{"id":875,"date":"2025-03-07T09:21:24","date_gmt":"2025-03-07T08:21:24","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insvilariera\/?page_id=875"},"modified":"2025-11-06T10:49:34","modified_gmt":"2025-11-06T09:49:34","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insvilariera\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"\n
<\/div>
<\/div><\/div>
\n

Qui eren els germans Vila Riera?<\/h2><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

En Josep i en Jaume Vila Riera eren fills d\u2019un camprodon\u00ed que va emigrar a Cuba l\u2019any 1853. Va treballar a la ind\u00fastria del sucre com a constructor d\u2019alambins. Aquesta ocupaci\u00f3 i la seva capacitat d\u2019estalvi van propiciar que a cada viatge que feia a Camprodon, compr\u00e9s finques a la vall. De mica en mica, les seves propietats van anar augmentant i es va convertir en un dels propietaris m\u00e9s importants de la contrada. Aviat se\u2019l va con\u00e8ixer amb el sobrenom de \u201cl\u2019americ\u00e0\u201d.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1867 es va instal\u00b7lar de nou a Camprodon i, tres anys m\u00e9s tard, es va casar amb  Miquela Riera, que provenia d\u2019una fam\u00edlia acomodada de Vic. Van tenir dos fills: en Josep i en Jaume.<\/p>\n\n\n\n

Tant en Josep com en Jaume es van llicenciar en dret i es dedicaren, principalment, a  l\u2019administraci\u00f3 de la fortuna del seu pare. Eren extremadament religiosos i ho van ser durant tota la seva vida. Vivien de forma austera i la vox populi els titllava d\u2019avariciosos, per\u00f2, lluny d\u2019aix\u00f2, ajudaven de forma an\u00f2nima les persones que ho necessitaven. Tamb\u00e9 es van fer c\u00e0rrec dels costos de l\u2019obra de l\u2019esgl\u00e9sia dels Dolors; van adquirir una casa d\u2019estiueig per convertir-la en Casal Parroquial; i van cedir els terrenys on s\u2019havien edificat els \u201cCol\u00b7legis Nacionals\u201d, avui Escola Dr. Robert.<\/p>\n\n\n\n

En el seu protocol testamentari van deixar una s\u00e8rie de finques pel sosteniment d\u2019una fundaci\u00f3, l\u2019objectiu fonamental de la qual era la construcci\u00f3 d\u2019un col\u00b7legi religi\u00f3s destinat a l\u2019ensenyament dels fills de la Vall de Camprodon i al pagament de beques per als alumnes que, per raons socioecon\u00f2miques, no podien seguir els estudis. Aquesta fundaci\u00f3 va rebre el nom de Fundaci\u00f3 Germans Vila Riera. Cap entitat religiosa es va interessar per construir una escola a Camprodon. \u00c9s per aix\u00f2 que la fundaci\u00f3 finalment va cedir els terrenys per construir l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019Escola Dr. Robert, convertida anys m\u00e9s tard en el primer edifici de l\u2019Institut Germans Vila Riera.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/div>
<\/div><\/div>
\n
<\/span><\/div>\n\n\n\n

Or\u00edgens de l’institut de secund\u00e0ria<\/h2><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Corrien els anys 90 quan es va comen\u00e7ar a parlar de la  implantaci\u00f3 de l\u2019ESO (Ensenyament Secundari Obligatori). Inclouria els alumnes d\u2019entre 11 i 16 anys.<\/p>\n\n\n\n

Fins llavors els alumnes que es movien entre aquestes edats cavalcaven entre l\u2019EGB (Educaci\u00f3 General B\u00e0sica) i el BUP (Batxillerat) o la FP (Formaci\u00f3 Professional).<\/p>\n\n\n\n

Tant el BUP com la FP, a la nostra comarca, es cursaven a Ripoll. Els joves deixaven les seva escola del poble per incorporar-se a l\u2019ensenyament postobligatori (BUP o FP com hem dit). Quan aix\u00f2 passava ja tenien 15 anys, temps de comen\u00e7ar a volar i obrir nous horitzons.<\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019arribada de l\u2019ESO els nens havien de deixar les seves escoles de prim\u00e0ria amb 11 anys per incorporar-se als instituts que els pertocava per zona. Ripoll en el nostre cas.<\/p>\n\n\n\n

A partir del moment que es va anunciar la implantaci\u00f3 de l\u2019ESO, La Vall de Camprodon va iniciar el seu recorregut per aconseguir tenir un institut on es pogu\u00e9s impartir aquesta nova etapa.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu era que els joves de la Vall de Camprodon tinguessin l\u2019opci\u00f3 de poder fer aquest cicle prop de casa. Aix\u00f2 inclo\u00efa a tots els municipis de la Vall, des de Sant Pau de Seg\u00faries amunt.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/p>\n\n\n\n

Finalment, i despr\u00e9s de treballar des de tots els fronts possibles (ajuntaments, claustres, AFAs…), es va aconseguir que la Vall de Camprodon fos una de les noves zones escolars d\u2019implantaci\u00f3 de l\u2019ESO i Camprodon tindria l\u2019institut per acollir aquesta nova etapa.<\/p>\n\n\n\n

La infraestructura que havia d\u2019acollir-la seria l\u2019edifici constru\u00eft anys abans a les planes de Can Pascal, en terrenys cedits per la Fundaci\u00f3 Germans Vila Riera, i que en aquells moments acollia 7\u00e8 i 8\u00e8 d\u2019EGB. Cursos que, en un futur immediat, esdevindrien 1r i 2n d\u2019ESO.<\/p>\n\n\n\n

I aix\u00ed, amb l\u2019edifici a punt per acollir el primer institut de la Vall de Camprodon, es va iniciar la nova etapa.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/div>
<\/div><\/div>
\n
<\/span><\/div>\n\n\n\n

L’ampliaci\u00f3<\/h2><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Aviat es va fer pal\u00e8s que l\u2019espai disponible era insuficient per donar cabuda a l\u2019alumnat de la Vall. Aix\u00ed que, mentre esper\u00e0vem l\u2019ampliaci\u00f3, es van instal\u00b7lar els m\u00f2duls, quatre classes que permetien descongestionar els espais del primer edifici. No era el que es desitjava, per\u00f2 almenys permetia treballar millor.<\/p>\n\n\n\n

Val a dir que durant l\u2019hivern les baixes temperatures de l\u2019exterior no ajudaven a aconseguir la temperatura desitjada i durant la primavera i la tardor, si la calor es feia present, les temperatures de l\u2019interior eren altes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/p>\n\n\n\n

Finalment, l\u2019ampliaci\u00f3 va comen\u00e7ar a concretar-se. Van arribar els pl\u00e0nols, els arquitectes, els operaris… i es va posar fil a l\u2019agulla.<\/p>\n\n\n\n

I aquest va ser el recorregut del nostre institut aquells primers anys.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"close","template":"","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-875","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insvilariera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/875","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insvilariera\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insvilariera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insvilariera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insvilariera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=875"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insvilariera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/875\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1674,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insvilariera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/875\/revisions\/1674"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insvilariera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=875"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}