L’ONU va declarar el 25 de novembre Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones, el 17 de desembre de l’any 1999.

El divendres 22 de novembre es va llegir a totes les classes el text següent:

“Manifest del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

L’assassinat d’una noia de 17 anys, el gener de 2019, a mans d’un noi de 19, així com, aquestes darreres setmanes, el judici d’una violació grupal esdevinguda el 2016 en què hi estaven involucrats menors són la mostra extrema que la violència masclista afecta de ple els i les joves.
El que genera més inquietud és que, massa sovint, les actituds masclistes no es perceben com a tals ni per part dels nois ni per part de les noies. Molts i
moltes adolescents no identifiquen la violència masclista en la parella si no hi ha lesions físiques i, sovint, no consideren la gelosia i el control, precisament,
com una expressió d’aquesta violència.
Per tant, per abordar la violència masclista des de l’institut cal que tinguem eines per reconèixer-la. Cal que tinguem sempre present que: perquè les
relacions afectivosexuals siguin plenes i saludables han de ser respectuoses i lliures. Cal que aprenguem a dir no a tot allò que no desitgem. Cal que disposem d’eines perquè no es normalitzin situacions que impliquen desvalorització de les nenes, noies o dones, control abusiu, aïllament, submissió i que són diferents manifestacions de la violència masclista.
Ens cal educar, ens cal saber, ens cal reconèixer.
Els centres educatius som un espai privilegiat de formació en valors i de socialització en relacions lliures de violència masclista. Per això, volem evidenciar-ho davant de tothom i expressar públicament que sempre actuarem en contra de la violència que pateixen nenes o noies pel sol fet de ser-ho.
Ens comprometem a enriquir les classes amb una perspectiva que tingui en compte les dones científiques, les dones esportistes, les tecnòlogues, les artistes, les escriptores, les arquitectes, les metgesses, les poetes. Ens comprometem a no silenciar-les mai més.
Ens comprometem a enriquir les classes amb una visió de la masculinitat que no sigui simplificadora, que inclogui els homes afectuosos, els sensibles, els
tendres, els qui tenen cura de les altres persones, els qui els agrada ballar, els cuiners, els mestres, els infermers.  Volem noies i nois lliures amb el món per davant, apoderades per trencar les limitacions del gènere i les construccions socials que limiten, lliures per expressar la seva vivència de gènere, respectuosos entre si, i amb uns valors convivencials basats en la llibertat, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte, la igualtat d’oportunitats, l’equitat.
Ens cal educar, ens cal saber, ens cal reconèixer.”

El dilluns 25 de novembre, cada grup-classe va pensar i redactar un desig. Es va sortir al pati, on les delegades de cada curs va llegir en veu alta el desig de la classe. Aquest desig es va guardar dins una ampolla.