{"id":1133,"date":"2022-09-23T11:28:57","date_gmt":"2022-09-23T09:28:57","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-pinotxo\/?p=1133"},"modified":"2022-09-23T11:42:25","modified_gmt":"2022-09-23T09:42:25","slug":"mossegades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-pinotxo\/articles\/mossegades\/","title":{"rendered":"Mossegades"},"content":{"rendered":"
\n

Les mossegades i les agressions a la llar d’ infants<\/h2>\n

S\u00f3n comunes i normals entre els infants d’un a tres anys les mossegades i d’altres agressions.
\nLes mossegades ens poden semblar no naturals i agressives. Per\u00f2 l’infant d’1 any, no \u00e9s conscient de que fa mal. La majoria de les vegades, aquest comportament es deu a la curiositat natural i la falta de llenguatge verbal.
\nSi un infant vol una joguina i encara no est\u00e0 capacitat per demanar-la , segurament utilitzi algun tipus d’acte agressiu per aconseguir-la. Si amb aix\u00f2 obt\u00e9 el que vol ( la joguina o l’atenci\u00f3 de l’ adult), probablement torni a comportar-se d’ aquesta manera m\u00e9s endavant.<\/p>\n

Per qu\u00e8 ho fan?<\/h2>\n

De vegades el nen\/a es sobreestimula tant que perd el control i esgarrapa o mossega.
\nLa proximitat tamb\u00e9 pot generar aquest tipus de comportament, encara que nom\u00e9s hi hagin 2 nens\/es. Els infants tenen el sentit del propi espai tant com els adults ,i si es veuen enva\u00efts, poden agredir.<\/p>\n

Com hem d’ actuar els adults?<\/h2>\n

Les agressions infantils que es produeixen a la llar d’infants, no s\u00f3n un signe d’agressi\u00f3 personal. L’ infant no planeja les seves accions, no hi t\u00e9 intencionalitat; a aquestes edats \u00e9s pur instint. Les mans i les dents s\u00f3n les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funci\u00f3 de la resposta que n’obtenen. Cal dir que les mossegades tendeixen a desapar\u00e8ixer a mesura que el llenguatge evoluciona, mentre que les agressions manuals (picar) no.
\nCastigar un infant perqu\u00e8 agredeix als altres nom\u00e9s afavoreix que aquell nen\/a es senti frustrat. Com adults hem de tenir clar quins s\u00f3n els esquemes de conducta social que volem veure en els nostres fills\/es i reproduir-los en tot moment. Es tracta de generar situacions positives i de bona conviv\u00e8ncia que afavoreixin que a llarg o curt termini les agressions deixin de tenir cabuda en les relacions dels nostres nens i nenes.
\nEntenem que no \u00e9s f\u00e0cil acceptar aquestes situacions quan l’ agredit es el nostre fill\/a. \u00das demanem paci\u00e8ncia i comprensi\u00f3 tant per l’ infant agredit com per l’ infant que agredeix.
\nEl seg\u00fcent article, escrit per la psic\u00f2loga Imma Riu, va apar\u00e8ixer a la revista “El Pont” el desembre de 2009:<\/p>\n

PETONS I QUEIXALADES<\/h2>\n

Tant \u00e9s, petons o queixalades, s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncies de les emocions que sentim. Els primers els normalitzem i els segons els patologitzem. Si no \u00e9s problema el fet que un infant digui “totxe” enlloc de “cotxe” quan encara no sap parlar… per qu\u00e8 ho \u00e9s que mossegui quan encara no sap expressar sentiments? si fos capa\u00e7 de dir “es que no ho entenc!”, “no et puc explicar el que vull”, “tinc ganes d’estar amb tu”, “em fan mal les dents”… si fos capa\u00e7 de fer-ho, segurament ho faria i no mossegaria. Hi ha molts adults que no s\u00f3n capa\u00e7os de dir “em sento malament amb el que has fet” i es passen tres dies fent morros amb un mutisme completament voluntari.
\nLes emocions ens mouen per facilitar-nos la vida. La por ens fa fugir d’all\u00f2 que temem o ens ajuda a preparar-nos i estar alerta davant una situaci\u00f3 perillosa. L’enuig \u00e9s l’emoci\u00f3 que tenim quan ens sentim frustrats, quan creiem que ens traspassen els nostres l\u00edmits. L’enuig ens porta a agredir per defensar-nos. Aquell comportament agressiu que va ser tan \u00fatil als nostres avantpassats per defensar-se dels depredadors, ara no ens permet socialitzar-nos. El que hem desenvolupat al llarg dels anys s\u00f3n altres respostes alternatives: diem no, marxem, ens queixem… per aprendre, tanmateix, necessitem temps, un entorn que ens ensenyi una maduraci\u00f3 del nostre sistema nervi\u00f3s.
\nMentre aix\u00f2 passa als nostres cervells, curs rere curs i a totes les escoles bressol, als voltants de l’any, els infants mosseguen. De fet mosseguen, mengen amb les mans, o amb poca tra\u00e7a amb la cullera i fan el pip\u00ed als bolquers. Quan hagin apr\u00e8s altres habilitats ja les posaran en pr\u00e0ctica. Per\u00f2, mentre no sigui aix\u00ed, les educadores es veuran en la dif\u00edcil situaci\u00f3 d’explicar a aquell pare o mare com ha estat la mossegada escandalosa que s’ha marcat a la cara de l’infant. O b\u00e9 comentar a uns pares, mig amo\u00efnat per la pressi\u00f3 dels altres, que el seu fill o la seva filla fa uns dies que mossega.
\nElles saben molt b\u00e9 qu\u00e8 fer. Elles coneixen a la perfecci\u00f3 els mecanismes d’aprenentatge dels seus infants. Algunes diran “no” amb to afectu\u00f3s per\u00f2 decidit, i apartaran l’infant del lloc on es troba. D’altres li explicaran que all\u00f2 fa mal. O potser l’apartaran sense mirar-lo directament i evitar aix\u00ed que aquell intent de cridar l’atenci\u00f3 tingui \u00e8xit. Li ensenyaran a reclamar-la d’una altra manera. En molts casos podran evitar-ho distraient-lo amb can\u00e7ons o jocs. En alguna escola s’hauran preocupat de disposar d’aquells objectes que permetran descarregar aquella tensi\u00f3 acumulada per tot el que viu tan intensament. En molts equips elles es tranquil\u00b7litzaran compartint-ho amb les companyes i despr\u00e9s observaran, com per art de m\u00e0gia, que aquest “ansiol\u00edtic” tamb\u00e9 t\u00e9 un efecte en la conducta de l’infant. I aix\u00ed, amb l’esfor\u00e7 i la dedicaci\u00f3 de cada dia, aquells infants que mossegaven tan sovint, quan arribi el curs seg\u00fcent, hauran canviat la mossegada per un grollerament “\u00e9s meu!”. Encara els queda molt per aprendre.
\nMoltes fam\u00edlies seguiran amb m\u00e9s o menys coneixements o intu\u00efci\u00f3 aquestes passes i, si tot va com ha d’anar, despr\u00e9s d’uns anys trobarem un adult amb una maduresa emocional reclamant de forma assertiva (educada per\u00f2 decidida) all\u00f2 que creu que li pertoca. Si no \u00e9s aix\u00ed, formar\u00e0 part d’un dels milers d’adults immadurs amb els que compta la nostra “avan\u00e7ada societat” esperant que el m\u00f3n giri al seu voltant.
\nUna mossegada a la galta o al bra\u00e7 d’un fill genera emocions de tot tipus: pena, r\u00e0bia, por… \u00e9s normal i adaptatiu. All\u00f2 que fem amb aquestes emocions, per\u00f2, tamb\u00e9 servir\u00e0 de model del nostre fill. He vist m\u00e9s d’un pare tenint una reacci\u00f3 violenta davant d’un fill que jugava amb una pistola. Qui apr\u00e8n de qu\u00e8? Tot aix\u00f2 les educadores ho saben i, amb paci\u00e8ncia, segueixen la seva feina dia rere dia. Aix\u00f2 no obstant, a l’altra banda de la porta, el pare o la mare seguir\u00e0 reclamant m\u00e9s vigil\u00e0ncia (guardes de seguretat?), que apartin els “agressius” (els enviem tots al psic\u00f2leg?) o que a\u00efllin les v\u00edctimes per evitar nous atacs (vitrines de vidre protectores?).<\/p>\n

Imma Riu. Psic\u00f2loga
\n(publicat a la revista In-f\u00e0n-ci-a, n\u00ba 40, set\/oct 2009)<\/p>\n<\/article>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les mossegades i les agressions a la llar d’ infants
\nS\u00f3n comunes i normals entre els infants d’un a tres anys les mossegades i d’altres agressions.
\nLes mossegades ens poden semblar no naturals i agressives. Per\u00f2 l’infant d’1 any, no \u00e9s conscient de que fa mal. La… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[90],"tags":[],"class_list":["post-1133","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-pinotxo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1133","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-pinotxo\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-pinotxo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-pinotxo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-pinotxo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1133"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-pinotxo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1133\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1137,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-pinotxo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1133\/revisions\/1137"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-pinotxo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1133"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-pinotxo\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1133"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-pinotxo\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1133"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}