{"id":4024,"date":"2022-05-25T13:13:31","date_gmt":"2022-05-25T11:13:31","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/?p=4024"},"modified":"2022-07-01T11:57:14","modified_gmt":"2022-07-01T09:57:14","slug":"concurs-literari-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/eso\/concurs-literari-2022\/","title":{"rendered":"Concurs Literari 2022"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El passat 23 d’abril es va celebrar el concurs literari de Sant Jordi a l’institut Torreforta. Com cada any, alumnes d’ESO i Batxillerat van participar en els apartats de prosa i poesia. Des del departament de catal\u00e0, de tots els textos que van presentar-se, n’hem escollit quatre. Aquests s\u00f3n: Asmae Chodna<\/strong>, guanyadora de prosa de 3r d’ESO, Mohamed Lokbi<\/strong>, guanyador de prosa de 4t d’ESO, Ariadna Carrillo<\/strong>, guanyadora de prosa de 1r de BAT i Erik Astorga<\/strong> guanyador de poesia de 1r de BAT. A tots ells, enhorabona!<\/p>\n

Inj\u00fasticia <\/em>(Asmae Chodna)<\/strong><\/p>\n

Que passaria si realment al final de la nostra vida f\u00f3ssim jutjats? Si al final de tot aix\u00f2 ens recordessin que hem fet b\u00e9 i que hem fet malament? I si realment al final intenten ensenyar-nos la realitat de la nostra persona? La realitat natural i tancada de l’\u00e9sser hum\u00e0, alg\u00fa que mai no hav\u00edem conegut, un ”jo” egoista, un ”jo” que \u00e9s capa\u00e7 d’atacar-te nom\u00e9s per viure, per\u00f2 atacar est\u00e0 malament, aniria a l’infern, per\u00f2 si t’ataco per defensar a qui estimo, encara est\u00e0 malament? Si ataco perqu\u00e8 soc covard i tinc por, encara est\u00e0 malament? Si he crescut sent atacat, discriminat, odiat, aix\u00f2 \u00e9s la meva culpa? He d’anar a caure a un fons negre solament perqu\u00e8 m’han obligat a creure que atacar est\u00e0 b\u00e9? Si moro per no atacar, soc un gallina, sense for\u00e7a, sense poder, un bo per res i miserable, per\u00f2 si ataco, soc mala persona, un assass\u00ed, un <\/span>mesqu\u00ed.<\/span>.. Llavors, que he de fer?<\/span><\/p>\n

———————————————————————————————————<\/span><\/p>\n

    \n
  1. <\/li>\n<\/ol>\n

    Cr\u00e9ixer en aquella ciutat, on ser lleig o bonic et posava en un lloc o un altre, on el teu f\u00edsic era m\u00e9s important incl\u00fas que els diners, va ser de les pitjors coses que podrien haver-me succe\u00eft. Una fam\u00edlia descomposta, amb un pare desaparegut i una mare inestable, ning\u00fa que cuidi la meva higiene ni la meva fam en els meus primers anys de vida i la meva inf\u00e0ncia, no van fer m\u00e9s que crear una criatura petita, prima i pobre com l’\u00faltima fulla caiguda d’una freda tardor. Jo no era m\u00e9s que un mosquit, a qui ning\u00fa podria acceptar ”que fa aquest moc\u00f3s aqu\u00ed?”, sentia dir di\u00e0riament, aquella gent ben vestida, amb olor a flors de primavera i pentinats nets, semblaven una il\u00b7lusi\u00f3 enmig d’un desert, mentre que jo nom\u00e9s demanava qui em don\u00e9s un got de llet. Si m\u00e9s no, vaig veurem obligat a aprendre a utilitzar, ganivets, catanes, espases, qualsevol cosa per tal de defendrem, tant dels male\u00efts \u00e9ssers humans, com de les bestioles agressives del bosc, encara que quasi ja no els diferenciava.<\/span><\/p>\n

    Haver de viure tot aix\u00f2 perqu\u00e8, al final d’aquest camuflat infern, nom\u00e9s acabes mort en mans d’un suposat heroi per als altres, clarament, qui era l’animal brut i agressiu era jo.<\/span><\/p>\n

      \n
    1. <\/li>\n<\/ol>\n

      Com detestava a aquell home, aquell que deia ser l’\u00fanica ra\u00f3 per la qual vivia, com m’hauria agradat dir-li que abans de viure amb ell hauria preferit morir, pensant que li ho devia tot, el meu aire, el meu cos, la meva dignitat. Qui va decidir que pel fet de ser ofre ell devia ocupar un lloc en la meva afortunada exist\u00e8ncia, ja no penso en aquells crits, cops, humiliacions, la meva pell \u00e9s gruixuda i insensible, m\u00e9s, ara soc una persona nova, potser en el meu interior encara existeix una llum que reflecteix un nen amb ganes de viure i jugar, una \u00e0nima perduda que no vol anar-se’n encara. Per\u00f2 cada nit apareix aquell monstre, aquella veu, aquell rostre, aquelles intencions, encara m’atormenta, i m’obliga a ser com ell, perqu\u00e8 segons jo aix\u00f2 \u00e9s el correcte. Si jo ordeno, tu obeeixes, si jo parlo, tu calles, si jo arribo, tu t’agenolles, aix\u00ed funciona, aix\u00ed m’ho han ensenyat, llavors, perqu\u00e8 no em sento ple? Perqu\u00e8 encara tinc un forat en el cor? Perqu\u00e8 encara tinc por? Per a tu, no vaig ser m\u00e9s que un miserable, un objecte o la teva joguina preferida, per\u00f2 per als que no coneixen aquesta hist\u00f2ria, nom\u00e9s soc un dimoni que va acabar embrutant les seves mans amb la sang d’un bon home que es feia c\u00e0rrec d’un xiquet desolat.<\/span><\/p>\n

        \n
      1. <\/li>\n<\/ol>\n

        Tot va passar tan de pressa aquella tarda, tan r\u00e0pid que m’agradaria dir que no recordo que va succeir realment, per\u00f2 estaria mentint, aquell accident es va quedar gravat en la meva mem\u00f2ria, i per si no fos prou, en la meva pell. El meu rostre, deteriorat i arru\u00efnat, ja no semblava el d’una nena petita i innocent, all\u00f2 que veia reflectit al mirall, ja no era hum\u00e0, era un fenomen sortit de l’obscuritat m\u00e9s profunda que alg\u00fa podria con\u00e8ixer. Tot el m\u00f3n feia rumors, inventaven i creaven hist\u00f2ries sobre mi, molts deien que havia sortit de l’experiment d’algun boig, com m’hauria agradat ser una creaci\u00f3, perqu\u00e8 m\u00ednimament podria dir que soc una obra d’art, i que potser, alg\u00fa em consideraria especial, per\u00f2 no soc m\u00e9s que una alimanya, rebutjada per nens, joves i adults. L’\u00fanica cosa que desitjava era ser normal, bonica com les altres, agradable, aix\u00ed i tot, no importa com ho intent\u00e9s o quantes vegades, la gent sempre fuig quan mira arribar un monstre. Vaig haver de viure amb aix\u00f2, cobrint el meu rostre amb una m\u00e0scara, i amagant-me del mal de fora, per\u00f2 que aniria a fer jo sola en un m\u00f3n tan immens? No m’ho vaig preguntar, perqu\u00e8 la meva resposta ja era ben clara, morir.<\/span><\/p>\n

        ———————————————————————————————————<\/span><\/p>\n

        Finalment, em pregunto, que est\u00e0 b\u00e9? Qu\u00e8 est\u00e0 malament? Per qu\u00e8 el m\u00f3n acaba fent mal a la gent que menys s’ho mereix? Potser perqu\u00e8 en la seva anterior vida ells van ser els dolents, o simplement perqu\u00e8 els hi ha tocat, perqu\u00e8 el dest\u00ed ho ha decidit aix\u00ed, penso, quina injust\u00edcia. Patir, plorar, penedir-te, pensar que tu ets el problema, i finalment morir sense saber qu\u00e8 \u00e9s la bondat, que \u00e9s con\u00e8ixer un bon cor, o uns ulls que no et miren amb menyspreu, potser aquest \u00e9s el c\u00e0stig m\u00e9s gran que alg\u00fa pot tenir, o potser despr\u00e9s, en el m\u00e9s enll\u00e0 o en altra vida ens esperen coses pitjors, llavors per a qu\u00e8 viure? Em torno a preguntar…<\/span><\/p>\n

         <\/p>\n

        La complexitat de les inseguretats<\/em> (MOHAMED LOKBI)<\/strong><\/p>\n

        Un dia, D\u00eddac, un noi de grans dimensions, barba de dos dies i amb una veu que turmentava, passejava pel carrer, escoltant m\u00fasica (una can\u00e7\u00f3 actual un pel sentimental) quan, de sobte, es va desconcentrar de la m\u00fasica i va mirar als voltants. Es va adonar que, a mesura que avan\u00e7ava, la gent s\u2019apartava del seu costat s’apartava. Es va preguntar, \u201ctanta por dono?\u201d. Va decidir agafar el cotxe per treure\u2019s l\u2019ansietat de sobre i conduir fins a la platja d\u2019un poble mar\u00edtim, on es va asseure a les roques i es va posar a pensar en all\u00f2 que per a ell eren les seves imperfeccions.<\/span><\/p>\n

        Pensava en el seu cos, i es repetia <\/span>\u201cTantes imperfeccions tinc?\u201d<\/span>. Es va posar a tremolar i va comen\u00e7ar a plorar, es mirava les mans,i de tant en tant, aixecava la vista i mirava cap al mar. Va pensar<\/span> \u201cDe qu\u00e8 serveixo en aquesta vida?\u201d,<\/span> es va aixecar i va comen\u00e7ar a caminar fins a la vora de la roca m\u00e9s alta. Es va quedar dret mentre mirava l’aigua. Els seus pensaments l\u2019abocaven al su\u00efcidi, per\u00f2 el seu cor, no. Es va girar per comprovar que ning\u00fa no el vei\u00e9s i va veure que hi havia una noia de la seva edat, fent el mateix que ell. Encara que ell tingu\u00e9s uns pensaments propis molt negatius, no suportava veure com ho feia una altra persona. Va anar corrent per intentar parar a la noia mentre li cridava que no ho fes. Ella es va girar, ho va veure, es va espantar i es va posar en una posici\u00f3 per saltar, ell li cridava m\u00e9s fort i corria m\u00e9s de pressa fins que va arribar al seu costat. Ella anava a saltar quan ell es va llan\u00e7ar damunt d’ella per aturar-la, creant una escena rom\u00e0ntica, caient damunt d’ella a dos cent\u00edmetres de la seva boca.<\/span><\/p>\n

        Es van quedar mirant embadalits, fins que van passar uns segons i el jove va agitar el cap. Es van aixecar tots dos encara sense dir ni una sola paraula, ella va anar r\u00e0pid a seure en una roca mentre tremolava, D\u00eddac la va seguir i es va asseure al seu costat. La noia es va posar les mans als ulls i va comen\u00e7ar a plorar. Mentre ell li parlava sense que ella li contest\u00e9s, va continuar plorant. Finalment, D\u00eddac es va aixecar i va anar a comprar-li una ampolla d’aigua. En tornar la jove no hi era, i el seu primer pensament va ser que no sabia ni com es deia, ni tenia el seu n\u00famero, ni res per contactar-hi. Va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer buscant-la, per\u00f2 no hi havia ni rastre de la trista adolescent. Va passar molta estona, es va fer de nit, es va cansar de buscar i va anar a seure on eren tots dos. Va veure el mar, se li va canviar la cara a molt trist i se’n va anar corrents a veure si s’havia su\u00efcidat. No va veure res, es va preocupar encara m\u00e9s pensant que potser se l\u2019havia emportat la marea. Va comen\u00e7ar a plorar com mai, es va veure incapa\u00e7 de fer res i es va estirar cap amunt mirant les estrelles, penedit-se m\u00e9s de la seva vida, per\u00f2 va pensar que no podia morir sense una resposta al que havia passat.<\/span><\/p>\n

        Es va aixecar amb moltes forces, va agafar l’ampolla d’aigua i es va prometre no perdre-la fins a tenir una resposta i poder-la-hi donar o, si ella no era viva, llen\u00e7ar-la al mateix lloc on s\u2019hagu\u00e9s su\u00efcidat. El primer que va fer va ser buscar un hotel proper, per\u00f2 no va trobar res, tots eren molt lluny, encara que hi havia un motel al cam\u00ed d’una autovia. Va entrar amb el cotxe al p\u00e0rquing del motel. Va pensar que aquest estava abandonat, ja que no hi havia ni un sol cotxe, per\u00f2 al moment va descartar la idea, va baixar i va anar a buscar el conserge. Va trobar una senyora, d’uns vuitanta anys, ella el mirava malfiant-se, per\u00f2 ell es va acostar i van comen\u00e7ar a parlar.<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac:<\/b> Hola?<\/span><\/p>\n

        Dependenta<\/b>: Qu\u00e8 vol, jove?<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac:<\/b> Ha vist una noia m\u00e9s o menys d\u2019 1,70 amb cabells negres?<\/span><\/p>\n

        Dependenta<\/b>: Deixi de fer broma, jove, si vol allotjar-se prengui la clau, per\u00f2 deixi’m en pau.<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac:<\/b> (Es queda mirant la clau i li diu despr\u00e9s d’uns segons de silenci) B\u00e9, gr\u00e0cies suposo\u2026<\/span><\/p>\n

        Ella el va mirar amb menyspreu, per\u00f2 ell no va voler dir-li res, va estr\u00e8nyer la clau i va anar cap a l’habitaci\u00f3 mentre observava al seu voltant preocupat. Va arribar a l’habitaci\u00f3 i va anar a obrir-la, per\u00f2 va haver de fer for\u00e7a perqu\u00e8 estava travada. Quan finalment va poder obrir, es va trobar amb una habitaci\u00f3 que aparentava haver allotjat una fam\u00edlia fins feia poc, ja que hi havia joguines i algun llibre d’universitat, tot molt mal cuidat. Va deixar l’ampolla i la clau damunt la taula i se’n va anar al bany per dutxar-se. Es va treure la roba i, un cop despullat, es va mirar al mirall detingudament, veient que li havien sortit moltes ulleres, pel fet que feia tot el dia que plorava. Es va rentar la cara i ,quan es va treure les mans, es va quedar impactat, ja que va veure la noia de les roques darrere seu, es va girar r\u00e0pidament i ella va desapar\u00e8ixer. Ell va pensar que era producte de la seva imaginaci\u00f3 i se’n va anar a dutxar.<\/span><\/p>\n

        En acabar va voler sortir a desconnectar en un banc que va veure al costat del p\u00e0rquing. Va sortir i feia for\u00e7a vent, llavors es va arronsar, apretant-se la jaqueta, i va seguir el seu cam\u00ed. Va seure encongit i, mentre mirava endavant, es va abstreure en els seus pensaments, fins que de sobte va percebre una veu d’alg\u00fa cridant-li, per\u00f2 no ho va escoltar amb claredat fins a la tercera crida. Es va girar espantat i va veure un home amb els cabells llargs, que li va transmetre molt bones sensacions. L’home se li va acostar i es va asseure al costat.<\/span><\/p>\n

        Home<\/b>: Hola, per qu\u00e8 ets aqu\u00ed?<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac<\/b>: Estava buscant una noia i al final m\u2019he quedat aqu\u00ed a dormir.<\/span><\/p>\n

        Home<\/b>: Com \u00e9s la jove que busques?<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac<\/b>: Mesura m\u00e9s o menys 1,70 i t\u00e9 els cabells negres.<\/span><\/p>\n

        Home<\/b>: Oh no! I anava vestida de blanc?<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac<\/b>: S\u00ed.<\/span><\/p>\n

        Home<\/b>: Hi has interactuat?<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac<\/b>: Interactuar? La vaig veure a les roques de la platja del costat, es va intentar su\u00efcidar i jo li ho vaig impedir, despr\u00e9s vaig anar a comprar-li aigua i va desapar\u00e8ixer.<\/span><\/p>\n

        Home<\/b>: Encaixa perfectament amb la hist\u00f2ria, jove, la noia que vas veure no existeix… Hi ha una llegenda en aquest poble sobre la dona que expliques haver vist, i es diu que la dona s’enamora del jove que se sent\u00eds com ella.<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac<\/b>: No crec que sigui aix\u00f2, si no, quan l\u2019hagu\u00e9s tocat, l’hauria traspassat.<\/span><\/p>\n

        Home<\/b>: Diuen que si te la trobes la comen\u00e7ar\u00e0s a veure cada dia.<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac<\/b>: (Badalla i diu\u2026) No crec la veritat, per\u00f2 me n’anir\u00e9 a la meva habitaci\u00f3, que ja tinc son.<\/span><\/p>\n

        Home<\/b>: Bona nit i molta sort.<\/span><\/p>\n

        (Se\u2019n va anar a dormir)<\/span><\/p>\n

        L’endem\u00e0 es desperta, torna la clau, agafa el cotxe i va a un restaurant a esmorzar. Quan acaba, va a les roques i s’asseu al mateix lloc. Es posa les mans a la cara i quan les treu s’adona que hi ha alg\u00fa al seu costat. En girar-se s’adona que \u00e9s ella. Comen\u00e7a a parlar-li i a donar-li tocs perqu\u00e8 li parli, ella es gira i li diu:<\/span><\/p>\n

        Ella<\/b>: Digues-me\u2026<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac<\/b>: Necessites ajuda? Com et dius? Per qu\u00e8 te’n vas anar ahir?<\/span><\/p>\n

        Ella<\/b>: Acompanya’m i t’explico.<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac<\/b>: Qu\u00e8 t’acompanyi on?<\/span><\/p>\n

        Ella<\/b>: Vine\u2026<\/span><\/p>\n

        (La jove s’acosta al precipici on es vol tirar.)<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac<\/b>: (Li agafa de la m\u00e0 i li diu) No ho facis.<\/span><\/p>\n

        Ella<\/b>: Si busques una resposta vine amb mi.<\/span><\/p>\n

        (La noia es llen\u00e7a del precipici)<\/span><\/p>\n

        D\u00eddac<\/b>: (cridant) Noo!<\/span><\/p>\n

        Es queda mirant, es posa a plorar, i com que no veu una altra opci\u00f3, pensa <\/span>\u201cNo hi ha ning\u00fa que m’entengui en aquest m\u00f3n; no obstant aix\u00f2, ella s\u00ed que ho fa\u201d<\/span>. Treu l’ampolla que tant valor tenia per a ell, seguidament s’aixeca i es llen\u00e7a darrere seu.<\/span><\/p>\n

         <\/p>\n

        De sobte s\u2019escolta\u2026 \u201cFill, fill, fill\u201d, i quan es desperta, veu la seva mare, i l’abra\u00e7a com mai. A ell se li surten les ll\u00e0grimes i la seva mare no ent\u00e9n res.<\/span><\/p>\n

        FINAL\u2026<\/span><\/p>\n

        – Les parts subratllades s\u00f3n pensaments que tots els joves tenim, i el text es basa en qu\u00e8 sempre busquem una persona que ens pugui entendre, i podem fer fins i tot ximpleries per elles-.<\/span><\/p>\n

         <\/p>\n

        Voler saber de tu (ARIADNA CARRILLO)<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n

        Una mirada en un c\u00e0mping, girant-me en passar per davant per tornar a trobar-me amb la teva mirada a mi. Aix\u00f2 en va tenir prou per voler saber de tu, temps m\u00e9s tard, ens vam tornar a trobar al mateix lloc, me’n recordo com em vas trucar amb el dit mentre estava a la piscina, me’n recordo de com em fixava en quina part estaves per anar i que em veiessis, recordo ficar-me a la piscina congelada nom\u00e9s per cridar la teva atenci\u00f3, creuar el pont una i mil vegades per veure’t, ens recordo als dos estirats a l’hamaca, el malament que et quedaven les meves ulleres i el bonic que va ser quan vas jugar amb aquell nen que estava sol. Recordo els nervis en trobar-nos davant d’infermeria, tamb\u00e9 els nervis de voler i no saber. Va passar el que quedava d’any, an\u00e0vem parlant, per\u00f2 la meva vida es va complicar, no ens vam tornar a veure fins al Mar\u00e7, on et vaig ensenyar un llac cutre i et vaig fer un tour per les zones perilloses del meu barri. Amb nom\u00e9s aix\u00f2, amb el que m’has deixat con\u00e8ixer de tu, puc dir que mai em cansaria de seguir coneixent-te, de seguir escoltant-te explicar com vas rebentar el teu cotxe amb les l\u00ednies vermelles lletges que no t\u2019agradaven gens, de seguir veient els v\u00eddeos dels teus gossos, d’escoltar-te parlar dels teus gustos, tant que t’encanta el KitKat per\u00f2 prefereixes les llaminadures \u00e0cides, d’escoltar les teves pors, les teves experi\u00e8ncies i els \u00e8xits. Me’n recordo del nom dels teus gossos, de com et vaig haver d’indicar com arribar a Tarragona, de com te’n vas anar m\u00e9s tard per quedar-te una estona m\u00e9s amb mi, de quan et vacil\u00b7lava i t’enfadaves de broma, de la teva m\u00e0 gegant comparada amb la meva , les teves abra\u00e7ades on em quedaria hores. Vas arribar sense esperar-ho, amb un missatge sense menys ni m\u00e9s, i ara no vull que te’n vagis. Quan vaig sentir el teu riure sincronitzat al costat del meu vaig saber que era all\u00e0 on volia estar, quan no em vas jutjar, quan em vas sentir, quan vas guardar la meva goma del cabell a la teva habitaci\u00f3 per no perdre-la, quan vas comen\u00e7ar a fer servir el nostre cor als chats de Whatsapp . M’encantes tot tu, em fas sentir segura, em fas ser valent, voler afrontar les meves pors per tu, perqu\u00e8 vull lluitar i donar-te el millor de mi, vull ensenyar-te el bonic de la vida i que m’ensenyis el bonic de viure, vull que no tinguis por de res amb mi, ni tan sols a perdre’m, perqu\u00e8 t’asseguro que em quedaria al teu costat estiguessis a prop o lluny, en els moments bons, en els dolents i en els pitjors, i en tot el que tu em permetessis estar.<\/span><\/p>\n

         <\/p>\n

        Desider\u00e0tum (ERIK ASTORGA)<\/strong><\/p>\n

        I baixar\u00e9 de l\u2019autob\u00fas, nervi\u00f3s,<\/span><\/p>\n

        cordant-me els botons de la jaqueta<\/span><\/p>\n

        i pentinant-me bruscament,<\/span><\/p>\n

        assecant-me la suor de les mans al pantal\u00f3.<\/span><\/p>\n

        Els ulls s\u2019avan\u00e7aran al peu dret<\/span><\/p>\n

        que et buscaran entre tants cors freds<\/span><\/p>\n

        fins trobar la teva guspira,\u00a0<\/span><\/p>\n

        la claror entre un mar de n\u00favols.<\/span><\/p>\n

         <\/p>\n

        I somriur\u00e9, per\u00f2 tu no em veur\u00e0s pas,<\/span><\/p>\n

        estar\u00e0s submergida en un incessant\u00a0<\/span><\/p>\n

        mar de preguntes seques i aspres,<\/span><\/p>\n

        abaixant la teva mirada als passos<\/span><\/p>\n

        violents dels que abrevien.<\/span><\/p>\n

        I aixecar\u00e0s el cap tot d\u2019una,<\/span><\/p>\n

        i aguantar\u00e0s la respiraci\u00f3 mentre<\/span><\/p>\n

        claves els teus pensaments a la meva<\/span><\/p>\n

        pupil\u00b7la, que poruga s\u2019amagar\u00e0\u00a0<\/span><\/p>\n

        entre els tragins d\u2019aquells estranys,<\/span><\/p>\n

        mig adormida.<\/span><\/p>\n

         <\/p>\n

        I et sentir\u00e9, escoltar\u00e9 com soltes l\u2019aire<\/span><\/p>\n

        i respires, calmosa, i tranquil, m\u2019apropar\u00e9.<\/span><\/p>\n

        Veur\u00e9 el meu bra\u00e7 fregar la teva espatlla,\u00a0<\/span><\/p>\n

        sense saber ben b\u00e9 on arribar\u00e0 tanta innoc\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

        Totes aquelles preguntes es desfaran,\u00a0<\/span><\/p>\n

        i ens quedarem sols, sense ning\u00fa que senti\u00a0<\/span><\/p>\n

        el nostre silenci etern i pesat.<\/span><\/p>\n

         <\/p>\n

        Em somriur\u00e0s durant un instant prec\u00eds,\u00a0<\/span><\/p>\n

        i bolcar\u00e0s la teva mirada al reflex<\/span><\/p>\n

        de la porta d\u2019un antic pis, et mirar\u00e0s,<\/span><\/p>\n

        t\u2019arreglar\u00e0s els cabells, t\u2019acomodar\u00e0s<\/span><\/p>\n

        la dessuadora violeta i els pantalons texans.\u00a0<\/span><\/p>\n

        I jo darrere l\u2019espectacle\u00a0<\/span><\/p>\n

        girar\u00e9 envers la carretera i veur\u00e9\u00a0<\/span><\/p>\n

        l\u2019autob\u00fas marxar, fugir de tanta r\u00e0bia,<\/span><\/p>\n

        de tantes ganes, de tant deliri, de tanta \u00e0nsia,<\/span><\/p>\n

        somni, ambici\u00f3, fantasia, il\u00b7lusi\u00f3 i anhel.<\/span><\/p>\n

         <\/p>\n

        Em recolzar\u00e9 en un fanal rovellat amb cartells\u00a0<\/span><\/p>\n

        esgarrapats pel vent que els agita,<\/span><\/p>\n

        i abaixar\u00e9 els ulls al teu peu, tremol\u00f3s<\/span><\/p>\n

        que colpeja la vorera a ritme compassat,<\/span><\/p>\n

        i em mirar\u00e0s, molt fixament, massa,<\/span><\/p>\n

        per\u00f2 jo ja no hi ser\u00e9, m\u2019haur\u00e9 enfonsat<\/span><\/p>\n

        en la pen\u00faria, en la mandra de l\u2019esperar,<\/span><\/p>\n

        i no et veur\u00e9, no veur\u00e9 com m\u2019abraces<\/span><\/p>\n

        i recolzes la teva barbeta a la meva espatlla,<\/span><\/p>\n

        no veur\u00e9 com els teus cabells adornen\u00a0<\/span><\/p>\n

        el meu pit fam\u00e8lic i la meva esquena,<\/span><\/p>\n

        no ho veur\u00e9, no.<\/span><\/p>\n

         <\/p>\n

         <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        <\/a>El passat 23 d’abril es va celebrar el concurs literari de Sant Jordi a l’institut Torreforta. Com cada any, alumnes d’ESO i Batxillerat van participar en els apartats de prosa i poesia. Des del departament de catal\u00e0, de tots els textos que van presentar-se,… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4039,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[8,323,3,91],"tags":[370],"class_list":["post-4024","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-batxillerat","category-celebracions","category-eso","category-revista-agora","tag-curs-2021-2022"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4024","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4024"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4024\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4040,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4024\/revisions\/4040"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4039"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4024"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4024"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instorreforta\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4024"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}