La mossegada \u00e9s un dels impulsos m\u00e9s viscerals dels infants, i tamb\u00e9 propi d\u2019una etapa de la vida en qu\u00e8 la boca \u00e9s un focus d\u2019activitat intensa. El dolor f\u00edsic que provoquen les mossegades generen conseq\u00fc\u00e8ncies en el clima de les relacions entre els infants i, sovint, entre els adults. Proposem comprendre m\u00e9s b\u00e9 per qu\u00e8 es donen i, sobretot, com acompanyar aquestes situacions.<\/p>\n
Durant els tres primers anys de vida la socialitzaci\u00f3 entre iguals \u00e9s dif\u00edcil de gestionar per a alguns infants, perqu\u00e8 madurativament encara no estan preparats per a aquesta socialitzaci\u00f3 secund\u00e0ria (fora del nucli familiar). S\u00ed, \u00e9s cert que mostren inter\u00e8s per observar els altres infants, gaudeixen de passar estones amb ells i d\u2019acostar-s\u2019hi, per\u00f2 aquest inter\u00e8s queda lluny del fet d\u2019estar preparats per a una conviv\u00e8ncia entre iguals que els obliga a regir-se per certes normes i convencions socials.<\/p>\n
Es troben en un moment maduratiu egoc\u00e8ntric i per tant entenen el m\u00f3n a la seva manera; els \u00e9s impossible empatitzar i entendre les necessitats i emocions de l\u2019altre. Aix\u00f2 vol dir que els hem de deixar fer el que vulguin i com vulguin? No, aix\u00f2 vol dir que hem d\u2019oferir un model i un acompanyament en aquestes normes i valors socials, per\u00f2 entenent en quin punt estan i sense judicis ni etiquetes.<\/p>\n
Quan entre grups d\u2019infants d\u2019edats primerenques comencen a apar\u00e8ixer els primers conflictes entre iguals, poden desembocar en cops, empentes, estirades de cabells o mossegades, accions impulsives que generen malestar per les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. Aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n m\u00e9s evidents amb les mossegades, perqu\u00e8 sovint deixen empremta.<\/p>\n
Tot i que s\u00f3n situacions que poden sorgir de manera freq\u00fcent en parcs i escoles, en cap cas s\u00f3n desitjables perqu\u00e8 sempre aporten dolor, el dels infants que s\u00f3n mossegats, el dels que mosseguen i el de totes les parts implicades (les fam\u00edlies i, en el cas que sigui a l\u2019escola, els professionals que hi treballen). Es tracta de situacions que sovint passen en d\u00e8cimes de segon, dif\u00edcils de predir i controlar i que deixen a tothom sensacions desagradables, ja que poden generar rebuig o impot\u00e8ncia.<\/p>\n
–> Quan el meu fill mossega<\/strong><\/p>\n Intentar prendre mesures preventives<\/strong>: Es pot posar consci\u00e8ncia en les situacions en qu\u00e8 es generen m\u00e9s les mossegades per intentar aplicar, aix\u00ed, el principi de prevenci\u00f3 anticipant-nos al que creiem que pot passar per\u00f2 trobant l\u2019equilibri per no caure en la desconfian\u00e7a cap a la criatura, i sense tornar-nos la seva ombra.<\/p>\n Pensar si hi ha cap situaci\u00f3 que pugui estar afectant el petit\/a<\/strong>\u2026 Els infants, com els adults, es mostren sensibles al que passa al seu entorn m\u00e9s proper. \u00c9s possible que algun episodi de mossegades es produeixi per alguna situaci\u00f3 viscuda: l\u2019arribada d\u2019un germanet, un canvi de domicili, una separaci\u00f3 del nucli familiar, un exc\u00e9s d\u2019estimulaci\u00f3, canvis\u2026 Posar consci\u00e8ncia en el fet que hi pot haver alguna situaci\u00f3 que faci que l\u2019infant estigui m\u00e9s sensible pot ajudar a entendre la conducta transit\u00f2ria de la criatura. Aquesta consci\u00e8ncia tamb\u00e9 pot possibilitar que es trobin mecanismes per acompanyar aquesta conducta de forma m\u00e9s emp\u00e0tica.<\/p>\n L\u00edmits clars per\u00f2 cuidant la manera d\u2019aplicar-los<\/strong>: Les mossegades s\u2019han d\u2019acompanyar de l\u00edmits ben clars; hem de transmetre que no est\u00e0 perm\u00e8s fer-se mal a un mateix, ni als altres. Cal fer-ho des del m\u00e0xim respecte cap a l\u2019infant, tenint cura del tipus de llenguatge que fem servir tot evitant fer \u00fas d\u2019expressions que portin impl\u00edcita una c\u00e0rrega emocional de l\u2019adult tipus: \u00abNo m\u2019agrada que mosseguis\u00bb, \u00abEm fas enfadar molt quan mossegues\u00bb, \u00abQue no veus que li fas mal?\u00bb.<\/p>\n El l\u00edmit sempre s\u2019ha d\u2019expressar amb claredat i fermesa, per\u00f2 veiem m\u00e9s convenient fer servir frases que descriguin i ajudin l\u2019infant a recordar la norma simplement expressant la realitat: \u00abAix\u00f2 li fa mal\u00bb.<\/p>\n Oferir una alternativa per mossegar:<\/strong>\u00a0Quan recordem la norma podem valorar si pot ser d\u2019utilitat oferir una alternativa per mossegar, com, per exemple, mossegadors, alguna fruita o altres objectes. L\u2019acci\u00f3 de mossegar en si no \u00e9s negativa si no es fa mal a ning\u00fa; ning\u00fa jutja que sigui dolent mossegar una poma.<\/p>\n No demanar responsabilitats<\/strong>: No creiem que els infants tan petits s\u2019hagin de fer c\u00e0rrec de la situaci\u00f3. Fer un petonet o demanar perd\u00f3 no t\u00e9 sentit per a ells i no repara l\u2019acci\u00f3. M\u00e9s aviat integren que, quan passa una cosa, despr\u00e9s ha de venir l\u2019altre, i ens trobem situacions en qu\u00e8 mosseguen i autom\u00e0ticament demanen perd\u00f3 o volen petonejar l\u2019altre infant, que, dolgut, no accepta els petons (com \u00e9s normal). L\u2019acci\u00f3 l\u2019hem de reparar els adults, tot oferint un model que ajudar\u00e0 a fer que ells ho entenguin quan estiguin preparats.<\/p>\n –> Quan mosseguen el meu fill<\/strong><\/p>\n Acompanyar el moment de dolor a trav\u00e9s de la cura:<\/strong>\u00a0L\u2019ajudar\u00e0 a calmar-se dedicar un temps a acompanyar l\u2019emoci\u00f3; paraules amoroses, empatia i les cures necess\u00e0ries per alleujar el dolor: aigua freda, crema, massatge\u2026<\/p>\n No dramatitzar per poder empoderar:<\/strong>\u00a0Els podem fer de mirall descrivint la situaci\u00f3 que ha passat: \u00abVeig que t\u2019han mossegat, et deu haver fet mal\u00bb. La resili\u00e8ncia, la capacitat de sobreposar-se i adaptar-se nom\u00e9s es pot donar quan la persona no se situa en una posici\u00f3 de v\u00edctima. L\u2019empoderarem ajudant-lo a trobar paraules o accions que li permetin protegir-se: \u00abM\u2019est\u00e0s fent mal o no m\u2019agrada\u00bb, posar la m\u00e0, marxar a un altre espai\u2026 Cal que sentin que els creiem capa\u00e7os de protegir-se a trav\u00e9s de diverses estrat\u00e8gies.<\/p>\n No caure en el judici o la venjan\u00e7a<\/strong>: Com a mares o pares \u00e9s dif\u00edcil controlar les emocions que es desperten quan la nostra criatura ha rebut una mossegada; entendre la realitat ens ajudar\u00e0 a no deixar-nos portar per aquestes emocions. Saber com funcionen els infants en cada etapa, qu\u00e8 els passa i qu\u00e8 necessiten, tenir empatia i comunicar-se amb les altres parts implicades (les educadores si el fet passa a l\u2019escola, o altres fam\u00edlies si \u00e9s un cas reiterat amb gent coneguda) sense jutjar i amb la voluntat de caminar plegats ens pot ajudar que aquestes emocions no ens desbordin. I aix\u00ed estarem oferint un bon model.<\/p>\n Cal tenir present que la mossegada no \u00e9s un aprenentatge; sorgeix d\u2019un impuls incontrolable. La bona not\u00edcia \u00e9s que a mesura que tenen m\u00e9s capacitat d\u2019autoregulaci\u00f3 es va diluint.<\/p>\n Preguntes freq\u00fcents a l\u2019escola bressol<\/strong><\/p>\n A les escoles bressol, lamentablement, les mossegades s\u00f3n una realitat que en algun moment apareix. Al llarg dels anys hem pogut recol\u00b7lectar algunes preguntes freq\u00fcents que les fam\u00edlies es plantegen quan aix\u00f2 passa.<\/p>\n \u00c9s el mateix infant qui mossega? \u00c9s nom\u00e9s al meu fill\/a?<\/em><\/strong><\/p>\n Ni \u00e9s un infant el que mossega ni ho fa nom\u00e9s al mateix infant; si fos aix\u00ed, tot seria molt m\u00e9s f\u00e0cil d\u2019evitar! Malauradament les mossegades es donen diverses vegades i per diferents motius: enmig d\u2019un conflicte, com a desc\u00e0rrega emocional, per defensar un objecte, en un intent de relaci\u00f3 que se\u2019ls en va de les mans\u2026<\/p>\n \u00c9s \u00fatil aplicar alguna mesura correctora?<\/em><\/strong><\/p>\n Hi ha maneres d\u2019acompanyar m\u00e9s enll\u00e0 del c\u00e0stig o les mesures correctores. Lluny d\u2019all\u00f2 a qu\u00e8 tradicionalment estem acostumats, que ens ha fet creure que els infants aprenen a comportar-se a trav\u00e9s del c\u00e0stig o el premi, sabem que no tan sols no \u00e9s aix\u00ed, sin\u00f3 que, amb aquestes pr\u00e0ctiques que no s\u00f3n efectives, en el millor dels casos el que aconseguim \u00e9s una conducta \u00abdomesticada\u00bb, com aquell qui diu, amb efectes col\u00b7laterals for\u00e7a negatius en el desenvolupament de la personalitat (frustraci\u00f3, baixa autoestima, pobra intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i pobra gesti\u00f3 de les emocions\u2026). Aquestes mesures conductistes no aporten res a l\u2019aprenentatge dels infants respecte a conductes de socialitzaci\u00f3.<\/p>\n Sempre cal tenir present que el l\u00edmit de no fer mal als altres \u00e9s clar i contundent.<\/p>\n Podem saber qui ha mossegat el meu fill\/a?<\/em><\/strong><\/p>\n Tenir coneixement de qui ha mossegat el petit\/a no canviar\u00e0 la situaci\u00f3 ni aportar\u00e0 res de positiu; \u00e9s una informaci\u00f3 innecess\u00e0ria perqu\u00e8 pot acabar generant una mirada de judici cap a l\u2019infant que mossega i aix\u00f2 en cap cas \u00e9s desitjable. Des de l\u2019escola pretenem protegir totes les parts implicades; tots els infants mereixen que vetllem per ells i m\u00e9s encara quan passen per situacions de dif\u00edcil gesti\u00f3.<\/p>\n Qu\u00e8 els diem quan en parlem a casa?<\/em><\/strong><\/p>\n Quan en parleu a casa, ja fa molta estona que la situaci\u00f3 s\u2019ha produ\u00eft i per a ells \u00e9s m\u00e9s descontextualitzat. Pot ser que us ensenyin on li han fet mal o que us diguin qui ha sigut, podeu fer preguntes per comprendre com ha viscut la situaci\u00f3 o veure com est\u00e0, per\u00f2 no per indagar ni per \u00abfer just\u00edcia\u00bb; en cap cas aquesta actitud reparar\u00e0 la situaci\u00f3. Podeu tractar-ho descrivint el que ha passat com far\u00edeu amb qualsevol altre accident: \u00abVeig que t\u2019han mossegat aqu\u00ed, et deu haver fet mal; t\u2019han posat aigua o crema? T\u2019ha passat r\u00e0pid?\u00bb.<\/p>\n En cas que sigui l\u2019infant que mossega, \u00e9s preferible no treure el tema a casa; ells viuen en un present que no els permet connectar les explicacions que els podem donar amb el fet que han viscut.<\/p>\n Quan sorgeix el tema per part de l\u2019infant vol dir que s\u00ed que hi ha aquesta capacitat de connectar, per\u00f2 \u00e9s preferible no omplir el nostre discurs de preguntes i explicacions. Malgrat que necessitem entendre per qu\u00e8 el nostre infant est\u00e0 mossegant, ell no ens podr\u00e0 respondre com volem i un exc\u00e9s d\u2019explicacions tipus \u00abNo has de mossegar, que els fas mal, pobrets, els teus companys\u2026\u00bb o fins i tot \u00ab\u00c9s que si mossegues ning\u00fa voldr\u00e0 jugar amb tu, el que fas est\u00e0 molt malament, la mama s\u2019enfada si mossegues\u00bb el que far\u00e0 \u00e9s augmentar la pressi\u00f3 i el sentiment que hi ha alguna cosa malament en el petit. Com sempre, m\u00e9s val respondre amb la realitat, amb preguntes senzilles i amb la confian\u00e7a i l\u2019esperan\u00e7a en el nostre pensament: \u00abAvui has mossegat X? I com ha passat? Li deu haver fer mal\u2026 Quan et passi aix\u00f2 trobar\u00e0s la manera de fer-ho diferent\u00bb.<\/p>\n El meu fill\/a mossega o mossegar\u00e0 tamb\u00e9?<\/em><\/strong><\/p>\n Cada infant \u00e9s \u00fanic i no podem predir qu\u00e8 far\u00e0 en un futur, en aquest o altres aspectes del seu desenvolupament. De vegades ho fan anecd\u00f2ticament, com una nova experimentaci\u00f3; proven qu\u00e8 passa i no ho tornen a fer m\u00e9s, i d\u2019altres vegades ho fan de manera m\u00e9s reiterada. L\u2019infant no necess\u00e0riament imitar\u00e0 aquesta conducta ni aprendr\u00e0 a \u00abdefensar-se\u00bb a trav\u00e9s d\u2019ella. El registre emocional que deixa una mossegada no \u00e9s agradable; quan un infant mossega en repetides ocasions no ho fa com un joc, ni per imitaci\u00f3, ho fa perqu\u00e8 realment no ho pot contenir.<\/p>\n Text extret de: <\/b>https:\/\/viureenfamilia.wordpress.com\/2022\/04\/20\/mossegades-per-que-passa-i-com-els-podem-ajudar\/<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La mossegada \u00e9s un dels impulsos m\u00e9s viscerals dels infants, i tamb\u00e9 propi d\u2019una etapa de la vida en qu\u00e8 la boca \u00e9s un focus d\u2019activitat intensa. El dolor f\u00edsic que provoquen les mossegades generen conseq\u00fc\u00e8ncies en el clima de les relacions entre els infants… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[2,1,5,84,4,62],"tags":[76,70,133,75,130,108,72,74,73],"class_list":["post-1526","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-estels","category-general","category-llunes","category-per-llegir-i-pensar","category-portada","category-sols","tag-articles","tag-educadores","tag-escola-bressol","tag-estels","tag-familiaritzacio","tag-families","tag-infants","tag-llunes","tag-sols"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1526","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1526"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1526\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1527,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1526\/revisions\/1527"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1526"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1526"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/llar-flordeneu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1526"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}