatges previstos. Materials secundaris tan importants són els materials principals com els que els acompanyen: possibles decoracions, plantes, safates, caixes, mobles, catifes, coixins, etc. Tot ha de tenir una coherència i un sentit estètic, i ha de promoure que l’interès se centri en el material per manipular i explorar, propiciant un ambient agradable, acollidor i viu.
