![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-content\/uploads\/usu1144\/2022\/11\/Els-materials-per-jugar-imatge.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Si el joc \u00e9s tan important pel desenvolupament de l\u2019infant, si la intel\u00b7lig\u00e8ncia es desenvolupa jugant, s\u2019hauran d\u2019oferir objectes que afavoreixin aquest desenvolupament i la seva evoluci\u00f3, haurem de tenir en compte en quin moment es troba l\u2019infant i qu\u00e8 necessita.
\nHaurem de prendre una actitud cr\u00edtica cap a les joguines perqu\u00e8 no val tot, sobretot en les primeres etapes quan est\u00e0 descobrint les caracter\u00edstiques dels objectes i rebent les primeres experi\u00e8ncies a trav\u00e9s dels seus sentits que li serviran de base pel desenvolupament posterior.
\nM\u2019agradaria reflexionar breument sobre la qualitat de les joguines de les aules d\u2019escola bressol, avui en dia sabem de la import\u00e0ncia del joc i, en canvi, en moltes escoles, no hi ha pressupost pels materials de joc que hauria de ser l\u2019activitat principal del dia a dia! Amb un concepte poc encertat del que \u00e9s realment jugar accepten joguines que les fam\u00edlies llencen de casa seva, perqu\u00e8 ja no serveixen, perqu\u00e8 estan espatllats, perqu\u00e8 ja no s\u2019ajusten al moment evolutiu actual i aix\u00ed, algunes aules que dediquen poc temps i espai al joc, quan ho fan, \u00e9s amb material que afavoreix poc al desenvolupament.
\nSi tenim en compte tot el que he anat explicant sobre el desenvolupament de l\u2019infant, ens podem adonar del fet que l\u2019infant no necessita joguines sofisticades, de fet \u00e9s m\u00e9s interessant oferir materials oberts \u00bfqu\u00e8 vull dir amb aix\u00f2?
\nUna joguina tancada \u00e9s aquella que juga per l\u2019infant, si ens imaginem un cami\u00f3 de bombers de joguina amb llums i piles, aquest es mou sol, sona per ella mateixa, t\u00e9 llums… qu\u00e8 pot fer l\u2019infant a banda de mirar? A m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s possible que mai hagi vist un cami\u00f3 de bombers real i no li evoqui cap viv\u00e8ncia, el joc es
\ntorna totalment passiu i l\u2019infant un simple observador. Per\u00f2 que passa si l\u2019infant no t\u00e9 un cami\u00f3 de bombers i de cam\u00ed a l\u2019escola ha vist als bombers treballant? Doncs l\u2019infant transformar\u00e0 qualsevol objecte amb qu\u00e8 necessita, per exemple, una pe\u00e7a de construcci\u00f3 de fusta ser\u00e0 el cami\u00f3, evocar\u00e0 el que ha vist, ho reproduir\u00e0, la seva veu far\u00e0 de sirena, el seu cos es mour\u00e0 per l\u2019espai mentre mou el cami\u00f3 amb la seva m\u00e0, s\u2019imaginar\u00e0 les llums, les m\u00e0negues, s\u2019implicar\u00e0 emocionalment, ser\u00e0 el protagonista de la seva hist\u00f2ria, perqu\u00e8 surt de dins i el material, en aquest cas, una pe\u00e7a de fusta, afavoreix que aix\u00ed sigui.
\nEls materials oberts, aquells que en realitat no s\u00f3n res: anelles, pedres, pals, peces de construcci\u00f3, bols, pots, teles… s\u2019ajusten a les necessitats de cada infant i es van transformant a la vegada que evoluciona el joc en complexitat.
\nPer exemple un tronquet li servir\u00e0 al nad\u00f3 d\u2019est\u00edmul per arribar fins a ell i una vegada el tingui per explorar-lo sensorialment, l\u2019agafar\u00e0, el tocar\u00e0, l\u2019ensumar\u00e0, el llepar\u00e0, el deixar\u00e0 caure… i a trav\u00e9s d\u2019aquestes experi\u00e8ncies descobrir\u00e0 el que sap, ensuma, sona, t\u00e9 un pes, una textura… diferent de quan agafa una flamera de metall o un drap de roba. A l\u2019infant una mica m\u00e9s gran, que ja camina, aquest mateix tronquet li servir\u00e0 per transportar-lo d\u2019un costat a l\u2019altre en les seves mans, per ficar-ho dins d\u2019una galleda i veure\u2019l caure al bolcar-lo, per llen\u00e7ar-lo de diferents maneres y observar com cau cada vegada, per intentar introduir-lo per dins d\u2019una anella… estar\u00e0 fent \u00fas de les reaccions circulars terci\u00e0ries. A l\u2019infant de m\u00e9s de dos anys, el tronquet de fusta li servir\u00e0 de vag\u00f3 de tren, de salsitxa per menjar, una pinta, cullera o tel\u00e8fon. Al de sis anys, per ordenar-lo per grand\u00e0ria ascendent comparant-lo amb la resta de tronquets que trobi disponibles… La joguina oberta no t\u00e9 l\u00edmit de joc ni d\u2019edat.
\n\u201ccom menys coses faci una joguina, m\u00e9s coses far\u00e0 la ment de l\u2019infant\u201d
\n\u00c9s important atendre el material amb el qual est\u00e0 fabricada la joguina. Ja hem vist que en els primers anys del desenvolupament sensorial \u00e9s clau pel desenvolupament cognitiu, per tant, els objectes que li oferim han de ser de diferents materials, preferiblement naturals.
\nTant si optem per joguines comercials com per objectes reals o elements naturals, hem d\u2019observar que siguin segurs i que s\u2019ajustin a les necessitats evolutives de l\u2019infant, per exemple, si el nad\u00f3 explora els objectes portant-los a la boca, s\u2019ha de descartar objectes petits, t\u00f2xics, que desprenguin peces…
\nQuan triem materials sempre haurem de tenir en compte quines necessitats t\u00e9 l\u2019infant en concret al qui li oferim, en quin moment evolutiu es troba, qu\u00e8 ofereix o permet aquest material en concret, \u00e9s a dir, perqu\u00e8 oferim aquell material i no un altre.
\nLes joguines comercials tendeixen a ser bastant pobres pel que fa a possibilitats de joc es refereixen, m\u00e9s encara com m\u00e9s petit \u00e9s el p\u00fablic al qual es dirigeixen, no s\u00e9 si heu passejat pel passad\u00eds d\u2019alguna botiga de joguines o d\u2019uns grans magatzems. La gran majoria de les joguines disponibles s\u00f3n de pl\u00e0stic, material que poc aporta sensorialment a un nad\u00f3 quan precisament \u00e9s el que necessita per desenvolupar-se, afavoreixen jocs passius i tancats, quasi tots es limiten a botons, llums i piles, en el que l\u2019infant es converteix en un observador passiu on l\u2019\u00fanica funci\u00f3 del qual \u00e9s pressionar un bot\u00f3. Quan un nad\u00f3 explora un objecte ja hem vist que necessita portar-lo a la boca, agitar-lo, colpejar-lo, llen\u00e7ar-lo \u00e9s part de l\u2019aprenentatge! En canvi, la majoria d\u2019objectes estan pensats per a romandre
\nest\u00e0tics, perqu\u00e8 no es puguin manipular, s\u00f3n grans, pesats, es trenquen, alguns fins i tot porten ventoses incorporades perqu\u00e8 es mantinguin est\u00e0tics sense poder moure\u2019s de la superf\u00edcie on es col\u00b7loquen, altres s\u00f3n tan voluminosos, com les \u201ctaules d\u2019aprenentatge\u201d que l\u2019infant no pot explorar realment amb els objectes que estan fixats en ella. I per descomptat s\u00f3n \u201ceducatius\u201d, sempre amb una finalitat de fons, que s\u2019aprengui els colors alguna vegada, us heu preguntat a quina edat \u00e9s esperable que els reconeguin? I per descomptat no \u00e9s abans de l\u2019any, ni dels dos… per\u00f2 les joguines destinades per nadons els repeteixen com lloros; que aprenguin els n\u00fameros, construcci\u00f3 que ha de realitzar el mateix infant i que es comprengui realment en finalitzar el per\u00edode preoperatori; les formes; noms dels animals… el que sigui per tal que sembli que l\u2019infant apr\u00e8n alguna cosa, que no perd el temps, que la inversi\u00f3 ha valgut la pena, per\u00f2 ja hem vist que el nad\u00f3 no apr\u00e8n aix\u00ed. El mateix podr\u00edem dir de les joguines suposadament \u201ceducatives\u201d destinades a infants m\u00e9s grans, joguines que tenen una finalitat, una forma concreta de fer funcionar, unes regles… realment activitats disfressades de joguines i que en les primeres edats, li aporten molt menys a l\u2019infant que jugar lliurement.
\nDins de les joguines anomenades \u201ceducatives\u201d i amb llums i piles, trobem joguines que parlen, que suposadament afavoreixen el llenguatge i incl\u00fas ensenyen idiomes, per\u00f2 la veritat \u00e9s que els humans adquirim el llenguatge en interacci\u00f3 amb els altres humans i no amb gravacions.
\nKaye (1982) va demostrar que el nad\u00f3, abans dels dos mesos \u00e9s capa\u00e7 de dur a terme pauses de succi\u00f3, en aquestes pauses mentre pren el pit, mira a la seva mare i quan ella li respon amb una mirada, un somriure o unes paraules, continua mamant, aquestes pauses amb resposta s\u00f3n els primers torns de paraula entre l\u2019infant i els altres.
\nEl somriure social apareix davant de les paraules, els jocs t\u00edpics com el \u201ctat\u201d estableixen tamb\u00e9 torns. Fins als deu mesos, el nad\u00f3 \u00e9s capa\u00e7 de recon\u00e8ixer els contrastos de la llengua, \u00e9s a dir, si el que escolta \u00e9s del seu idioma matern o d\u2019un altre. El llenguatge, per tant, es desenvolupa en contacte amb altres persones, que el parlen, el miren, el somriuen, s\u2019adapta a les seves necessitats, respecten els torns d\u2019interacci\u00f3… aquesta meravellosa interacci\u00f3 no la pot fer cap joguina, cap programa de televisi\u00f3… per molt que s\u2019anunci\u00ef com a educatiu o que desenvolupa el llenguatge perqu\u00e8 l\u2019important no \u00e9s tan sols la veu, sin\u00f3 tot el que l\u2019envolta.
\nLa finalitat de la joguina no \u00e9s entendre a l\u2019infant, \u00e9s afavorir el seu desenvolupament, per aix\u00f2 ha de tenir al seu abast una gran varietat d\u2019elements que satisfacin la seva curiositat, que pugui descobrir-los, transformar-los i crear.<\/p>\n
Fragment del llibre SER NI\u00d1OS ACOMPA\u00d1ADOS, Crianza y escuela.
\nLaura Estremera Bayod.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si el joc \u00e9s tan important pel desenvolupament de l\u2019infant, si la intel\u00b7lig\u00e8ncia es desenvolupa jugant, s\u2019hauran d\u2019oferir objectes que afavoreixin aquest desenvolupament i la seva evoluci\u00f3, haurem de tenir en compte en quin moment es troba l\u2019infant i qu\u00e8 necessita.
\nHaurem de prendre una actitud… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":970,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[84],"tags":[76],"class_list":["post-966","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-per-llegir-i-pensar","tag-articles"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/966","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=966"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/966\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1057,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/966\/revisions\/1057"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/970"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=966"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=966"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=966"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}