L’alumnat de 4t d’ESO ha anat al Centre Cívic Urgell a veure l’obra Festa de balls per salvar el món.
“Si l’aleteig d’una papallona a Pequín pot desencadenar una tempesta a Nova York, imagineu què pot succeir quan tot un planeta es posa a ballar la Macarena, la lambada o el Saturday night fever… Una tempesta queda en un no res, en petita anècdota, perquè ens esperen revolucions, cataclismes, terratrèmols… Ens espera el caos a cada cop de maluc, a cada sacsejada de cintura, a cada remenada d’espatlles…
Què dieu? Que això no és possible… I tant que sí. Només cal que seguiu el calendari que ha elaborat La Generació Feliç i que ha decidit pujar als escenaris: la Lambada que cantav loen els Kaome es va popularitzar el 1989, el mateix any que va caure el Mur de Berlín; l’Aserejé va ser la cançó de l’estiu del 2002 i només uns mesos després els EUA van envair l’Iraq; Beyoncé va decidir cantar a les Single Ladies i el món va viure una crisi econòmica sense precedents… I així tot, la mort de Bin Laden, l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York, la superació de l’apartheid o el tsunami que va assolar el sud-est asiàtic el 2004…
I ara, què? Què pot passar si no ballem? Es podria acabare el món tal com el coneixem? Potser… Però no ho permetrem, perquè ballarem fins que surti el sol, fins que no ens aguantin els peus, fins que els genolls diguin prou, fins que passi allò que ha de passar, allò que espera que passi la gent de la Generació Feliç: Jordi Vilches i Maria García Vera a l’escenari; Joan Colomo, Sara Fontán i Edu Pou fent sonar els instruments; i Miquel Ángel Blanca, cineasta i músic del grup Manos de Topo, al capdavant d’aquest experiment que combina teatre i música i que només buscar aconseguir que el públic s’ho passi bé i, sobretot, que balli. I balli. I balli.”
En aquest enllaç podeu consultar més informació sobre l’obra.
